Dimecres, 27 de Gener de 2021

El llimbs sahrauí, quaranta-cinc anys després de la marxa espanyola

El 2020 han empitjorat les condicions als territoris ocupats i els infants dels campaments no han pogut venir

07 de Gener de 2021, per Isabel Martínez
  • Fa dècades que nens i nenes sahrauís passen l'estiu a Reus

    Cedida

El 20 de desembre de 1975 la bandera de la Legió es va abaixar a El Aauin, al Sàhara Occidental, aleshores territori espanyol. Un acte simbòlic que el 26 de febrer de 1976 es va complementar amb la retirada espanyola definitiva després d'un segle d'ocupació. Coincidint amb l'agonia de Franco i el seu règim, el que havia estat territori espanyol es va abandonar davant la pressió del Marroc i Mauritània i els sahrauís van iniciar un llimbs internacional que, 45 anys després, encara continua.

El passat novembre, el Front Polisari va anunciar el final de l'alto al foc contra el Marroc decretat fa uns anys i, recentment, l'encara president nord-americà, Donald Trump, ha reconegut la sobirania marroquina al territori sahrauí menyspreant un referèndum d'autodeterminació que les Nacions Unides han estat incapaces de garantir 45 anys després de la marxa dels espanyols. A aquestes dues pèssimes notícies se suma el fet que el 2020 ha estat el primer any, en dècades, què el programa 'Vacances en pau' no s'ha celebrat a causa de la covid-19. Un programa que porta infants sahrauís des dels campaments amb l'objectiu d'acollir-los durant l'estiu a causa de les extremes condicions on viuen a Algèria.

Com ha passat amb moltes altres causes pendents, la pandèmia ha allunyat de l'opinió pública general (no del cor de moltes famílies acollidores) la situació que es viu als campaments i als territoris ocupats i la resolució d'un conflicte que s'eternitza i amb el que la societat (també la reusenca) té forts lligams. De fet, només cal recordar que el campament d'Amgala-Wilaya d'El Aauin és, des del 2000, una de les sis poblacions (Bahia Blanca, Hadzici, Astorga, Boyeros i Gandia) amb les quals la ciutat està agermanada. Un altre vincle és la important xifra de nens i nenes que des de fa dècades passen l'estiu a Catalunya i a la ciutat gràcies a famílies d'acollida voluntàries, una iniciativa que el darrer any de la seva organització va portar 450 infants tan sols a Catalunya. En el camp de l'associacionisme, Hammada és una entitat integrada per amics i amigues del poble sahrauí del Camp de Tarragona que, des del 2006, organitza l'acollida dels infants, s'interessa per la situació als campaments i col·labora en donar veu a la situació d'aquest territori ocupat pels marroquís.

La gènesi del conflicte

"Van pressionar a Espanya fins al límit" explica Jaume Duran, portaveu de l'associació Hammada, sobre la gènesi d'un conflicte mal resolt a les acaballes del franquisme i en el qual "Espanya va marxar ràpidament" de la que fins aleshores havia estat una província espanyola precisament per burlar el procés de descolonització en marxa arreu del món. "Els nadius d'allí eren espanyols com, per exemple, un de la província de Badajoz" comenta sobre la situació administrativa dels residents al Sàhara Occidental en aquells moments. Tan sols nou anys abans, Baudili Baquer, aleshores un jove recluta provinent de Maella, hi havia estat fent el servei militar. "Tot El Aauin vivia dels militars dels quatre o cinc quarters espanyols instal·lats. No hi havia pesca, ni fàbriques" explica sobre el desèrtic paisatge d'un espai (la hammada) on la major riquesa provenia de les mines de fosfat que es trobaven a l'interior. Unes mines que resulten ser les més grans del món en la seva categoria i que, juntament, amb la producció de sorra per a la construcció i la pesca són al·licients poderosos pels ocupants actuals. "No hi havia ni moll ni port" afirma Baquer que encara se sorprèn de com es carregava la producció d'aquest mineral per endur-se'l fora d'aquell emplaçament. Segons ell, la convivència era bona entre els militars i la població local, "els negocis funcionaven" i els comerciants parlaven castellà per fer-se entendre amb els clients, majoritàriament soldats com ell que hi va passar un any.

El final de la dictadura espanyola i l'anomenada Marxa Verda de Hassan II per apropiar-se el territori van canviar l'statu quo ràpidament. Tot i que oficialment es van signar els Acords Tripartits de Madrid per emmascarar la deserció espanyola en un moment de màxima tensió amb els marroquins, el cert és que aquest país i Mauritània van ocupar el territori sahrauí i bona part de la població va fugir cap al desert iniciant-se una guerra. Potser ara és difícil de copsar, però la geopolítica de finals dels setanta es movia encara per la política de blocs i, internacionalment, el Front Polisari s'interpretava com "un moviment prosocialista", assenyala Duran. Aquesta circumstància i la pressió dels nous ocupants va fer que molts sahrauís trobessin refugi a Algèria que els ha acollit en un territori inhòspit durant aquests anys. Aproximadament, "dues terceres parts de la població" hi van fer cap, explica Duran qui denuncia l'existència avui en dia "d'un mur de la vergonya" basat en trinxeres, mines antipersona i altres artefactes als territoris ocupats del Sàhara Occidental i es preocupa perquè la joventut sahrauí es mostri favorable, després del fracàs de la diplomàcia internacional, a reiniciar les hostilitats aparcades el 1991.

I és que ara fa 30 anys es va signar un tractat de pau propiciat per les Nacions Unides entre el Marroc i el Front Polisari per a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació que ha resultat impossible organitzar fins a la data i que, en cas de celebrar-se avui, podria ser sospitós de parcialitat tenint en compte que el Marroc ha anat alterant l'empadronament d'aquest territori. Una situació que, objectivament, es fa difícil de comprovar tenint en compte "la repressió" que s'aplica fins i tot a "reporters casolans" que la critiquen, segons Duran. Una denúncia que Reporters sense Fronteres (RSF) ja va recollir, a mitjans de 2019, en un informe específic en el qual assenyalava que la zona era "un desert per al periodisme". A més, aquest document també recomanava mesures com judicis justos als periodistes presos, l'alliberament de periodistes sahrauís i el respecte a la seva integritat física i psicològica o que es respectés la llibertat de moviments dels reporters pel territori i es posés fi a l'expulsió i deportació d'aquests professionals.

Un referèndum pendent

"Espanya tindria moltes coses a dir perquè segons les Nacions Unides és l'última potència colonial reconeguda internacionalment a la zona" comenta Duran qui, fins a la data, es troba decebut per la postura del govern actual. "Ens esperàvem molt més ara que està al govern Podemos", diu mentre insta a "fer un pas" perquè es pressioni al Marroc en la línia de celebrar "el referèndum d'autodeterminació" pendent. A més, recorda que no és la primera vegada que la política espanyola abandona als sahrauís com va passar durant l'etapa de Felipe González. Mentrestant, la tasca de l'associació és mantenir la flama de la reivindicació: "que es conegui el problema" i "fer les petites coses que podem" resumeix. Unes iniciatives que passen des d'organitzar l'acollida dels nens dins del programa de 'Vacances en pau', propiciar mocions als municipis com la darrera a Tivissa per recordar el conflicte o fer boca-orella de la recent estrena de l'obra de Tornavís Teatre sobre el conflicte, 'Les que venen amb mi'. Precisament, Duran comenta que experiències com aquesta darrera són molt importants perquè arriben més enllà "dels de sempre, als que ens movem per aquesta qüestió". Tot i això, no renuncien a mantenir viu l'espai reivindicatiu com la manifestació del passat novembre a Tarragona en la qual, es queixen, van haver de patir una contramanifestació.

En tot cas, el 2021 pot esdevenir un any crucial per donar el tomb a una situació internacionalment injusta i humanament imperdonable.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges