Saviesa prioratina aplicada al Marroc

Que els vins i la manera de fer dels cellers prioratins han trencat fronteres no és cap notícia. Una altra cosa és que s’apliqui la saviesa i les bones pràctiques vitivinícoles d’aquest espai geogràfic a un país musulmà com el Marroc, amb una escassa producció de vins i amb una exportació poc potent. Aquesta és la idea del projecte en què està col·laborant des de fa un any l’enòleg i copropietari del celler Vall Llach de Porrera, Albert Costa. Una proposta encaminada a assessorar al major celler marroquí situat a Meknès amb l’objectiu de produir un vi de qualitat que pugui obrir-se pas comercial als Estats Units .

Segons Costa, el projecte es pot definir com a ‘coworking’ perquè ell aporta els seus coneixements al celler marroquí per trobar un producte de qualitat i, paral·lelament, els treballadors d’aquestes instal·lacions viatgen a Porrera per conèixer de primera mà les actuacions que s’hi estan duent a terme. El projecte, que es troba en una fase inicial, ha començat en una parcel·la de 10.000 quilos de carinyena plantada fa 85 anys i de garnatxa.

Amb aquesta base, es tirarà endavant “una vinificació diferent” que, provisionalment, s’analitzarà per veure si camina en una bona línia enològica. D’aquest primer moment, Costa preveu que enguany ja es puguin  produir entre unes 10.000 i 15.000 ampolles que, amb tota probabilitat, es destinaran al mercat interior. Segons l’enòleg, l’actuació global es planteja a mig termini, entre 4 o 5 anys, quan la qualitat del producte ja sigui superior i sigui un moment idoni per exportar-lo als Estats Units.

Un cop el projecte enològic ja hagi funcionat, Costa explica que el que caldrà serà singularitzar-lo explicant les qualitats del producte. “Les  vinyes de Meknès estan just al peu de l’Atles cosa que fa que el clima i el sòl faci un gir especial i en aquest cas s’ha de saber explicar tot això al client”, comenta Costa. “Quan viatjo a vendre els vins del Priorat vaig amb pedres de licorella, que és la nostra terra i el nostre sòl, i ells en el seu cas el que han de fer és una mica el mateix”, posa com a exemple el copropietari de Vall Llach.

Obrir-se pas als Estats Units

Com a mercat potencial, el celler marroquí es planteja els Estats Units. “És un mercat que no dominen i que volen dominar”, explica Costa,  qui afegeix que seria “una punta de llança” amb la qual trencar el seu actual mercat comercial bàsicament enfocat al consum nacional i a l’Àfrica.

Al respecte de les condicions de cultiu de les vinyes amb què treballa Costa, l’enòleg afirma que són molt diferents a les que s’apliquen al Priorat. “La seva agricultura és extensiva, molt manada pels tractaments fitosanitaris i per la maquinització i això ha de canviar”, manifesta Costa. Com a mostra de l’interès que tenen en el projecte, l’enòleg explica que s’està seguint una proposta similar amb la producció d’oli per la qual han contractat també un expert provinent d’Andalusia per impulsar la producció i millorar la comercialització.

Actualment, hi ha únicament vuit cellers al Marroc  mentre que l’extensió de vinyes és aproximadament de 3.000 hectàrees, espai similar al que ocupen aquest cultiu al Priorat. En línies generals, el 85% de la producció de vi del país africà es destina als turistes que el visiten. Tot i això, les vinyes marroquines són centenàries en la seva majoria i no es van veure afectades per la fil·loxera.