El retorn de la política a la Diada

Arribem a una nova Diada amb elements que la fan una mica més interessant que les dels últims anys. La carambòlica composició del Congrés espanyol amb la possibilitat d'una repetició electoral i la proximitat d'unes noves eleccions autonòmiques a Catalunya en què l'independentisme té el risc de perdre la majoria de la qual ha gaudit els últims anys, fa que tinguem una Diada més estratègica que ideològica.

 

El postproces ha deixat l'independentisme en una apatia que es va veure clarament reflectida en les últimes eleccions generals al Congrés i al Senat espanyol. La suma d'ERC, Junts i la CUP només va arribar a aconseguir 14 diputats que van significar un retrocés important respecte als 23 que es van aconseguir el 2019 o els 17 del 2016. Es diu que l'abstenció del vot independentista als partits que no van culminar amb èxit el procés és el motiu d'aquest resultat i d'això se'n vol aprofitar Aliança Catalana que després del seu bon resultat a les municipals de Ripoll, ara sembla que es proposa com una nova i perillosa alternativa en l'àmbit nacional, aprofitant l'embranzida que tenen a tota Europa els partits "ultra".

 

Ara bé, probablement mai uns resultats tan minsos han tingut un valor tan elevat. Puigdemont, i tot el que va significar l'1-O, ha tornat a primera línia informativa i això pot fer revifar una mica la Diada d'aquest 2023. Com si es tractés de justícia divina, els set escons de Junts resulten absolutament clau a l'hora de poder tornar a investir Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, i d'això n'és ben conscient el món "juntaire" que té una gran oportunitat per demostrar a la ciutadania catalana que té uns dots de negociació millors que les que han demostrat els republicans durant els últims anys. Sense cap mena de dubte, és una gran oportunitat que cal aprofitar perquè és impossible un millor escenari a l'actual per reivindicar-se com un partit clau per als interessos del nostre país. Però d'aquestes circumstàncies també en són ben conscients els socialistes espanyols, que saben que als "juntaires" tampoc no els interessa la repetició electoral, ja que els podria dur fàcilment a perdre dos dels escons que va aconseguir per poc en les eleccions del 23-J i ser absolutament residuals en un congrés condicionat per la ultradreta nacionalista espanyola.

 

En tot cas i de moment, sembla que l'independentisme ha deixat les lluites fratricides entre republicans i juntaires, que tant de mal han fet al moviment i que ha provocat la desmobilització de la ciutadania tant als carrers com a les urnes. Fa l'efecte que ERC ha entès el missatge de les urnes i no ha tingut inconvenient en fer costat a Puigdemont quan aquest ha plantejat des de Brussel·les les condicions mínimes per començar a negociar la investidura de Sánchez. I no tan sols això, en un clar canvi d'estratègia del partit, el president Aragonès ha decidit que tornarà a ser present a la Diada. Una bona notícia, ara només cal que els sectors més radicals ho valorin en positiu i no es vegin imatges que facin fregar les mans d'alegria a la caverna mediàtica espanyola.

 

Qui sap si tot aquest temps de desencís ha estat un pas previ a una nova embranzida de l'independentisme al nostre país. S'ha fet molta autocrítica, de vegades penso que massa i s'han comès errors, no es pot negar, però crec que els errors han estat més importants en el postprocés que en el procés. En tot cas, tampoc no cal ser sempre ni modèlics ni exemplars, només cal ser nosaltres mateixos i tenir clar que la prioritat és el país i la ciutadania, i no pas el partit.

 

Actuar amb clarividència després d'un fracàs del qual no t'has de sentir gaire responsable és complicat. En aquests casos cal recordar que som el país d'aixecar-nos després de cada derrota i aquest pròxim Onze de setembre no ens ha d'espantar el repte de la Diada perquè tenim l'oportunitat de demostrar que aspirem a tornar a viure com el gran país que som i que hem estat.