Divendres, 19 d'Abril de 2024

L'herència del mal

Comparada amb 'L'exorcista' sense assemblar-s'hi gaire, 'Hereditary' és una de les pel·lícules més estimulants d'aquest inici d'estiu

03 de Juliol de 2018, per Marc Busquets
  • Un instant d''Hereditary'

    Cedida

Ha arribat a les sales de cinema de casa nostra precedida de bones crítiques però d'una més que discutible campanya promocional. Se l'ha comparada amb 'L'exorcista' quan no hi té gaire a veure. De fet, i com ja comença a ser habitual en el terror contemporani (tan sols cal recordar 'El cadáver de Jane Doe'), 'Hereditary' comença tot semblant una cosa i n'acaba per ser una de molt diferent. D'una estètica aclaparadora (alerta amb les maquetes) i uns minuts finals simplement excel·lents, l'òpera prima d'Ari Aster no és una pel·lícula convencional de possessions. És un film que convida a la reflexió sobre la lluita en va contra el destí, manifestat aquest en una família que ignora ser inclosa en un pla per dur el mal entre nosaltres

Un discurs emocional únic

És amb tot quan 'Hereditary' arriba al seu final que tots els petits detalls vistos abans prenen tot el seu sentit. Res és casual i tot contribueix a la construcció d'una atmosfera opressiva, una mena de petit teatre en què els seus personatges no són sinó titelles sotmeses a la voluntat de la difunta mare de la protagonista, l'esplèndida Toni Collette. Més enllà de les notables interpretacions (la jove Milly Shapiro és certament inquietant), Aster sap dur a bon port el seu debut perquè és prou hàbil com per nodrir-se de diversos referents (els elements que recorden a 'El resplandor' són una constant) i establir un discurs emocional (i visual) únic.

És l'amenaça latent (i creixent) que es desenvolupa a mesura que avança la narració el que fa d''Hereditary' una de les pel·lícules més estimulants d'aquest inici d'estiu. Perquè descol·loca, perquè ens fa ballar entre el malson i la realitat dels seus personatges. I perquè per als amants del gènere confirma que estem gaudint d'una nova generació de cineastes i títols que a banda de l'efectisme poden provocar el pànic a partir de les parts més obscures de les nostres ments, records i temors. 

Us agradarà si... Us va agradar l'estètica d''It follows'.

No us agradarà si... Voleu veure la típica pel·lícula d'ensurts sense treva. 

On la podeu veure? Als cinemes Axion de Reus i a Les Gavarres, a Tarragona. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics