Dijous, 25 d'Abril de 2024

Una visió poètica d'una decadent Meca del cinema

S'estrena 'Érase una vez... en Hollywood', l'última pel·lícula de Tarantino

16 d'Agost de 2019, per Marc Busquets
  • DiCaprio i Pitt, amics a 'Érase una vez... en Hollywood'

    Cedida

Pel que sembla, Quentin Tarantino ha trobat en les seves pel·lícules via lliure per impartir justícia a la seva peculiar manera. Ja ho va fer a 'Maleïts malparits' (2009) i hi ha tornat a 'Érase una vez... en Hollywood', estrenada el passat dimecres a les sales de casa nostra. Si en aquella ocasió es tractava de passar comptes amb els nazis, els dolents (de fireta, això sí) d'ara són els acòlits de Charles Manson. A mig camí entre la nostàlgia i la caricatura, el novè film del venerat director és irregular a estones, però gran a estones. 

No hi ha pas les llargues escenes de diàleg marca de la casa, però hi romanen alguns dels trets característics en l'únivers Tarantino, i que apareixen de nou en la història. El cinema dins el cinema, la música omnipresent i omnipotent, el retrat d'una època i la desfilada dels rostres habituals per la pantalla són una constant en fresc de dues hores i mitjà amb Brad Pitt i Leonardo DiCaprio. Especialista de cinema l'un i estrella de capa caiguda l'altre, la seva relació és una particular anàlisi de l'amistat. 

A banda, mostra un instant concret en una època convulsa, quan el Hollywood clàssic va fer aigües per donar peu a nou planter de cineastes, amb la televisió com a aparador alternatiu (i rival), i en què el crim de Sharon Tate en mans d'una colla de fanàtics va accelerar el declivi del somni ianqui. Pot considerar-se, en efecte, que Tarantino ha volgut homenatjar l'actriu (l'escena en què compra la novel·la 'Tess', que Polanski va acabar convertint en film, n'és un exemple), tot alterant fins i tot el curs de la història. En tot cas, certa desunió en les històries que s'entrecruen conformen una obra que potser no satisfarà els lleials (i viscerals) seguidors del director de 'Pulp fiction'. 

Farcida de referències, Tarantino mostra la ferma voluntat d'oferir, finalment, una visió poètica (i plaent) d'un context cabdal per a la indústria cinematogràfica i per a la societat americana, és a dir, els anys finals dels 60. I d'una ciutat, Los Ángeles, que s'estima.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics