-
Josep M. Estela, comissari en cap dels Mossos.
Adrià Costa
L'any 2017, Josep Maria Estela (Alcarràs, 1970) era el cap de la regió policial de les Terres de l'Ebre. Dos dies després de tornar de vacances, rep una trucada: hi ha hagut una explosió a Alcanar que ha arrasat un xalet amb almenys una víctima mortal. Sospiten que podria tractar-se d'un laboratori de drogues sintètiques, però no es podia descartar cap hipòtesi, més per alguns elements anòmals. En aquesta entrevista amb NacióDigital, de la qual el cap de setmana se'n publicarà una segona part centrada en model policial, Estela relata com va viure els atacs des d'Alcanar i en quin moment va veure que allò anava molt més enllà. Insisteix en la importància de la prevenció i la detecció i recorda que els responsables del 17-A -la majoria, morts, i tres, condemnats a presó- eren joves de Ripoll de qui no es va detectar la radicalització. Cinc anys després, ressalta que s'ha reforçat la coordinació amb les policies espanyoles i europees per evitar que això torni a passar.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=eoADgPET2ws[/youtube]
- Cinc anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils. On era aquella tarda del 17 d'agost?
- Són dies que recordaré tota la vida. Feia dos dies que havia arribat de vacances i m'havia incorporat a treballar el dia 16. Aquell dia, a les dotze de la nit, rebo una trucada que em diu que hi ha hagut una forta explosió a Alcanar, que l'edifici en qüestió ha quedat molt malmès i que entre les runes sembla que hi ha alguna despulla humana. Semblava una explosió de gas, com moltes que havíem tingut anteriorment, però hi vaig perquè hi havia elements que se sortien d'allò que era normal.
- Què vol dir?
- La virulència de l'explosió, com havia quedat l'edifici, que hi havia almenys una víctima mortal, les bombones de butà i alguns productes químics que vam trobar... Això va fer que em desplacés fins allà i, juntament amb els altres especialistes, comencéssim una jornada que va acabar amb els atemptats de Barcelona i Cambrils i amb una segona explosió a Alcanar.
- En algun moment va sospitar?
- Moltes vegades. Vam valorar amb la policia científica, els TEDAX i els comandaments d'informació què era el que havia passat. Feia tres mesos havíem tingut una explosió a Calafell de les mateixes característiques i que va resultar ser un laboratori on es fabricaven drogues sintètiques. Era fàcil pensar, en aquell moment, que ens trobàvem davant d'una situació semblant. Durant la jornada, a mesura que anaven sortint nous indicis, es reforçava la possibilitat que allà passava alguna cosa relacionada amb la fabricació d'artefactes explosius.
[blockquote]"Amb la segona explosió d'Alcanar i l'atac a Barcelona, veiem que allò va més enllà d'una explosió per drogues"[/blockquote]
- El primer que pensen és que es tracta d'un laboratori de droga.
- A mesura que anaven passant les hores, vam confirmar un segon cadàver i vam trobar una documentació relacionada amb Abdelbaki Es-Satty, que tenia antecedents per delictes contra la salut pública pels quals havia estat a la presó. L'explosió presentava els mateixos indicis que el laboratori de Calafell i per això vam pensar en un principi que ens trobàvem en la mateixa situació. L'escenari estava tan malmès que era molt difícil confirmar una o altra hipòtesi.
- Quan veuen que es troben davant d'una altra cosa?
- Anem rebent informació sobre les persones relacionades amb un vehicle aparcat allà, també tenim un incident amb una furgoneta a l'autopista que trobem abandonada. El fet que ens fa veure que allò no té res a veure amb un laboratori de droga és la segona explosió. Estàvem treballant al lloc dels fets i es produeix una segona deflagració, molt violenta, que deixa diversos agents ferits. Mentre els atenem, sentim que s'estan produint uns fets a Barcelona que tenien el format d'un atemptat. En aquell moment, començo a lligar caps: el que passava a Alcanar anava més enllà d'un laboratori de drogues i estava relacionat amb el que ocorria a Barcelona.
[blockquote]"Des dels atemptats hem reforçat la prevenció i la detenció, i també la coordinació policial"[/blockquote]
- Què va fallar per no poder impedir l'atemptat?
- Tot el que va passar amb els atemptats de Barcelona i Cambrils ens ha servit per tirar endavant accions de prevenció i detecció i de coordinació entre cossos policials. Els responsables dels atemptats no venien de fora, havien crescut a casa nostra i formaven part de la nostra societat, i hi va haver un procés de radicalització que no vam saber detectar. A partir del 17-A, anem molt més enllà en la col·laboració i la coordinació i eines com el CITCO agafen molta més rellevància.
- Els Mossos formen part del CITCO des de 2018, era una demanda històrica del cos i dels consellers d'Interior.
- Poso en valor les eines de coordinació com el CITCO, Europol o Eurojust. Són necessàries per lluitar contra fenòmens relacionats amb la criminalitat o amb el terrorisme.
- En què s'ha notat la presència dels Mossos al CITCO? Quins elements positius ha aportat?
- El nombre d'actuacions conjuntes que duem a terme actualment amb el Cos Nacional de Policia (CNP) i la Guàrdia Civil dins de l'àmbit de la criminalitat i el terrorisme ha augmentat exponencialment. El CITCO té la funció que, quan dos cossos policials coincideixen en una mateixa investigació, determina quin cos la continua o si la portem conjuntament. Des que estem al CITCO, participem en taules de treball on es determinen des de l'amenaça terrorista fins a accions per lluitar contra processos de radicalització o contra cèl·lules que creixen i són una amenaça. En aquests darrers mesos, hem detingut dues persones a Catalunya.
[blockquote]"L'amenaça terrorista a Catalunya és de 4 sobre 5, és una amenaça alta"[/blockquote]
En el primer cas, era una persona molt radicalitzada, que en fèiem seguiment, monitoritzàvem les seves manifestacions a les xarxes socials. Hem detectat el procés de radicalització i hem fet una intervenció amb una detenció. Ho hem fet amb la Policia Nacional. La segona actuació l'hem portada els Mossos i al final hem comptat amb la col·laboració del CNP per qüestions d'estrangeria.
- CNI, Policia Nacional o Guàrdia Civil van amagar informació sobre l'imam de Ripoll?
- Això ho haurien de preguntar a ells.
- Els Mossos tenen aquesta percepció?
- No.
- El Congrés hauria hagut d'investigar el 17-A?
- També ho haurien de preguntar a ells.
- Hi ha risc d'atemptat terrorista a Catalunya?
- La taula de valoració de l'amenaça terrorista, que es reuneix de manera setmanal al CITCO i amb participació dels Mossos, manté l'amenaça de 4 sobre 5. Vol dir que hi ha probabilitats que es produeixi un atemptat terrorista. No és una amenaça per menysprear, l'amenaça és alta. Què ha canviat ara respecte mesos enrere? Ara no parlem de cèl·lules o grups organitzats, sinó que tenim la figura de la persona que actua de manera unilateral, que decideix dur a terme algun tipus d'acció. Això continua existint, i per això continuem treballant en la detecció de processos de radicalització en el marc del projecte Prevenció, Detecció i Intervenció de Processos de Radicalització Extremista (PRODERAE).
- En què consisteix aquest projecte?
- Serveix per treballar amb àmbits de la societat que ens poden aportar informació, des d'institucions penitenciàries, l'àmbit educatiu, justícia... Treballar amb sectors de la societat perquè ens avisin si detecten algun procés de radicalització en l'entorn que sigui. Parlem de terrorisme gihadista, però també de supremacisme blanc, extrema dreta o extrema esquerra. Aquesta és una de les coses que ha canviat ara respecte abans dels atemptats, aquest plus de dedicació en la prevenció.
[blockquote]"Els responsables del 17-A eren de casa nostra, de la nostra societat, i no vam saber detectar aquell procés de radicalització"[/blockquote]
- Insisteix molt en la prevenció. En què es concreta? Hi dediquen més recursos? Més personal?
- Hem identificat una sèrie d'àmbits de la nostra societat on pensem que podem trobar informació. Ens hi hem posat en contacte i els hem descrit quins són els elements que poden indicar un procés de radicalització. Després hi ha les xarxes socials: tenim gent que monitoritza les xarxes, que és molt important perquè obtenim molta informació. També intentem tenir el màxim d'ulls al territori.
- En què es tradueix la coordinació amb la policia europea? La cèl·lula va viatjar per Europa abans de l'atemptat.
- Hi ha un reforç dels contactes amb les policies europees, a través del CITCO o del Ministeri de l'Interior, on hi ha SIRENE i els organismes que tenen els contactes amb Europol i Interpol.
- El major Trapero va fer-se molt popular per la gestió dels atemptats. Com va viure la polèmica per la seva destitució ara fa vuit mesos? Va ser descoratjador? El PSC va parlar de purga.
- Intento treballar en el meu dia a dia fent cas omís del soroll. Des que m'encarreguen estar al capdavant dels Mossos, em concentro molt en allò que hem de fer per tirar endavant la direcció del cos i envoltar-me dels millors professionals. Si fes cas del soroll, no arribaria on vull arribar. Els tècnics som tècnics, no entrem en el joc polític i mediàtic. Màxim respecte per a totes les decisions i opinions del meu voltant, de la societat en general, dels diputats i del Govern. A mi m'encarreguen la direcció del cos i intento aportar la meva experiència, formació acadèmica i laboral, i els valors dels Mossos per tirar endavant el transatlàntic de la millor manera possible.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=eoADgPET2ws[/youtube]
- Cinc anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils. On era aquella tarda del 17 d'agost?
- Són dies que recordaré tota la vida. Feia dos dies que havia arribat de vacances i m'havia incorporat a treballar el dia 16. Aquell dia, a les dotze de la nit, rebo una trucada que em diu que hi ha hagut una forta explosió a Alcanar, que l'edifici en qüestió ha quedat molt malmès i que entre les runes sembla que hi ha alguna despulla humana. Semblava una explosió de gas, com moltes que havíem tingut anteriorment, però hi vaig perquè hi havia elements que se sortien d'allò que era normal.
- Què vol dir?
- La virulència de l'explosió, com havia quedat l'edifici, que hi havia almenys una víctima mortal, les bombones de butà i alguns productes químics que vam trobar... Això va fer que em desplacés fins allà i, juntament amb els altres especialistes, comencéssim una jornada que va acabar amb els atemptats de Barcelona i Cambrils i amb una segona explosió a Alcanar.
- En algun moment va sospitar?
- Moltes vegades. Vam valorar amb la policia científica, els TEDAX i els comandaments d'informació què era el que havia passat. Feia tres mesos havíem tingut una explosió a Calafell de les mateixes característiques i que va resultar ser un laboratori on es fabricaven drogues sintètiques. Era fàcil pensar, en aquell moment, que ens trobàvem davant d'una situació semblant. Durant la jornada, a mesura que anaven sortint nous indicis, es reforçava la possibilitat que allà passava alguna cosa relacionada amb la fabricació d'artefactes explosius.
[blockquote]"Amb la segona explosió d'Alcanar i l'atac a Barcelona, veiem que allò va més enllà d'una explosió per drogues"[/blockquote]
- El primer que pensen és que es tracta d'un laboratori de droga.
- A mesura que anaven passant les hores, vam confirmar un segon cadàver i vam trobar una documentació relacionada amb Abdelbaki Es-Satty, que tenia antecedents per delictes contra la salut pública pels quals havia estat a la presó. L'explosió presentava els mateixos indicis que el laboratori de Calafell i per això vam pensar en un principi que ens trobàvem en la mateixa situació. L'escenari estava tan malmès que era molt difícil confirmar una o altra hipòtesi.
Josep M. Estela és comissari en cap dels Mossos des del desembre del 2021. Foto: Adrià Costa
- Quan veuen que es troben davant d'una altra cosa?
- Anem rebent informació sobre les persones relacionades amb un vehicle aparcat allà, també tenim un incident amb una furgoneta a l'autopista que trobem abandonada. El fet que ens fa veure que allò no té res a veure amb un laboratori de droga és la segona explosió. Estàvem treballant al lloc dels fets i es produeix una segona deflagració, molt violenta, que deixa diversos agents ferits. Mentre els atenem, sentim que s'estan produint uns fets a Barcelona que tenien el format d'un atemptat. En aquell moment, començo a lligar caps: el que passava a Alcanar anava més enllà d'un laboratori de drogues i estava relacionat amb el que ocorria a Barcelona.
[blockquote]"Des dels atemptats hem reforçat la prevenció i la detenció, i també la coordinació policial"[/blockquote]
- Què va fallar per no poder impedir l'atemptat?
- Tot el que va passar amb els atemptats de Barcelona i Cambrils ens ha servit per tirar endavant accions de prevenció i detecció i de coordinació entre cossos policials. Els responsables dels atemptats no venien de fora, havien crescut a casa nostra i formaven part de la nostra societat, i hi va haver un procés de radicalització que no vam saber detectar. A partir del 17-A, anem molt més enllà en la col·laboració i la coordinació i eines com el CITCO agafen molta més rellevància.
- Els Mossos formen part del CITCO des de 2018, era una demanda històrica del cos i dels consellers d'Interior.
- Poso en valor les eines de coordinació com el CITCO, Europol o Eurojust. Són necessàries per lluitar contra fenòmens relacionats amb la criminalitat o amb el terrorisme.
Josep M. Estela era cap dels Mossos a les Terres de l'Ebre durant els atemptats. Foto: Adrià Costa
- En què s'ha notat la presència dels Mossos al CITCO? Quins elements positius ha aportat?
- El nombre d'actuacions conjuntes que duem a terme actualment amb el Cos Nacional de Policia (CNP) i la Guàrdia Civil dins de l'àmbit de la criminalitat i el terrorisme ha augmentat exponencialment. El CITCO té la funció que, quan dos cossos policials coincideixen en una mateixa investigació, determina quin cos la continua o si la portem conjuntament. Des que estem al CITCO, participem en taules de treball on es determinen des de l'amenaça terrorista fins a accions per lluitar contra processos de radicalització o contra cèl·lules que creixen i són una amenaça. En aquests darrers mesos, hem detingut dues persones a Catalunya.
[blockquote]"L'amenaça terrorista a Catalunya és de 4 sobre 5, és una amenaça alta"[/blockquote]
En el primer cas, era una persona molt radicalitzada, que en fèiem seguiment, monitoritzàvem les seves manifestacions a les xarxes socials. Hem detectat el procés de radicalització i hem fet una intervenció amb una detenció. Ho hem fet amb la Policia Nacional. La segona actuació l'hem portada els Mossos i al final hem comptat amb la col·laboració del CNP per qüestions d'estrangeria.
- CNI, Policia Nacional o Guàrdia Civil van amagar informació sobre l'imam de Ripoll?
- Això ho haurien de preguntar a ells.
- Els Mossos tenen aquesta percepció?
- No.
- El Congrés hauria hagut d'investigar el 17-A?
- També ho haurien de preguntar a ells.
- Hi ha risc d'atemptat terrorista a Catalunya?
- La taula de valoració de l'amenaça terrorista, que es reuneix de manera setmanal al CITCO i amb participació dels Mossos, manté l'amenaça de 4 sobre 5. Vol dir que hi ha probabilitats que es produeixi un atemptat terrorista. No és una amenaça per menysprear, l'amenaça és alta. Què ha canviat ara respecte mesos enrere? Ara no parlem de cèl·lules o grups organitzats, sinó que tenim la figura de la persona que actua de manera unilateral, que decideix dur a terme algun tipus d'acció. Això continua existint, i per això continuem treballant en la detecció de processos de radicalització en el marc del projecte Prevenció, Detecció i Intervenció de Processos de Radicalització Extremista (PRODERAE).
Josep M. Estela, durant l'entrevista amb Nació Digital. Foto: Adrià Costa
- En què consisteix aquest projecte?
- Serveix per treballar amb àmbits de la societat que ens poden aportar informació, des d'institucions penitenciàries, l'àmbit educatiu, justícia... Treballar amb sectors de la societat perquè ens avisin si detecten algun procés de radicalització en l'entorn que sigui. Parlem de terrorisme gihadista, però també de supremacisme blanc, extrema dreta o extrema esquerra. Aquesta és una de les coses que ha canviat ara respecte abans dels atemptats, aquest plus de dedicació en la prevenció.
[blockquote]"Els responsables del 17-A eren de casa nostra, de la nostra societat, i no vam saber detectar aquell procés de radicalització"[/blockquote]
- Insisteix molt en la prevenció. En què es concreta? Hi dediquen més recursos? Més personal?
- Hem identificat una sèrie d'àmbits de la nostra societat on pensem que podem trobar informació. Ens hi hem posat en contacte i els hem descrit quins són els elements que poden indicar un procés de radicalització. Després hi ha les xarxes socials: tenim gent que monitoritza les xarxes, que és molt important perquè obtenim molta informació. També intentem tenir el màxim d'ulls al territori.
Josep M. Estela destaca la coordinació actual dels Mossos amb cossos estatals i europeus. Foto: Adrià Costa
- En què es tradueix la coordinació amb la policia europea? La cèl·lula va viatjar per Europa abans de l'atemptat.
- Hi ha un reforç dels contactes amb les policies europees, a través del CITCO o del Ministeri de l'Interior, on hi ha SIRENE i els organismes que tenen els contactes amb Europol i Interpol.
- El major Trapero va fer-se molt popular per la gestió dels atemptats. Com va viure la polèmica per la seva destitució ara fa vuit mesos? Va ser descoratjador? El PSC va parlar de purga.
- Intento treballar en el meu dia a dia fent cas omís del soroll. Des que m'encarreguen estar al capdavant dels Mossos, em concentro molt en allò que hem de fer per tirar endavant la direcció del cos i envoltar-me dels millors professionals. Si fes cas del soroll, no arribaria on vull arribar. Els tècnics som tècnics, no entrem en el joc polític i mediàtic. Màxim respecte per a totes les decisions i opinions del meu voltant, de la societat en general, dels diputats i del Govern. A mi m'encarreguen la direcció del cos i intento aportar la meva experiència, formació acadèmica i laboral, i els valors dels Mossos per tirar endavant el transatlàntic de la millor manera possible.
