La Cella, platja d’Europa

Un poblat ric, amb construccions de grans dimensions i amb evidències de contactes amb altres ports de la Mediterrània. Si tinguéssim la capacitat de girar enrere en el temps i de traslladar-nos al municipi de Salou entre els segles III i IV aC, segurament, aquest seria l’escenari amb què ens trobaríem, segons el que assenyalen les restes del poblat de la Cella, que aquest mes de setembre obre al públic, en un programa de visites que mesclen entreteniment i història per traslladar-nos a aquesta època.

La primera de les sessions obertes al públic va iniciar-se aquest divendres, 1 de setembre. La visita al poblat protohistòric, que es troba situat al paratge de la Torre Alta, al Racó de Salou, a tocar de la costa i en un turó que s’eleva sobre el cap de Salou, comença amb la presentació del guia que acompanyarà en el viatge, Tikirsikor, un dels habitants que van habitar aquest enclavament fa milers d’anys. A través de les seves explicacions, Tikirsikor –que coneix com ningú els racons del poble– n’explica els secrets i permet imaginar-se com era en el passat.

Descobrim, per exemple, que aquest era un llogarret destacat de la Cessetània, la regió ibèrica del Camp de Tarragona, i que l’urbanisme del poblat destaca pel mur rectilini que el delimitava, de què encara se’n conserven alguns trams. Les construccions d’aquest nucli urbà mil·lenari són diferents de les que es poden trobar en la majora de poblats ibers. De fet, tots els edificis documentats al jaciment responen a un patró de casa complexa, molt més gran de l’habitual. Les restes evidencien que els habitatges de la Cella es dividien en diferents àmbits funcionals –habitació principal amb presència d’una llar de foc, rebost i magatzems– i que tenien unes dimensions que oscil·larien entre els 90 i els 120 metres quadrats. Les cases s’obrien a amplis espais oberts, places i carrers pavimentats amb diverses capes de grava formant sòls compactes i uniformes, el que justifica la singularitat d’aquest antic llogarret.

El jaciment ha estat objecte d’intervencions arqueològiques ininterrompudes des de l’any 2010 fetes pel Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (Gresepia). Després d’aquest període, les visites històriques que es duen a terme durant el mes de setembre –aquest divendres, ha estat la primera i seguiran les dels dies 8 i 16 de setembre– estan coordinades pel Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Salou, juntament amb l’empresa derivada de la Universitat Rovira i Virgili i IBER Arqueologia Patrimoni i Turisme.

“Les vistes són una oportunitat única per conèixer aquest patrimoni”, destaca Jordi Vilà, d’IBER APT, que es posa en la pell de Tikirsikor en les guies. Segons apunta Vilà, “els materials ceràmics recuperats indiquen que el poblat va funcionar com un important port comercial, un centre receptor i distribuïdor de mercaderies”, fet que evidencia la importància de Salou, que ja fa milers d’anys que és la platja d’Europa, com resa l’eslògan que fa dècades que promociona aquest municipi.