-
Mercedes Bermejo, directora de l'INS Vila-seca
Infocamp.cat
Per tractar de l’assetjament als centres escolars i de les mesures que es prenen per eradicar-los, conversem amb Mercedes Bermejo Ballester, directora de l’INS Vila-seca.
Què s’entén per “bullyng” o assetjament als centres escolars?
Assetjament escolar és allò que ha passat tota la vida. Un grup de gent amb un líder determinat, -normalment negatiu-, constantment es posa amb un alumne: el menysprea, l’insulta i la fa la vida difícil. No ha de ser un cosa puntual, ha d’haver-hi una reiteració de fets durant un període de temps i ha de ser nociu i afectar a la persona. Per entendre’s, si un dia un un alumne li diu “idiota” a un altre no és assetjament, com tampoc ho és una baralla puntual.
Quins són els casos d’assetjament més freqüents en els centres?
En general, es produeixen casos d’assetjament dins de les xarxes socials, per exemple, en grups de Facebook o Whatsapp conjunts on, de sobte, comencen a parlar malament d’un alumne especificant els seus defectes. I això que comença amb la crítica d’una persona pot acabar amb tot un grup determinat. D’altres casos que acostumem a resoldre aquí són conflictes exteriors –que no tenen res a veure amb el centre-, però que el líder negatiu aprofita tot el dia per estar molestant aquell alumne. Arriba un moment en què aquell alumne ho comenta al seu tutor, al professor o a la Direcció i, aleshores, s’actua.
Quins consells o eines de suport els donen als pares i mares o familiars dels joves afectats?
Nosaltres, a la reunió d’inici de curs, sempre diem als familiars que l’alumne ha de vindre content i calmat a l’institut, tant si és bon estudiant com si no ho és perquè també és un lloc de trobada. En el moment en què es detecta que, per algun motiu, l’alumne no vol vindre, que es troba trist, que s’ha tornat introvertit o que no parla gaire, s’ha de comunicar. El primer a qui se li ha de comunicar és al seu tutor perquè és el professor que coneix millor l’alumne i, si aquest no reacciona, el problema ha de passar a Direcció perquè apliqui el protocol més adient.
Fa poques setmanes es va produir una agressió a un jove d’aquest institut per part d’un grup de joves a l’exterior del centre, quan el noi anava a entrenar. Per sort, ens consta que el jove es troba bé. Podem dir que és un cas aïllat o s’han produït altres casos a l’institut?
Aquest no és un cas d’assetjament, sinó d’una agressió puntual. Jo mai m’havia trobat que un alumne estigués passejant pel complex educatiu esperant per entrar a entrenar a voleibol i que, de sobte, tres persones que no el coneixien de res el peguessin. No ens hi havíem trobat absolutament mai. És un cas totalment aïllat i esperem que no es torni a repetir. L’alumne ens va dir que no els coneixia de res, que ell estava a la tanca exterior de l’institut i els tres joves li van dir “Què mires?” i, un d’ells, el va llençar a terra i el va agredir. És clar, això no és usual ni a l’institut, ni a Vila-seca ni enlloc, espero....
Després de conèixer l’agressió, algun pare o mare es va adreçar a la Direcció?
No, no ha vingut cap pare ni mare a parlar amb mi. Jo, en pic me’n vaig assabentar, vaig parlar amb l’alumne i amb la seva família. L’alumne em va dir que ja es trobava bé i que ja estava tranquil. Jo els vaig oferir que, en cas que tornés a passar, enlloc d’esperar-se a la tanca exterior, que esperessin a l’entrada de l’institut perquè sempre està obert per la tarda. Allí poden esperar que arribi la monitora i entrar pel pati. La família també em va confirmar que el noi estava bé, que s’havien espantat, i que finalment no havien posat una denúncia perquè no coneixien als agressors.
Tornant al tema de l’assetjament, l’INS Vila-seca es troba en la mitjana habitual de casos d’aquests en comparació amb la resta de centres?
No tenim una estadística que ho pugui corroborar però, vaja, en principi no n’hi ha ni més ni menys que en d’altres instituts. És un problema genèric, no particularment nostre.
Quin protocol seguiu quan es detecta algun cas d’assetjament, sigui físic o psicològic?
Normalment quan detectem un conflicte entre dues persones, ja sigui d’assetjament o no, aquest conflicte va directament a l’equip de mediació. Mediació parla amb les dues persones i arriben a un acord, que han d’acceptar per escrit. Per exemple, “jo no et tornaré a insultar mai més i tu, a canvi, no em robis la pilota quan jugo a futbol”. Una cosa tan senzilla com aquesta, es firma i s’acostuma a solucionar el conflicte. Als quinze dies, es fa un seguiment, i es torna a cridar als alumnes si encara tenen el problema entre ells, o ja està solucionat. Quan un conflicte no es pot resoldre a través de la mediació o que s’ha produït una agressió o una baralla, llavors s’ha de resoldre a través del reglament de la comissió de convivència, que acostuma a sancionar l’alumne agressor. La majoria de vegades no cal sanció. Sovint, avisant els pares és suficient per acabar amb el conflicte.
Les famílies afectades o el propi centre denuncien aquests casos a les forces de seguretat? O no es fa per por a represàlies dels autors del “bullyng”?
Com a centre, no hem hagut de denunciar mai un cas de bullyng perquè tots s’han resolt internament al propi centre. Sí que hi ha famílies que han posat denúncies pel seu compte. I quan és una cosa que passa a l’exterior del centre, aleshores sí que hi intervenen Mossos d’Esquadra.
L’INS Vila-seca participa en algun programa del Pla Educatiu d’Entorn o feu activitats pròpies sobre aquest tema?
Del Pla Educatiu d’Entorn (PEE) fem una sèrie de xerrades que parlen, sobretot, d’educació emocional i de relació: L’autoestima, la discriminació de gènere, la comunicació entre els grups o l’oci nocturn. Aquesta iniciativa està subvencionada per l’Ajuntament de Vila-seca i es treballa amb els tutors i amb els alumnes. Apart d’això, també organitzem xerrades a càrrec dels Mossos d’Esquadra, que ens donen una visió més legal. Ens parlen de la Internet segura, les xarxes socials, les drogues i lleis o de les conductes discriminatòries, ja que també poden arribar a portar un bullyng. Finalment, el PEE també fa xerrades específiques adreçades als pares d’adolescents que tenen problemes.
