Les cendres que deixen les porres

Centenars de persones es reuneixen a la plaça Imperial Tàrraco, cap a les 8 del vespre. Alguns s'asseuen a terra, molts amb espelmes a la mà, escoltant la música i els parlaments que provenen d’un petit escenari situat a un costat de la subdelegació del govern central a Tarragona. Els Mossos comencen a gravar els assistents i, per protegir-se, n'hi ha que es cobreixen el rostre. Acte seguit, els agents pugen al pis de dalt de l'edifici per continuar enregistrant-los. Després d’alguns càntics, els policies s’apropen a les furgonetes de la BRIMO per posar-se els cascos, agafar els escuts i formar a peu de plaça.

Quan s'acaba l’acte convocat per l’ANC i Òmnium Cultural, segueixo un grup de joves que porten una pancarta i vesteixen colors foscos, que comencen a tirar ous, pintura i alguns petards a la façana de la subdelegació. Els agents s’uneixen en blocs, defensant-se amb tota la protecció que tenen. Després de crits a ritme de 'fora les forces d’ocupació' o 'no us mereixeu la senyera que porteu', tot esclata. De sobte, la policia s'abraona contra els manifestants i comença a carregar. 

Les empentes em fan adonar que he de córrer, que tothom ho està fent, i l'aire s'omple de crits i de cops. M'aturo un moment per mirar enrere i veig un noi amb una dessuadora gris a terra, rodejat per un grup d'agents que el peguen. Un cop aconsegueix posar-se dret i marxar, és evacuat amb l’ajuda d'altres que l’agafen i busquen atenció mèdica. En aquest moment, la majoria d’assistents estan concentrats al mig de la rotonda. Alguns agafen pals i pedres i les llencen contra els agents i les furgonetes estacionades, mentre d'altres s'oposen a aquests actes. 

Després de minuts de sorpresa, d'incertesa, de retrobar-se amb els amics perduts durant la fugida, els manifestants tornen a cridar 'els carrers seran sempre nostres' i es van apropant als agents amb els braços alçats. De sobte, les dues furgonetes arrenquen i comencen a circular per la plaça, alhora que els agents disparen bales de foam. Persegueixen els concentrats, que es dispersen, i alguns crits improvisats del moment suggereixen dirigir-se a la Rambla Nova. La multitud es mou cap allà i es comencen a arrossegar contenidors, fins a situar-los enmig dels vials per impedir el pas als vehicles policials.

Al cap d’una estona, agents a peu i un parell de furgonetes pugen pel mig de la Rambla, per la zona de vianants. Construint més barricades, els manifestants aconsegueixen fer retrocedir les furgonetes i els agents, que acaben marxant. Sentiment general de victòria, o si més no, de victòria parcial. Mentre succeeix tot això, i la Rambla s’omple de fum, alguns veïns treuen els cotxes estacionats i els entren a l'aparcament subterrani.

Quan les llums blaves ja queden lluny, el silenci esdevé el protagonista. Hi ha neguit entre els manifestants; un estat constant d’alerta. Es concentren tots a la Rambla Nova, on hi ha el monument casteller. Després de posar tanques i més contenidors als carrers del costat, el temps es converteix en espera. De tant en tant, alguna moto de la policia s’apropa per comprovar com està la situació.

Sobre quarts d’11, una dona que està molt pendent del mòbil alerta els presents que té "informació confidencial" dels Mossos i diu que vénen 13 vehicles policials de Cambrils. Aconsella que cadascú marxi a casa seva i anima tothom a cuidar-se, per poder seguir mobilitzant-se durant els propers dies. Hi ha una mica de dubte sobre si creure's o no les seves paraules. Alguns en desconfien, però, poc a poc, els manifestants van marxant. Jo també, juntament amb una amiga, i caminem gairebé sense parlar; tot el que hem vist aquest vespre ens ve a la ment i no sabem què dir. Admetem les dues que tenim por, perquè un dels consells que circula aquests dies és el de tornar sempre cap a casa en grup. 

Quan arribem a casa, veiem que els nostres temors han estat la realitat per a alguns. M'informen que s'han produit persecucions i detencions al carrer un cop dissolta la concentració. Fins i tot, que la Policia Nacional s'ha desplaçat fins a l’Hospital de Santa Tecla per identificar algunes persones i preguntar per altres. La meva amiga i jo continuem parlant, això sí, per Telegram. Ens passem videos, imatges, tuits, àudios... i no ens ho podem creure. No sabem què ens passa, si és que la por s'ha barrejat amb tristesa, amb incredulitat, amb indignació, o amb què.

L'endemà, les xifres: 14 persones detingudes a Tarragona. Segons fonts dels advocats, van ser detingudes en acabar la manifestació i fins les 4 o 5 del matí no els van permetre fer una trucada. A hores d’ara, ja estan en llibertat amb càrrecs, acusades de suposats delictes de desordres públics i d’atemptat a l’autoritat.