El projecte del 'TramCamp' de la Mancomunitat de 1919

Galeria d'imatges de documents del concurs i del projecte de la Mancomunitat
Arxiu
Arxiu
Arxiu
Arxiu
Arxiu

El 1919, la Mancomunitat de Catalunya va presentar un concurs sobre ferrocarrils secundaris al nostre país. L'objectiu no era cap altre que l'establiment d'una xarxa ferroviària electrificada de caràcter públic que fos complementària a l'existent de via d'ample ibèric de les grans companyies privades existents en aquell moment a Catalunya. El model a imitar per la Mancomunitat era el de Bèlgica, un país amb unes dimensions molt similars al nostre i on el sector privat era el titular de les grans línies i el públic era el titular de les línies secundàries.

Amb aquest Pla de ferrocarrils secundaris, de 1919, el govern de la Mancomunitat de Catalunya buscava fer accessibles zones del territori econòmicament dinàmiques però que havien quedat fora de les grans línies ferroviàries per tal de donar sortida a la gent i als productes que allí s'hi feien. Amb aquestes premisses, va rebre el suport de l'Institut agrícola de Sant Isidre, del Foment del Treball Nacional i de la pràctica totalitat dels ajuntaments implicats. Per dur a terme el projecte, la Mancomunitat presidida per Puig i Cadafalch va confiar en Esteve Terrades, enginyer de camins, canals i ports, i professor en diverses universitats europees i sud-americanes.

Els propòsits del projecte eren bàsicament dos: connectar aquesta xarxa secundària amb la principal i donar sortida als productes de l'interior del país mitjançant el Port de Tarragona. Moltes poblacions van voler beneficiar-se d'aquest pla, però tan sols quatre projectes van aconseguir el vistiplau d'Esteve Terrades. El més important i amb més quilòmetres és el que connectava el Port de Tarragona amb Cervera i Ponts, a la comarca de la Noguera, passant per Valls i Santa Coloma de Queralt. Aquest havia de ser l'eix vertebrador del sud i oest de Catalunya, apropant l'interior agrícola de la plana de Lleida amb el Port de Tarragona.

El pla també contemplava en un futur fer arribar la línia de Ponts fins a Puigcerdà per apropar els Pirineus a la Costa Daurada, tot connectant aquest ferrocarril secundari amb el de via ampla, de Barcelona a Tolosa de Llenguadoc per Vic i Foix. La línia entre Tarragona i Ponts tenia un pressupost d'entre 25 i 30 milions de pessetes per uns 125 quilòmetres de recorregut. El pla de Terrades també contemplava dues línies més a les comarques lleidatanes: una de Tàrrega a Balaguer, de 50 quilòmetres, i una altra de Lleida a Fraga, ja a l'Aragó, de 40 quilòmetres. La més curta i barata de les línies aprovades en el pla era la que havia d'unir Reus amb Mont-roig del Camp, de tan sols 16 quilòmetres, i amb pressupost de 2'4 milions de pessetes. Una via de comunicació que havia ser vital per la nostra ciutat per superar les dificultats de transport entre ambdues poblacions pel mal estat de la carretera d'aleshores.

Com en el cas de la línia de Tarragona a Ponts, el ferrocarril de Reus a Mont-roig també contemplava la possibilitat de ser perllongat, en aquest cas, en direcció a l'oest fins a Gandesa, passant per Tivissa i en direcció est fins a Constantí. El tram de Reus a Constantí permetria la connexió amb la línia de Tarragona a Ponts, constituint així una veritable xarxa ferroviària per tot l'entorn del Camp. L'impuls de la Cambra de Comerç de Reus va ser decisiu per tal que Esteve Terrades fes entrar el ferrocarril entre Reus i Mont-roig en el Pla de la Mancomunitat de 1919.

Com podreu veure en el plànol adjunt, la línia havia de sortir des de de l'actual estació de Reus i passant per Riudoms, Vinyols i Montbrió, havia d'arribar fins a Mont-roig del Camp. Però des de Reus es reclamaven altres línies per mantenir la capitalitat de la nostra ciutat. També es demandava una línia que sortint de Reus i passant per les Borges del Camp, acabés a Cornudella i Poboleda. Però a ulls d'ara, el que tindria més sentit, era el ramal que sortint de Riudoms havia de fer cap a Cambrils i que Esteve Terrades ja contemplava com un important enllaç "en un futur proper per la puixança econòmica de la vila marinera".

Totes aquestes infraestructures ferroviàries van despertar gran expectació en les poblacions afectades, raó per la qual Esteve Terrades va fer diverses conferències en les principals ciutats que s'havien de beneficiar dels nous traçats ferroviaris, entre les quals hi era Reus. La voluntat de reequilibri territorial del Pla de Mancomunitat era evident, ja que els quatre projectes corresponen a les comarques de Lleida i Tarragona, les menys desenvolupades del país. Com acostuma a passar, però, amb totes les iniciatives públiques catalanes, el Pla de la Mancomunitat va topar amb una tramitació exasperantment lenta per part del Ministeri de Foment espanyol, fins el punt de quedar encallat. L'any 1923, l'arribada al poder de Primo de Rivera mitjançant un cop d'Estat militar va acabar amb les esperances que el Pla Terrades es fes realitat.

El govern espanyol de Primo de Rivera va dissoldre la Mancomunitat i va decidir eliminar el projecte per considerar-lo excessivament "localista", tot començant a apostar per les carreteres i pel vehicle privat.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives