-
L'estudi té l'objectiu de dotar els joves d'estratègies per encarar determinades situacions d'impacte emocional
URV
L’adolescència és un període de vulnerabilitat psicològica en què s’incrementa l’inici de problemes emocionals però quan també es poden adquirir capacitats d’afrontament. Les repercussions negatives que a nivell de salut mental està ocasionant la pandèmia de la covid-19 entre la població adolescent i joves és un fet constatat. Detectar aquells adolescents més vulnerables a nivell emocional és important per poder oferir-los atenció i ajuda psicològica que els permeti desenvolupar estratègies per fer front a les dificultats emocionals i entrenar la resiliència.
Aquest és l’objectiu del programa PROCARE, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, en què hi participen la URV, la Universitat Miguel Hernández d’Elx i la Universitat de Miami dels Estats Units, amb coordinació de la Universitat de Jaén. L’estudi es farà durant aquest any i ara es troba en fase d’identificar adolescents al territori que estiguin en risc de presentar problemes emocionals com ansietat i depressió. Les famílies i els adolescents interessats a participar-hi hauran de respondre una enquesta en línia sobre aspectes emocionals i conductuals.
La iniciativa PROCARE (Prevenció selectiva a través d’una intervenció transdiagnòstica per a adolescents amb risc de problemes emocionals), serà el primer programa estatal de prevenció selectiva i transdiagnòstica dirigit a persones d’entre 12 i 18 anys amb risc d’ansietat i depressió. “Això representa una innovació important, ja que, la majoria de les intervencions selectives estan dirigides a joves amb risc de desenvolupar ansietat o depressió, separadament. No obstant, la comorbiditat entre ambdós trastorns és present fins en un 75% dels adolescents i les dues condicions mentals comparteixen factors de risc”, expliquen Fina Canals i Paula Morales, investigadores del grup de recerca en Nutrició i Salut Mental (NUTRISAM), del Departament de Psicologia de la URV, que participen a la recerca i coordinen el seu desenvolupament a Catalunya.
En què consisteix la intervenció transdiagnòstica?
La intervenció transdiagnòstica es basa en l’anomenat Protocol Unificat de Barlow, adaptat a la població adolescent, que ha demostrat la seva eficàcia als Estats Units i s’adaptarà culturalment per fer prevenció gràcies al suport de la principal autora del protocol, la catedràtica Jill Ehrenreich-May de la Universitat de Miami. Es tracta d’un programa d’intervenció basat en estratègies cognitiu conductuals recolzades per l’evidència científica que pretén ajudar els adolescents a experimentar les seves emocions més fortes o intenses amb menys angoixa i desenvolupar capacitats d’afrontament.
Per exemple, els ajuda a substituir dinàmiques d’evitació de les emocions intenses per d’altres més adaptatives com la solució de problemes, el pensament flexible o estratègies de centrar-se en el present i prendre consciència sense jutjar-se a ells mateixos. A més a més, les diferents universitats que intervenen en l’estudi han dissenyat sessions addicionals per abordar factors de risc específics presents en els adolescents a fi de personalitzar les intervencions i adoptar un enfocament molt més personalitzat i centrat en la persona.
Igualment es pretén fer psicoeducació sobre les alteracions en els patrons alimentaris o de son, proporcionar estratègies per gestionar característiques personals que predisposen a l’ansietat com el perfeccionisme i ajudar-los a afrontar de forma més eficaç experiències adverses relacionades amb la covid-19, amb l’exclusió social per part dels iguals o la vivència de situacions d’assetjament o de situacions familiars complexes. La intervenció es farà en línia degut a la situació actual de pandèmia i s’oferirà de forma gratuïta als joves. Abans, però, caldrà haver obtingut el consentiment de les famílies i haver realitzat una sèrie de qüestionaris específics.
L’objectiu final del projecte és poder dotar els adolescents d’estratègies psicològiques que els permetin afrontar els problemes i dificultats emocionals, i mitigar l’efecte negatiu que aquesta situació pugui tenir en el seu desenvolupament, tant a curt com a mig i llarg termini.
