-
Residència Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp
Cedida
La setmana passada es va anunciar el tancament de la residència Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp, a causa de la falta de diners per fer front als canvis que necessita l'edifici, segons la llei. Després d'aquestes declaracions, els veïns i afectats han assegurat que faran tot el possible per evitar el seu tancament.
Un dels fundadors de la residència fa trenta anys, Salvador Aymami, ha assegurat a Reusdigital que "la residència no tancarà", ja que el poble no ho vol i perquè treballaran per evitar-ho. A més, creu que el preu de la reforma "està inflat" i que les modificacions que s'han de fer "no són gran cosa".
Els canvis obligatoris impliquen ampliar portes, lavabos i entrades per les persones amb problemes de mobilitat. "Si cada any s'hagués fet una petita part de reforma, ara ja estaria acabat", assegura.
Un dels altres motius que dona Aymami és que la residencia "es manté per si sola" i els seus guanys es podrien haver utilitzat per començar a fer certes reformes.
Aquest decret que va sortir l'any 2015 ha fet créixer la indignació dels afectats a causa de la falta de reacció i aportació de l'ajuntament, encarregat de gestionar la residència. El consistori ha buscat solucions amb la Generalitat, la qual els hi ha denegat l'ajuda, i ara busquen empreses privades per fer-se càrrec.
Nervis i indignació dels familiars
Els familiars no són molt optimistes amb el futur del centre i es troben "indignats i nerviosos" que no es trobi cap solució per arreglar-la. Núria Cabré, familiar d'una resident del centre, explica que "ens dol molt veure com no li estan donant valor a la residència i la seva labor, que dona servei a la gent del poble i voltants".
Tot i aquest estat de nerviosisme, Cabré confessa que no s'aturaran per buscar solucions, ja que "hi ha opcions per salvar la residència". Volen que el seu missatge arribi a organismes i associacions que puguin ajudar a tirar endavant les modificacions.
La residencia, en comptar amb només una trentena de persones, ha forjat vincles entre residents i també amb els treballadors. Els familiars creuen que aquest és l'espai on poden estar més a gust i no volen marxar a un centre on passin "de tenir un nom a ser un número".
Si l'edifici tanca, s'hauran de reubicar els residents a centres que poden estar a més de 40 quilòmetres de distància i passaria el mateix amb els treballadors.
