‘No em sento estudiant’

Poca sensació d’estar estudiant i preus massa alts; aquests són els principals problemes que comenten alguns joves que s’han vist obligats a seguir les classes des de casa. El curs passat ja va acabar de manera estranya a causa de la irrupció de la pandèmia, i el començament del nou curs no ha distat gaire d’aquella experiència. La gran incertesa a l’inici, i després la imposició de la docència en línia per frenar els contagis de covid-19, han fet que les experiències dels joves que estan en etapa de formació siguin agredolces.

La Maria Miquel estudia 4rt de Comunicació Audiovisual a la URV. Aquest quadrimestre està matriculada a 3 optatives; 2 les fa en línia i 1 presencial perquè és pràctica. “Em sento com si encara no hagués començat el curs”, comenta, i explica que li costa concentrar-se i seguir les classes: “Necessitaria una rutina i obligacions, més enllà de posar-me davant la pantalla i intentar estar atenta”.

Tot i que reconeix que l’organització dels professors és “prou bona”, les classes són “una mica fredes” i “avorrides”, perquè no és obligatori tenir la càmera encesa i a vegades sembla que el professor “parli amb una paret”. Miquel preveu que “la situació continuarà igual”, tot i que espera que el segon quadrimestre millori perquè ha de fer les pràctiques curriculars i li agradaria que siguin presencials. En aquest sentit, indica que la llista de les empreses disponibles va arribar tard i que des de la universitat no els diuen res clar: “És un desastre”, conclou.

També hi ha altres casos de persones que s’han arriscat a marxar fora per estudiar. L’Anna Anton és llicenciada en Periodisme, i des de sempre havia tingut la il·lusió de fer el màster a Londres. Tot i el context tan complicat i canviant a causa de la pandèmia, va decidir anar-se’n de totes maneres i viu allà des del setembre. “A l’estiu ens deien que el màster seria presencial, almenys un dia a la setmana”, recorda, “però quan la situació va empitjorar, van decidir que ho farien tot per internet”. Però clar, aleshores molts estudiants de diversos punts del món ja havien comprat els vols o ja havia concertat l’allotjament.

“Si haguessin estat transparents des del principi podríem haver pres una decisió més fonamentada”, es queixa Anton. Reconeix que ella potser no hagués marxat de Tarragona, perquè ara està a Anglaterra compartint pis, fent classes des de casa i assumint una gran quantitat de despeses. A més a més, només ha trepitjat el campus de la universitat un parell de vegades.

 “El màster és interessant però jo no sento que sigui una estudiant”, assegura. Explica que durant les primeres setmanes va tenir problemes de motivació: “Costa centrar-se i assimilar que estàs fent un màster perquè no hi ha unes conseqüències reals, físiques”. A més a més, “em sento obligada a pagar uns diners que em podria haver estalviat”, lamenta. Acusa la universitat d’haver estat “massa optimista” i denuncia que tampoc “no han rebaixat el preu del màster”.

Aquesta mateixa queixa relativa als diners s'estén a molts altres estudis. És el cas de Sergi Jiménez, llicenciat en Comunicació Audiovisual, que al setembre de 2019 va començar un màster intensiu a Barcelona. Relata que durant el confinament van passar a fer classes online i que "ja s’ha quedat així", sense previsió de tornar a la presencialitat. Explica que aquest màster té dues modalitats: en línia (amb un preu de 4.000 euros) i presencial (8.000 euros). Ell va escollir la presencial i ara es troba que ho ha fet “pràcticament tot online”, però pagant la quota del màster presencial. "No ens han ofert cap compensació ni res", denuncia. 

En ser un màster professional, més que acadèmic, un dels objectius de l’alumnat era “fer contactes”, ja que hi ha professors que treballen en empreses destacades de màrqueting i comunicació. El fet que ara sigui online, afirma Jiménez, “fa que la relació sigui més freda; els profes gairebé no saben ni qui som”. Tot i que reconeix que la situació “és complicada per tothom” i que, tant ell com els seus companys, intenten ser “comprensius”, opinen que l’escola “no ha estat a l’alçada”.