La Generalitat geolocalitzarà i documentarà les fosses de la Guerra Civil a l'Ebre i el Priorat

La Generalitat ha encarregat a la URV un estudi per geolocalitzar i documentar totes les fosses de la Guerra Civil existents a les Terres de l'Ebre i el Priorat. Així ho ha explicat el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, qui ha remarcat que es tracta d'un projecte per avançar en la recuperació de la "dignitat" de les víctimes i afectats pel conflicte bèl·lic. L'estudi s'elaborarà durant el segon semestre d'aquest 2016 i utilitzarà les tecnologies més modernes disponibles.

Les dades obtingudes permetran completar el mapa de fosses i repressió a Catalunya però, sobretot, han de servir per poder exhumar i identificar les víctimes que encara es donen per no localitzades o desaparegudes. Romeva ha fet l'anunci des de la cota 705 de la serra del Pàndols, en el marc de l'homenatge anual a les víctimes i combatents de la batalla de l'Ebre que organitzen els supervivents de la lleva del biberó, justament en el dia que es compleixen 78 de l'inici del cruent episodi.

Les tasques han de permetre, segons el Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, localitzar no només les fosses sinó també les zones on s'han trobat restes òssies humanes en superfície. Cadascuna de les fosses tindrà la seva corresponent fitxa amb les coordenades, localització amb cartografia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, fotografia, resum històric i fonts documentals –també orals si n'existeixen- consultades. També s'especificarà si la fossa està plenament confirmada, si és probable o bé ja ha estat intervinguda, si és de soldats –en aquest cas l'exèrcit- o de civils, així com també el nombre de persones inhumades i la relació dels òbits. Totes aquestes dades han de possibilitar completar el mapa de fosses i repressió a Catalunya, en el marc de l'actualització, canvi tecnològic i conversió de dades a la nova versió d'aquest document, que estarà disponible a finals d'anys.

L'objectiu, ha emfasitzat Romeva, és el de "recuperar la dignitat de les víctimes i la gent que va patir la guerra: cal saber la veritat. S'ha de localitzar on estan moltes de les víctimes i identificar-les". Sobre aquesta base es treballarà en el futur per exhumar i identificar els cossos de moltes persones que "encara no se sap on es troben enterrades" o no s'han pogut localitzar. "És una cosa que s'havia d'haver fet fa molt de temps, que no s'ha fet o no s'ha pogut fer i s'ha de corregir", ha reblat. Ara, ha precisat, existeix tecnologia que permet fer-ho i, en aquest sentit, ja ha avançat que s'utilitzarà la més moderna disponible. "No hi ha excusa per no fer-ho", ha insistit.

Més enllà de l'anunci que les tasques s'efectuaran al llarg del segon semestre d'enguany, el conseller no ha precisat quina dotació econòmica es destinarà a efectuar l'estudi. Una qüestió, ha assegurat, sobre la qual s'està encara treballant i que, sosté, no serà cap impediment. "És evident que és farà. El cost s'assumirà com s'hagi d'assumir. Es tracta de la localització, exhumació i identificació. Si ho iniciem és perquè ho volem acabar", ha argumentat, tot recordant que el projecte compta amb la participació activa, a banda de la Generalitat, dels governs locals, la URV, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE), el Memorial Democràtic i la mateixa URV; entre d'altres. "És un projecte de país", ha sentenciat.

Treballs a Llavorsí i Tremp

Paral·lelament, el Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència ha explicat que continuen els treballs en les fosses de Llavorsí (Pallars Sobirà) i Tremp. Juntament amb les Terres de l'Ebre, el Pirineu és on es concentren la majoria de fosses civils resultants de la repressió. Respecte el cas de Llavorsí, aquest mes de juliol s'efectua un estudi de geolocalització i prospecció al llarg de 150 metres de la carretera C-12 per localitzar una fossa comuna on poden haver nou civils assassinats l'any 1938. En aquest cas s'han utilitzat drones per prospectar aèriament la zona amb fotografia per termografia infraroja, georadar i perfilòmetre, com a mecanisme d'exploració de la superfície. El resultat indicarà possibles alteracions del sòl on es pot localitzar la fossa i es decidirà si es viable excavar-la els pròxims mesos. A Tremp, s'ha documentat una fossa al cementiri municipal que serà excavada al mes de setembre per exhumar i estudiar les restes humanes.

Els biberons tornen a Pàndols

El conseller ha triat per fer l'anunci d'aquest projecte l'acte d'homenatge anual a les víctimes de la batalla de l'Ebre que els supervivents de la lleva del biberó –nascuts l'any 1920- organitzen a la cota 705 de la serra de Pàndols. Enguany, se celebra el 78 aniversari de l'inici del sagnant episodi. Un acte emotiu, de record i reivindicació de la memòria històrica, que enguany ha comptat amb la participació de nou combatents i desenes de persones sota un sòl de justícia. Cada any, per raons d'avançada edat, n'acudeixen menys.

Pere Torrent, de Mollet del Vallès, ha tornat, novament, a reviure els records d'un escenari terrorífic que, segons reconeix, encara li continua provocant malsons. Va creuar el riu per Mequinensa i va ser testimoni com molts companys, que ben just sabien nedar, morien ofegats pel corrent quan intentaven traspassar el curs fluvial a l'inici de l'ofensiva. Durant la seva estada al front de l'Ebre, ell s'encarregava de transportar les lliteres amb els ferits. "Vam patir molt. Anàvem a recollir els ferits pel mig i ens van donar unes bosses de càmfora perquè feien tanta pudor els que eren morts que no podíem respirar. Encara n'hi havia de vius, que cridaven la mare. Tots cridaven la mare. I això et queda marcat", relata de forma precisa. Lamenta que molts joves, actualment, pràcticament no coneguin res de què va passar. En aquell moment, la factura que va pagar la seva generació va ser incalculable. "Allò va matar la joventut de Catalunya", sentencia.

Per a Romeva, existeix un "deute generacional" amb les víctimes i combatents, com els biberons. "No només retre'ls homenatge sinó donar dignitat a la gent que va morir, va lluitar i van patir les conseqüències. Han passat 80 anys i molta gent no hi és. Socialment hem de retre'ls homenatge i omplir de dignitat per crear les bases d'una societat en pau i justa. Només a partir de l'acabament de l'oblit i la desmemòria podrem construir aquesta societat. Sinó serà sempre una societat coixa. Per això aquests actes són importants", ha manifestat. Com ja sol ser habitual, l'acte d'aquest dilluns ha consistit en una ofrena floral, parlaments, una missa i, en aquesta ocasió, una exhibició d'acrobàcies aèries d'un caça de l'exèrcit espanyol provinent de la base de Saragossa –durant els últims anys es limitava a una passada a vol rasant dels avions-.

En la commemoració, d'altra banda, també hi ha estat present una delegació de la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa, que han volgut també subratllar la necessitat d'esborrar definitivament de l'espai públic els elements d'exaltació feixista, de glorificació de la victòria per part dels vencedors, com un aspecte primordial a l'hora de reivindicar la memòria i construir una societat basada en la justícia, el respecte i la dignitat.