IQOXE recorrerà la decisió de la jutgessa instructora de processar l'empresa i tres exdirectius per imprudència greu

L'empresa IQOXE i els tres exdirectius investigats per l'explosió a la planta de la Canonja el 14 de gener de 2020 seran processats pels suposats delictes d'imprudència greu amb resultat de mort i lesions, contra el dret dels treballadors i per estralls.

La titular del Jutjat d'instrucció número 1 de Tarragona ha comunicat la finalització de les diligències i ha deixat el cas a punt del judici oral amb una interlocutòria de transformació del procediment.

Segons la jutgessa, la política empresarial d'augment de producció i reducció de costos va derivar en un deficient manteniment de les instal·lacions i l'exercici de l'activitat sense les condicions de seguretat exigibles i amb una plantilla insuficient. L'explosió va causar tres morts.

La CUP Tarragona ha rebut la notificació del jutjat d'instrucció número 1 de Tarragona perquè està personada en les tres peces de la causa contra l'empresa IQOXE. A partir de les conclusions judicials, la portaveu del grup municipal, Eva Miguel, subratlla la resolució com a prova de "l'opacitat, impunitat i connivència" i de "la falta de fiscalització" per part de les administracions competents amb el complex petroquímic de Tarragona. Els cupaires tornen a exigir "més controls en l'àmbit laboral, mediambiental i de seguretat" i "un enduriment de la normativa i de les sancions" a les empreses del sector petroquímic.

L'exdirector general d'IQOXE, José Luis Morlanes (que encara és accionista de l'empresa); l'exdirector de la planta de la Canonja, Juan Manuel Rodríguez Prats; i el director de seguretat, Gerardo Adrio, han estat imputats pels tres suposats delictes. Considera la jutgessa que, com a "màxims directius" amb capacitat de decisió, havien d'adoptar "obligacions i mesures" de necessari compliment en matèria de prevenció, informació, control de riscos i seguretat.

Així doncs, conclou provisionalment la instructora, les condicions de l'activitat industrial fruit la manca o deficiència d'aquestes accions de les quals n'eren responsables haurien contribuït decisivament en la causa del sinistre. A l'empresa, per la seva condició de persona jurídica, la jutgessa només li pot atribuir el d'estralls, segons precisa la interlocutòria. A banda de les tres persones mortes (dos d'elles, treballadors que van perdre la vida a les instal·lacions d'IQOXE) i un veí de Torreforta que va rebre l'impacte al seu domicili d'una planxa metàl·lica de prop d'una tona de pes que volar prop de tres quilòmetres), l'explosió va causar lesions a 10 treballadors més i tres persones fora de l'empresa.

IQOXE ha anunciat que recorrerà la decisió de la jutgessa instructora de processar l'empresa i tres exdirectius per imprudència greu, arran de l'explosió el 14 de gener del 2020 que va comportar tres morts. La magistrada ha comunicat el final de les diligències inicials i ha deixat el cas a punt de judici oral. La companyia ha anunciat que no està conforme amb les imputacions que se li fan i reitera que l'accident no era previsible, per la qual cosa considera que és innocent dels delictes. En un comunicat Iqoxe afirma que el reactor accidentat reunia "les màximes mesures i garanties de seguretat" i havia estat sotmès a totes les revisions que preveu la llei. L'última s'havia fet un mes abans de l'accident i s'havia superat. De la mateixa manera, Iqoxe subratlla que el producte que s'estava elaborant al reactor en el moment de l'explosió ja s'havia produït amb antelació sense que hi hagués hagut cap problema.

L'accident 'més greu' a Europa

S'han comptabilitzat 31 perjudicats al terme de Tarragona i 17 a la Canonja, entre els quals els dos ajuntaments. En el procediment judicial del que la jutgessa defineix com l'accident "més greu ocorregut en una empresa química en tota Europa" s'han personat 12 acusacions particulars i dos populars. Un cop notificada la interlocutòria, les parts tenen ara 10 dies per sol·licitar l'obertura de judici oral formulant escrit d'acusació. La instrucció judicial, segons plasma el document, ha constatat "indicis sòlids d'una política empresarial d'increment de la producció i reducció de costos", a partir de la qual l'activitat de l'empresa "no atendria els requeriments de seguretat que exigeix una activitat d'aquesta perillositat".

Aquesta política hauria portat a l'exercici de l'activitat "sense les degudes condicions de seguretat laboral i industrial exigible" i operant "amb un nombre insuficient de treballadors per realitzar el procés productiu amb les degudes garanties de seguretat". De fet, precisa, la direcció empresarial encapçalada per Morlanes i Rodríguez Prats, així com Adrio en la seva parcel·la, van anar "ampliant progressivament la producció sense consideració dels requeriments de seguretat" exigibles. Es va ampliar la planta de derivats a partir de 2016, "tractant els diferents projectes de forma aïllada".

Així, la planta U-3100, que va acabar explosionant el 14 de gener de 2020, es va construir només 12 metres al costat de la sala de control de derivats, un edifici administratiu d'ús "permanent" dels treballadors, "sense cap barrera addicional efectiva i sense bunqueritzar", fet que va "determinar les gravíssimes conseqüències" de l'explosió.

Incompliments de seguretat laboral i industrial

La posada en marxa d'aquest reactor va suposar un "considerable increment de producció, especialment en els MPEGs" que "no va anar acompanyada del compliment de les obligacions en matèria de seguretat laboral i industrial per part de l'empresa". Indica la interlocutòria que no es va formar prou els treballadors i es va implantar la producció intensiva i continuada, introduint nous productes com l'MPEG-500, sense assajos o proves prèvies per comprovar la seguretat. Una situació que s'agreujaria l'any 2019 amb la posada en marxa de la U-3200, amb "reducció de despeses mitjançant retallades de plantilla".

La tecnologia de la U-3100, apunta la jutgessa, estava dissenyada per a producció en discontinu o lots, però va acabar servint per a producció contínua. La insuficiència de personal per atendre les successives ampliacions de producció determinaria que les instal·lacions presentessin un estat deficient, patissin un major desgast t i s'hi produïssin "freqüents" avaries, sense que s'hi fes manteniment. Les declaracions dels treballadors han constatat que existia una "sensació de risc" i havien interioritzat, amb quest ritme, la possibilitat d'un "greu accident".

Sistemes de seguretat desactivats

La forma de produir esmentada, a més, requeria la desactivació dels sistemes de seguretat en els processos de producció. En aquest sentit, apunta la jutgessa que el sistema Triconex, havia estat desactivat, almenys parcialment, i no s'havien efectuat les últimes revisions de manteniment preventiu al U-3100. La interlocutòria posa de relleu també que els exdirectius d'IQOXE imputats van deixar de facilitar els mitjans necessaris perquè els treballadors desenvolupessin la seva activitat en les condicions adequades de seguretat i higiene, "posant en greu perill la seva vida, salut i integritat física", amb la implantació d'un augment de la producció sense tenir en consideració la normativa de riscos laborals".

Tot plegat, apunta, donaria lloc a un increment de la sinistralitat entre 2014 i 2019. El dia de l'explosió, el 14 de gener de 2020, diferents factors van confluir a l'hora de desencadenar el sinistre, assenyala la instructora. Es va modificar la fórmula d'elaboració del producte MPEG-500, amb canvi de volum i defecte del catalitzador, sense que es fes cap assaig o prova i sense que es reflectís aquest tipus de fabricació en els documents de seguretat. També es van produir incidències "derivades del defecte de manteniment de la maquinària i equips", que resultaven habituals a l'empresa, com les avaries de bombes. Així, i segons conclou la jutgessa, IQOXE va incomplir els procediments establerts en el sistema de gestió de seguretat al produir MPEG-500.

Greu risc per a la població

La deflagració, prossegueix la interlocutòria, va produir, a més, una "situació de greu risc per a les persones i la població", després de quedar afectat un dipòsit amb 138 tones d'òxid de propilè, que va estar "en greu i concret risc d'explotar i produir un efecte dominó amb les substàncies perilloses que estaven emmagatzemades en la pròpia indústria i en les indústries químiques adjacents". Segons la jutgessa, tot i que l'accident presentava característiques per ser qualificat de categoria 3, no es va activar el PLASEQCAT ni es van adoptar les mesures que preveu per aquest tipus d'accidents. Assenyalat que va existir una falta de comunicació entre els responsables d'IQOXE i el CECAT, que va intentar contactar-hi.

Els comandaments dels bombers van declarar que no van tenir coneixement d'una esquerda en el dipòsit de propilè fins més d'una hora després. Recorda la instructora que IQOXE tenia el deure de comunicar de forma immediata a notificar els accidents al CECAT. El mateix Adrio, cap de seguretat, no va efectuar cap comunicació de l'explosió. Segons consta a la interlocutòria, IQOXE no tenia pla d'autoprotecció homolgoat ni havia fet formació en mesures d'autoprotecció, ni es coneixien prou els protocols. Els defectes d'informació en els informes de seguretat i la manca d'aquest pla d'emergència interior o autoprotecció, vinculat al pla d'emergència exterior, "van dificultar greument el coneixement de l'accident".

Peces separades

D'aquesta causa principal que finalitza ara la seva instrucció, s'han derivat dues peces separades més: una referida a les autoritzacions i llicències administratives d'IQOXE i una segona pels vessaments de productes químics contaminants que l'empresa hauria efectuat al mar. També s'han tramitat com a peces separades les relatives a la responsabilitat civil, de la qual, a banda dels investigats, podria resultar responsable també l'asseguradora AIG Europe, tot i que ja ha indemnitzat a la majoria de víctimes i perjudicats, segons la interlocutòria.