Un respir a tocar de Reus

Un dia de núvols i les muntanyes de Prades com a postal prenadalenca al parabrisa. D’aquesta manera comença l’escapada d’un matí de diumenge per a la carretera T-704, de la Diputació de Tarragona, on es poden descobrir els pobles de Maspujols, L’Aleixar i Vilaplana. Amb tranquil·litat i un trajecte còmode sobre un bon asfalt, Maspujols dóna la benvinguda al visitant a través d’una passarel·la de llaços grocs i una riera escassa, però amb una mica de corrent.

L’aparcament de l’entrada acostuma a ser ple. Ple de famílies que aprofiten per treure els seus millors equips esportius i agafar la bicicleta o a preparar-se per fer una caminada i descobrir el nucli antic del poble. Després de donar un tomb pels carrers molls i de salutacions amistoses a altres visitants que redueixen el municipi a un grapat de fotos, cal aturar-se al Bar Casal Cafeteria. Fan esmorzars, dinars i sopars, però la seva especialitat són les braves, els pops i els callos. És curiós, està situat escales amunt i té una gran terrassa, ideal a l’estiu. L’interior del negoci és un lloc amb caliu, sorollós i actiu.

Un dels reclams de Maspujols és la plaça de l’Església, on es troba la dedicada a Santa Maria, començada a finals del segle XVII i acabada en el XVIIII. D’estil barroc i protegida com a bé cultural d’interès local, es troba davant d’un mirador des d’on es veuen els terrats dels habitatges fets de maó. A prop hi ha la seu de l’Associació de Gent Gran, activa des del 1994. Als afores del poble també s’hi troba un altre edifici que cal visitar: l’ermita de Sant Antoni, construïda al segle XVIII i restaurada el 1963.

I passem a una altra ermita. El ventall de colors de tardor ens porta fins a L’Aleixar, on hi ha la d’estil gòtica consagrada a Sant Blai. Va ser derruïda quan era un edifici romànic (1341) i va ser reconstruïda al segle XVIII. En aquest poble, els serveis es concentren al seu nucli i, si havíem comentat que els visitants concebien aquests municipis per venir-hi a caminar, estem de sort: l’al·licient de la zona és la ruta literària de Marià Manent i Joaquim Mir, mitjançant la qual es pot dur a terme un passeig amb els sentits per tal de conèixer els indrets que van motivar les pintures de Mir i els paisatges que Manent va descriure en els seus dietaris. Ja arribat el migdia, continua el trajecte a l’última parada: Vilaplana.

A l’entrada del poble, s’hi pot trobar una botiga familiar de queviures ben assortida i la Cooperativa Agrícola, en marxa des del 1960. També hi ha un casal amb piscina, una mica més endavant. Recórrer els silenciosos carrerons fins a l’entretinguda església de Nativitat de la Verge són només cinc minuts. Els carrers estan polits i ben cuidats; la casa de la vila és poc convencional, amb una escala de caragol i sense porta. Els elements arquitectònics més importants, com ara el dipòsit vell d’aigua (1921) i els arcs romànics, entre altres, estan perfectament assenyalats. Perfecte per al turista.

Per concloure el periple a la carretera T-704, de la Diputació de Tarragona, hi ha el restaurant Ca La Peirona, un dels més coneguts del poble on poder gaudir de menjars casolans. En definitiva, un diumenge que serveix per tenir un respir a tocar de Reus; amb bons serveis i qualitat de vida, tan sols 20 minuts de casa.