Un territori, infinites divisions

L’any 1833 s’aprova la divisió de l’Estat espanyol en diverses províncies, i els límits de l’actual demarcació de Tarragona van quedar dibuixats. A partir d’aquesta frontera, el territori s’ha anat sometent històricament a múltiples divisions que donen lloc a algunes contradiccions, una situació que, segons el professor de Geografia de la URV, Robert Casadevall, és una situació “compartida” a gran part del territori català. “Es tracta més d’un problema que afecta a nivell d’ajuntaments, per saber a quina administració s’han de dirigir, més que no pas a nivell ciutadà”, diu.

La primera gran diferència la trobem en les divisions que aplica la Generalitat al territori. Per una banda, les deu comarques es troben dividides en dues parts pel que fa a les delegacions del govern des que l’any 2001 es va crear la delegació de les Terres de l’Ebre, independitzant-se de la de Tarragona. Aquesta, de fet, tot i que popularment se la coneix amb el nom de Camp de Tarragona, oficialment manté el nom de Tarragona, ja que no s’ha canviat.

Aquesta divisió, que és la que prenen com a base la majoria de departaments i serveis de la Generalitat, tampoc no coincideix exactament amb la divisió en vegueries des de la incorporació de la vegueria del Penedès, de moment, sense efectes pràctics, i que desvincula la comarca del Baix Penedès de la resta de la vegueria del Camp de Tarragona.

Partits i església

També des dels anys 30 del segle XIX el territori estatal es divideix en partits judicials, una organització que va substituir les diòcesis eclesiàstiques com a base de l’organització civil. A la demarcació, hi ha vuit partits judicials que, a banda dels àmbits que cobreix cada jutjat, marquen les circumscripcions electorals en funció de les quals s’escullen els representants de la Diputació. “No coincideix plenament amb les comarques actuals, però és una divisió que més o menys sí que continua adequant-se a la realitat” destaca Casadevall. Entre d’altres, aquest mapa divideix la comarca del Tarragonès entre els partits de Tarragona i el Vendrell, i passa el mateix amb la Ribera d’Ebre entre Gandesa i Falset.

Tot i que ara ja és més testimonial que no pas amb afectació pràctica per als ciutadans, el territori també continua dividit en dues parts segons l’organització eclesiàstica: entre l’Arquebisbat de Tarragona i el Bisbat de Tortosa, divisions que coincidirien, grosso modo, amb les de Camp i Ebre. El Priorat, però, està dividit entre tots dos, i l’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs (Baix Camp) pertanyen al Bisbat de Tortosa. L’Arquebisbat de Tarragona inclou part de Lleida, i el bisbat de Tortosa inclou part de Castelló.

Salut, cambres i DO també marquen límits

Tot i que l’última reforma del reglament de les cambres de comerç ha reduït a la pràctica els seus efectes, la demarcació també queda dividida en quatre àmbits dependents de cadascuna de les quatre cambres (Tarragona, Tortosa, Valls i Reus). En aquest cas, Reus és la que té un abast més gran, amb domini sobre les comarques de la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. “Reus tenia una gran importància com a mercat i això previu”, detalla Casadevall. Tarragona abasta el Baix Penedès i la majoria del Tarragonès i Valls, curiosament, té domini sobre algun municipi del Tarragonès i el Baix Camp.

El Departament de Salut també manté una divisió del territori que, en l’àmbit d’àrees regionals, coincideix amb les delegacions del govern (tot i que abans la Ribera d’Ebre va dependre un temps del Camp de Tarragona). Aquestes es divideixen en una trentena d’àrees bàsiques de salut dibuixades sobre les dinàmiques locals i que, en ocasions, barregen municipis de comarques diferents. “És un dels àmbits on la divisió està més treballada, i es valoren criteris demogràfics, de dimensió urbana o rural, i es té molt en compte el temps de desplaçament. A més, es va retocant constantment”, assenyala Casadevall.

Les denominacions d’origen (DO) són un altre element. La demarcació és el territori català amb més DO (sis) i que ocupen més àmbit territorial. Es donen, però, situacions curioses, com ara que la DO Tarragona arriba fins l’Alt Camp, Baix Camp i fins i tot la Ribera de l’Ebre, i també que una part de la comarca del Priorat no pertany a la seva DO, sinó a la DO Montsant.