-
El conseller de Patrimoni de Tarragona, Hermán Pinedo, mostrant una de les zones de la torre del Pretori en les quals s'haurà d'actuar.
Eloi Tost/ACN
L'Ajuntament de Tarragona farà durant l'any que ve una actuació de conservació al pont del Diable. Consistirà en impermeabilitzar correctament la zona del specus, l'espai de la part superior de l'aqüeducte romà per on passava l'aigua i per on actualment transiten els visitants per creuar-lo. Amb el pas del temps la zona s'ha deteriorat i s'ha detectat que l'aigua de la pluja es filtra cap a l'interior del monument.
Els treballs tindran un cost d'uns 35.000 euros i estaran finançats per l'Ajuntament de Tarragona i per la Generalitat, segons explica el conseller de Patrimoni de la ciutat, Hermán Pinedo. En una entrevista a l'ACN, el regidor assegura que el reconeixement de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat "no corre perill".
El pont del Diable és un dels monuments que formen part del conjunt de Tarraco que fa tot just 21 anys va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Arran de l'efemèride, celebrada aquest 30 de novembre, Pinedo garanteix que el títol no està en risc. De fet, durant aquest 2022 un equip d'Icomos -l'entitat que a l'Estat que s'encarrega de vetllar pels conjunts que són Patrimoni de la Humanitat- ha de fer una revisió de l'estat dels monuments i avaluar el model de gestió.
"El 2019 hi havia un informe d'Icomos que alertava de l'estat del patrimoni. Treballem amb ells, amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), i percebo que diuen que la situació des d'aleshores ha millorat molt", apunta. Amb tot, reconeix que "encara hi ha moltes coses a fer", especialment pel que fa a gestió del patrimoni. Pinedo es mostra crític amb la feina de conservació i rehabilitació que s'ha fet dels monuments en els darrers 20 anys, i parla obertament d'una "nova forma de gestió". Aquest model es basa en tres potes: "conservació i manteniment; investigació i recerca arqueològica; i socialització del coneixement".
En els darrers mesos Pinedo valora que s'han fet diferents reunions, formals i informals, entre els diferents agents implicats. Entre aquestes hi ha la taula de gestió del patrimoni, un espai que de moment només ha servit per tractar qüestions relacionades amb l'amfiteatre però que es vol ampliar per parlar d'altres monuments. "El patrimoni de Tarragona no pot estar subjecte a les opinions personals i egoistes d'alguns. O treballem tots com a equip o no farem res", remarca. A banda, el conseller es mostra partidari de "buscar aliances amb la Generalitat i l'Estat" per tal que "l'Ajuntament lideri, però no estigui sol" a l'hora de fer inversions.
L'estat de l'amfiteatre, el monument més icònic de la ciutat, preocupa des de fa anys. En els darrers mesos s'han fet actuacions de conservació a les escales del Miracle, a la porta Triumphalis, s'ha millorat el drenatge i s'ha fixat part de la grada excavada a la roca. Ara l'objectiu és reparar les graderies reconstruïdes els anys 70.
Per això recentment s'ha tret una licitació per analitzar de quina manera es poden reparar o si, fins i tot, el més recomanable és enderrocar-les. "Pel que em diuen, en un 99% les grades es podran cosir. I si acabés sent l'1% que diu que s'han d'enderrocar, doncs ho farem", afirma taxatiu. De tota manera, en l'hipotètic cas que calgués tirar-les a terra, indica que més endavant se'n podrien fer altres, igual que es va fer fa prop de 50 anys. En la seva opinió, que hi hagi unes graderies reconstruïdes és important "perquè permeten mantenir la volumetria, que és fonamental per entendre el monument", més enllà de la importància que tenen per mantenir l'amfiteatre com un espai on poder-hi fer espectacles amb públic.
A banda, durant el 2022 Pinedo vol encarregar la redacció d'un pla director que permeti establir les actuacions a fer al monument "durant els propers 30 anys". L'estudi tindria un cost "d'entre 50.000 i 70.000 euros". "El pla director ens ha de dir com hem d'actuar per qüestions que no són urgents, per veure si podem fer excavacions, per decidir la funcionalitat del monument o com s'ha de museïtzar", detalla. A més, el conseller és partidari d'obrir l'amfiteatre de cara al mar i voldria poder investigar els passadissos que hi ha sota l'arena i fer excavacions a la zona que toca a la plaça Cardenal Arce Ochotorena.
A principis del 2022 han de començar un dels treballs de manteniment que Pinedo considera més importants, els de la torre del Pretori. S'hi destinaran 800.000 euros -200.000 dels quals aportats per la Generalitat-, que durant 15 mesos serviran per arranjar les façanes est, oest i nord del monument. "Estan molt erosionades pel vent i l'acció del mar. Garantirem la seguretat i evitarem que caiguin més pedres", afirma.
Durant l'any vinent també s'intervindrà a la muralla. Recentment han acabat uns treballs de manteniment en un tram per netejar zones que amenaçaven amb despreniments i buscar patologies. Aquestes actuacions continuaran en altres trams durant els propers mesos. A banda, a través de l'Incasòl, està previst que s'acabin les obres per permetre passejar pel camí de ronda. El Govern ha inclòs una partida de 124.000 euros als pressupostos per fer-ho possible però Pinedo no és gaire optimista respecte el fet que s'enllesteixin abans de 2023.
A més, una altra subvenció –en aquest cas de l'Estat de 3 MEUR- permetrà millorar les instal·lacions del Fòrum de la Colònia. "Volem que sigui accessible, posar-lo en valor com a centre turístic i sostenible de la ciutat i digitalitzar-ne la informació", explica l'edil. Un cop arribin els diners, es començarà a redactar el projecte. "La idea que sigui un parc públic es manté i es potencia. Canviarem l'entrada i passarà a ser pel carrer Cervantes, i el pont del carrer Soler que creua el Fòrum anirà fora i en farem un de nou", detalla.
Finalment, el procés per canviar la museïtzació de carrer continua el seu procés. Ara s'està licitant i el conseller confia que de cara al gener pugui començar la construcció i instal·lació dels panells informatius. "Canviem logotips i la imatge corporativa. El Patrimoni Mundial s'ha de vestir i ensenyar com a tal. Durant el 2022 volem omplir tota la ciutat de la nova senyalització, que donarà molta més informació, més recisa i adequada a cada lloc patrimonial", revela. "Volem fer de Tarragona un museu a l'aire lliure del segle XXI, no del segle XIX", conclou.
Els treballs tindran un cost d'uns 35.000 euros i estaran finançats per l'Ajuntament de Tarragona i per la Generalitat, segons explica el conseller de Patrimoni de la ciutat, Hermán Pinedo. En una entrevista a l'ACN, el regidor assegura que el reconeixement de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat "no corre perill".
El pont del Diable és un dels monuments que formen part del conjunt de Tarraco que fa tot just 21 anys va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Arran de l'efemèride, celebrada aquest 30 de novembre, Pinedo garanteix que el títol no està en risc. De fet, durant aquest 2022 un equip d'Icomos -l'entitat que a l'Estat que s'encarrega de vetllar pels conjunts que són Patrimoni de la Humanitat- ha de fer una revisió de l'estat dels monuments i avaluar el model de gestió.
"El 2019 hi havia un informe d'Icomos que alertava de l'estat del patrimoni. Treballem amb ells, amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), i percebo que diuen que la situació des d'aleshores ha millorat molt", apunta. Amb tot, reconeix que "encara hi ha moltes coses a fer", especialment pel que fa a gestió del patrimoni. Pinedo es mostra crític amb la feina de conservació i rehabilitació que s'ha fet dels monuments en els darrers 20 anys, i parla obertament d'una "nova forma de gestió". Aquest model es basa en tres potes: "conservació i manteniment; investigació i recerca arqueològica; i socialització del coneixement".
En els darrers mesos Pinedo valora que s'han fet diferents reunions, formals i informals, entre els diferents agents implicats. Entre aquestes hi ha la taula de gestió del patrimoni, un espai que de moment només ha servit per tractar qüestions relacionades amb l'amfiteatre però que es vol ampliar per parlar d'altres monuments. "El patrimoni de Tarragona no pot estar subjecte a les opinions personals i egoistes d'alguns. O treballem tots com a equip o no farem res", remarca. A banda, el conseller es mostra partidari de "buscar aliances amb la Generalitat i l'Estat" per tal que "l'Ajuntament lideri, però no estigui sol" a l'hora de fer inversions.
La graderia de l'amfiteatre es podrà mantenir "al 99%"
L'estat de l'amfiteatre, el monument més icònic de la ciutat, preocupa des de fa anys. En els darrers mesos s'han fet actuacions de conservació a les escales del Miracle, a la porta Triumphalis, s'ha millorat el drenatge i s'ha fixat part de la grada excavada a la roca. Ara l'objectiu és reparar les graderies reconstruïdes els anys 70.
Per això recentment s'ha tret una licitació per analitzar de quina manera es poden reparar o si, fins i tot, el més recomanable és enderrocar-les. "Pel que em diuen, en un 99% les grades es podran cosir. I si acabés sent l'1% que diu que s'han d'enderrocar, doncs ho farem", afirma taxatiu. De tota manera, en l'hipotètic cas que calgués tirar-les a terra, indica que més endavant se'n podrien fer altres, igual que es va fer fa prop de 50 anys. En la seva opinió, que hi hagi unes graderies reconstruïdes és important "perquè permeten mantenir la volumetria, que és fonamental per entendre el monument", més enllà de la importància que tenen per mantenir l'amfiteatre com un espai on poder-hi fer espectacles amb públic.
A banda, durant el 2022 Pinedo vol encarregar la redacció d'un pla director que permeti establir les actuacions a fer al monument "durant els propers 30 anys". L'estudi tindria un cost "d'entre 50.000 i 70.000 euros". "El pla director ens ha de dir com hem d'actuar per qüestions que no són urgents, per veure si podem fer excavacions, per decidir la funcionalitat del monument o com s'ha de museïtzar", detalla. A més, el conseller és partidari d'obrir l'amfiteatre de cara al mar i voldria poder investigar els passadissos que hi ha sota l'arena i fer excavacions a la zona que toca a la plaça Cardenal Arce Ochotorena.
Obres al pretori i la muralla
A principis del 2022 han de començar un dels treballs de manteniment que Pinedo considera més importants, els de la torre del Pretori. S'hi destinaran 800.000 euros -200.000 dels quals aportats per la Generalitat-, que durant 15 mesos serviran per arranjar les façanes est, oest i nord del monument. "Estan molt erosionades pel vent i l'acció del mar. Garantirem la seguretat i evitarem que caiguin més pedres", afirma.
Durant l'any vinent també s'intervindrà a la muralla. Recentment han acabat uns treballs de manteniment en un tram per netejar zones que amenaçaven amb despreniments i buscar patologies. Aquestes actuacions continuaran en altres trams durant els propers mesos. A banda, a través de l'Incasòl, està previst que s'acabin les obres per permetre passejar pel camí de ronda. El Govern ha inclòs una partida de 124.000 euros als pressupostos per fer-ho possible però Pinedo no és gaire optimista respecte el fet que s'enllesteixin abans de 2023.
A més, una altra subvenció –en aquest cas de l'Estat de 3 MEUR- permetrà millorar les instal·lacions del Fòrum de la Colònia. "Volem que sigui accessible, posar-lo en valor com a centre turístic i sostenible de la ciutat i digitalitzar-ne la informació", explica l'edil. Un cop arribin els diners, es començarà a redactar el projecte. "La idea que sigui un parc públic es manté i es potencia. Canviarem l'entrada i passarà a ser pel carrer Cervantes, i el pont del carrer Soler que creua el Fòrum anirà fora i en farem un de nou", detalla.
Finalment, el procés per canviar la museïtzació de carrer continua el seu procés. Ara s'està licitant i el conseller confia que de cara al gener pugui començar la construcció i instal·lació dels panells informatius. "Canviem logotips i la imatge corporativa. El Patrimoni Mundial s'ha de vestir i ensenyar com a tal. Durant el 2022 volem omplir tota la ciutat de la nova senyalització, que donarà molta més informació, més recisa i adequada a cada lloc patrimonial", revela. "Volem fer de Tarragona un museu a l'aire lliure del segle XXI, no del segle XIX", conclou.
Etiquetes:
