-
Els membres de l'entitat
Cedida
Per promoure una "bona convivència" entre tots els col·lectius que integren la nostra societat, s'ha constituït l'associació ADEDCOM. Més enllà d'aquest objectiu general, pretén vetllar per la llibertat religiosa i defensar els drets de la comunitat musulmana. Fa tan sols un mes que està registrada com a entitat, tot i que els seus membres hi treballen des de l'estiu.
Actualment està formada per 11 persones (quatre dones i set homes), totes membres de la comunitat musulmana, però de diferents perfils, tant personals com laborals, fet que "enriqueix" l'organització".
Una de les integrants és Fátima Charkaoui, que és professora de formació professional i forma part de la comissió econòmica i la de formació de l'entitat. Constata que amb la pandèmia "s'han accentuat moltes problemàtiques socials que ja existien, però que potser no hi prestàvem atenció". La crisi sanitària continua, els ha permès "tenir temps per veure què passava i poder actuar".
Una associació 'oberta a tothom'
L'entitat s'organitza per comissions i, ara per ara, els membres es reuneixen cada 15 dies per anar perfilant les seves possibilitats i també les seves limitacions.
ADEDCOM ofereix els seus serveis d'assessorament i ajuda, en principi, a la demarcació de Tarragona, però Charkaoui assegura que, si tenen marge d'actuació, la seva voluntat és col·laborar a qualsevol altre lloc. Admet que la majoria de casos que reben són de persones musulmanes "perquè potser s'identifiquen més amb l'associació", però remarca que estan "oberts a tothom".
Combatre els missatges d'odi amb l'educació
L'associació està molt activa al seu compte de Twitter, tot compartint informació relacionada amb el seu àmbit d'actuació, i també denunciant notícies falses, missatges d'odi i actituds racistes. Charkaoui lamenta que "avui dia encara no es respecta un dret comú com és la llibertat" i recorda tothom pot actuar "com vulgui" sempre que estigui "dins la llei i no perjudiqui algú altre".
La clau per combatre els discursos racistes està en l'educació dels infants i joves i en la formació dels professionals. Com a professora, està convençuda que "és la pota més important", perquè és el context on "es construeixen les persones", i que la manera de fer-ho és a partir de la diversitat.
Religió islàmica a les escoles
En aquesta línia, la Generalitat ha engegat un pla pilot en diverses escoles per impartir religió islàmica com a assignatura optativa. En general, l'associació valora positivament la iniciativa, però creuen que té "algunes mancances".
Per exemple, explica Charkaoui, està dirigida a alumnes musulmans i s'està implantant en centres on la majoria professen aquesta religió, però seria interessant que fos una matèria "lliure", que pogués cursar-la tothom, tan musulmans com no, "perquè conèixer l'altre fa que l'entenguis", expressa.
Discriminació per l'ús del vel
Una de les integrants de l'associació, Ouarda El Miri, ha participat en un projecte conjuntament amb la URV sobre com millorar la gestió de la diversitat religiosa en l'àmbit laboral. Charkaoui lamenta que encara hi ha dones que "decideixen portar el vel i que no poden gaudir dels seus drets com la resta de persones". També relata que, en el món laboral, es difícil percebre aquesta discriminació, perquè "a vegades veuen la foto amb el vel i ja la descarten; o la rebutgen directament despès de l'entrevista", però "en cap cas hi ha un document que ho acrediti, per tant, la discriminació no es veu de manera evident".
De totes maneres, Charkaoui s'enorgulleix que cada vegada hi hagi més dones que trenquen el silenci i que decideixen denunciar i difondre el seu cas. "Vivim en una societat diversa, però encara ens classifiquem segons les nostres idees i prejudicis", opina.
Les problemàtiques de les dones musulmanes
Tot i que dins de l'associació "no s'ha parlat del feminisme com a aspecte primordial", Charkaoui sí que constata que hi ha la voluntat d'abordar "les problemàtiques que vivim les dones musulmanes, com a dones i musulmanes, i pel símbol que portem". Fa referència a la "interseccionalitat", per referir-se a les múltiples opressions que les travessen, com el masclisme i la xenofòbia.
Charkaoui admet que no se sent "escoltada" pel feminisme hegemònic, i reivindica el feminisme islàmic: "Una dona musulmana pot ser feminista, no és incompatible". A part d'això, explica que moltes dones musulmanes també viuen "una altra lluita dins de la mateixa comunitat", amb aquella gent que "no s'identifica amb el moviment feminista i que tampoc ho vol intentar". D'aquesta manera, es troben en una conjuntura complicada: "Estem al mig, intentant arribar a un acord entre les dues bandes", descriu.
Tanmateix, es mostra esperançada perquè la situació de les dones musulmanes ha canviat molt: "Abans, quan es cometia alguna injustícia callaven perquè es consideraven inferiors. Ara ja no", apunta. A més, constata que estan sorgint "referents", dones musulmanes que han arribat a complir els seus somnis.
Una societat que 'es comunica, es coneix i es respecta'
Fent un exercici d'imaginació, una veritable societat multicultural seria aquella que "es comunica, es coneix i es respecta", relata Charkaoui. Està convençuda que "hi arribarem segur", perquè la inèrcia és avançar cap a una major diversitat.
Reivindica que els drets de les persones "són els mateixos, independentment de qui som o d'on venim" i ressalta que la defensa d'aquests drets és responsabilitat de tots. "A vegades sembla que hagin de ser els col·lectius vulnerables els que alcin la veu, però realment cal que tots mirem què passa", explica, i conclou: "Si tu lluites pels drets dels musulmans, estàs lluitant pels drets humans".
