-
Presentació del pla estratègic
ACN
El cereal és un tret "identitari" de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra. Aquest dimarts, el Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp, l'Agropecuària Coperal i el Departament d'Acció Climàtica, han presentat el full de ruta que ha d'impulsar millores en el cultiu i solucionar problemàtiques com el despoblament. El document 'Estratègies de desenvolupament territorial a partir del cereal' engloba 32 accions, entre elles la creació de la Taula de Treball del Cereal, de recerca per millorar les propietats de la farina de Mestral o bé de comunicació perquè la gent reconegui un bon pa. Els impulsors també assenyalen que hi ha un centenar d'explotacions, amb pagesos de menys de 41 anys, fet que pot contribuir a fixar gent al territori.
El pla estratègic per al desenvolupament territorial a partir dels cereals conté una trentena d'accions que s'estructuren en quatre eixos. Algunes d'aquestes ja s'han començat a implementar i segons els seus promotors són propostes i recomanacions obertes que es poden adaptar a les situacions futures. Millorar la rendibilitat del cultiu, potenciar els productes de proximitat, generar nous llocs de treball i fixar la població a la comarca per tal de revertir el despoblament són els principals objectius que engloba aquest pla.
"Malgrat el problema de relleu generacional al sector agrari, a la comarca encara hi ha 101 explotacions, amb gent de menys 41 anys, 147 entre els 40 i 57 anys, per tant, hi ha una estructura que permet confiar en un futur", ha afirmat Jaume Salvat, consultor de departament d'Innovació i Tecnologia d'Eurecat i coordinador del document. Salvat ha explicat que el pla estratègic també inclou accions de formació per als artesans que els permetrà elaborar nous productes o millorar els actuals. "La farina Mestral hauria de ser prèmium, s'han d'establir els criteris perquè sigui una farina amb un valor extraordinari i no només de proximitat", ha asseverat.
Així mateix, considera clau les accions de comunicació tant per aconseguir que la població conegui les característiques del pa de qualitat com per recuperar varietats perdudes -per exemple en els entrepans-, o bé per incorporar altres iniciatives que també donin suport a productes locals. A més, entre les propostes recollides en el pla també hi ha l'organització de tastos de pa, com es fa amb el vi o amb l'oli, o de festes al voltant dels cereals per divulgar les seves particularitats i virtuts.
Salvat ha afirmat que actualment hi ha blats menys valorats, però amb més productivitat i que un dels reptes és revertir la seva rendibilitat i incrementar les hectàrees dedicades a aquests productes amb més valor afegit: "Això vol dir que hem de crear sistemes per generar més valor afegit perquè els pagesos hi participaran si hi treuen un profit econòmic". I ha afegit que ja hi ha experiències properes a Catalunya, França o Alemanya, que ho certifiquen. "Aquí es produeix molt aquesta especialització, però cal també passa de menys 'commodities' cap a productes de més valor afegit", ha subratllat.
Comparteix parer el director del Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp, Jordi París, que ha explicat que des del Grup Operatiu Farina de Mestral coordinen els diferents agents implicats, amb el lideratge de Coperal. "El més important és valoritzar la producció agrària, que tota la que fem al territori tingui un valor afegit, com va passar amb el vi, tradicionalment la comarca venia la seva producció al Penedès que la posava dins d'una botella i treien el valor afegit, aquí volem reproduir aquest model", ha dit París. I en aquest sentit, ha reiterat que la finalitat d'aquesta estratègia és fixar els habitants d'aquesta zona, especialment, els agricultors joves de la Baixa Segarra.
Finques experimentals
Pel que fa a la recerca, ara mateix, hi ha dues finques, una a Santa Coloma de Queralt i una altra a Montblanc on s'estan fent proves pilots. La primera ella, amb deu parcel·les, s'hi proven diferents herbicides i tractaments per comprovar quina és la varietat més resistent, segons ha explicat el director. En el cas de l'altra finca, s'hi planten varietats diferents per veure quines són les que donen rendiment per tal que sigui "aptes" pels forners. "També volem anticipar-nos una mica al canvi climàtic per veure quines s'hi poden adaptar més bé i, així, avançar-nos uns anys", ha indicat.
Tot just engeguen la segona fase del projecte, per la qual cosa, encara no tenen els resultats d'aquestes proves pilots. Amb tot, París ha apuntat que l'excepcionalitat per la situació de sequera pot condicionar-los i que no siguin vàlids. Per aquesta raó, sosté que és imprescindible allargar el projecte.
