Aquest mes de juliol a Prades s'ha celebrat l'onzè Festival Internacional de música. Fa goig veure com poblacions amb migrats recursos econòmics mantenen fidelment les seves programacions culturals.
Darrere d'iniciatives com aquestes sempre hi ha d'haver un grup de gent que les propiciï, en aquest cas la gent del Quartet A4, que amb una dedicació estupenda i un ample coneixement del món musical són capaces d'implicar i atreure a figures destacades del camp docent i també a importants concertistes. Actuen com a direcció artística del festival que és el que es demana a qualsevol festival seriós.
La vila de Prades gràcies a l'empenta del seu Ajuntament i de persones com Josep Maria Planas, qui va estirar del carro durant bastants anys, ha sabut consolidat un festival que sense pretensions ha esdevingut distintiu i especial. Un festival que aprofita per presentar produccions musicals pròpies com les dels “Solistes de Santa Maria la Major” -que fa uns anys es coproduïen conjuntament amb l'Imac de Reus- i forma pedagògicament a més de cinquanta estudiants de clarinet de tot Catalunya.
Resulta interessant veure com aprofitant l'ocasió s'hi apleguen a Prades en el decurs del festival tant els alumnes dels cursos, com els estadants, estiuejants, parents i coneguts; i també molta gent de la comarca, de Reus, sobretot. Propostes com aquestes contribueixen a anar sumant i enguany la programació musical del festival s'ha vist prorrogada pels concerts de la orquestra jove de Camerata XXI (el “Conjunt Orquestral Simfònic”) i de la pròpia orquestra Camerata XXI. Cultura atreu cultura.
Els festivals de música de l'estiu que es consoliden i agafen solera -el Festival Internacional de Cambrils els darrers anys ha sabut mantenir un bon nivell artístic- són un bon termòmetre de la voluntat d'oferir cultura a tothom.
Esperem que Reus surti aviat de la buidor d'un estiu excessivament orfe d'activitats, situació poc comprensible en una ciutat culturalment important i de més de cent mil habitants. Darrere han quedat tots els concerts que es feien al Parc de Sant Jordi, a la plaça del Teatre, al claustre de l'Institut Salvador Vilaseca, al Xalet Serra, al Pavelló del distingits de l'Institut Pere Mata,...
Costa molt acostumar a la gent que surti de casa i que accedeixi amb naturalitat a concerts i altres propostes culturals; seria bo lluitar per mantenir les programacions, recuperar-les és més difícil.
