El Gimnàstic arriba a la desena: rècord i eliminatòria d’ascens

A la gespa, l’equip ha protagonitzat una actuació completa. Durant el primer tram, portant la iniciativa, amb peus de plom. Els locals sortien per la dreta, la banda de Juanjo i el “Piojo”, jugadors capaços de desequilibrar en atac estàtic, com han demostrat en la primera cavalcada. Però el millor arribava quan perdia la pilota, perquè era un ham. Aquesta circulació era entrebancada per les dues línies de quatre muntades per l’equip valencià. El que volia el Nàstic: un cop el visitant buscava sortir, l’excel·lent posicionament, i el treball en la pressió, els retornava la pilota. Amb espais, ara sí, llençaven l’atac.

En una recuperació, a pilota aturada —una altra virtut d’aquest Nàstic;  mirin com la posa David Sánchez a la segona part des de gairebé mig camp—, el cuir torna a Xisco que, amb la defensa visitant sortint, troba l’espai dins l’àrea, on arriba Cuevas per fer el primer a plaer. I en una altra recuperació, la pilota arriba a Cuevas, autèntic catalitzador dels atacs, que escruta l’horitzó, i creu que és el seu moment. El míssil va directe a porteria i Paco no pot fer res. La increïble ratxa dels tarragonins té això: creuen. I tenen raons per fer-ho. Golàs i tranquil·litat, 2-0. 

La insistència en la recuperació, tan polida com equilibrada, és el punt fort de l’equip: sòlid, tots treballen, en pocs metres, ben cosits; són un autèntic bloc. En el segon tram, han fet un pas enrere. L’Huracán volia atacar però no progressava. La única manera d’arribar a veure Reina era mitjançant escassos contraatacs que cedien els grana. Difícil. Des les poques virtuts que han mostrat els visitants avui, una ha estat la velocitat d’Adrià, l’autor del gol just a la represa, en els primers atacs d’un Huracán gairebé vençut. Al 48’, ha empalat a la frontal un tir ajustat.

I és que el futbol ens agrada per aquests increïbles girs de guió. Tot i així, el Gimnàstic no ha perdut la calma, i ha tingut més la pilota, cedint-la també a un rival que no sabia què fer, que perdia tots els refusos, exposat en el seu joc incapaç. Els canvis, clar, han allargat les piles del mateix pla: Querol, més velocitat; i Rubio, oportú, ha fet el gol de la tranquil·litat en una centrada de Lago Junior. Quedaven deu minuts d’espera. El Gimnàstic ha arribat a la meta en el millor moment, trencant rècords i en la seva millor versió de la temporada, però, com gairebé sempre amaga l’esport, la victòria mai es un destí. És el principi d’un altre camí. 

Fitxa tècnica

Gimnàstic de Tarragona: Reina; Verdú, Xisco Campos, Pablo Marí, Juanjo; Rocha, David Sánchez, “Piojo” Hernández (Querol, 54’), Lago Junior; Adri Cuevas (Xavi Molina, 89’) i Marcos (Jesús Rubio, 74’). 

Huracán Valencia C.F.: Paco; Alexis, Víctor Gomis, Chavero (Pablo García, 81’), Tomás Ruso; Amarilla, Luismi (Fernando, 74’), Julià, Adrià; Morgado (Chule, 78’) i Javi Navarro.

Àrbitre: Ángel Hernández Lorenzo (col·legi murcià) ha amonestat als locals “Piojo” Hernández (42’) i Lago Junior (50’); i al visitant Julià (34’).

Golg: 1-0 (Adri Cuevas, 24’); 2-0 (Adri Cuevas, 35’); 2-1 (Adrià, 48’) i 3-1 (Jesús Rubio, 77’).

Incidències: 10.332 espectadors al Nou Estadi. Abans del partit es va guardar un minut de silenci en honor dels cinc menors morts en un accident de trànsit a Badajoz, i pel traspàs de l’exconseller grana Jordi Frisach. Un cop finalitzat l’encontre, part del públic ha envaït la gespa de l’estadi.