A falta de l'aprovació definitiva -hi ha un mes per presentar esmenes a les ordenances-, els reusencs pagaran a partir del 2012 un 27% més en la taxa d'escombraries, mentre que en d'altres nou ordenances hi haurà una actualització respecte a l'IPC, el que a la pràctica significa també una pujada. Joaquim Enrech ha recordat que l'informe de l'interventor avala la necessitat d'augmentar l'impost que grava sobre la recollida de brossa, per tal d'acabar amb "el dèficit de finançament" que té el consistori, i ha assenyalat que un ciutadà haurà de pagar una mitjana de 25,80 euros més l'any, és a dir, 2,15 euros per mes. Enrech s'ha mostrat contrari a la reducció del servei, preguntant-se en to irònic quines zones de la ciutat deixarien d'estar netes.
Pel que fa a l'IBI, el regidor s'ha escudat en el requeriment legal d'actualitzar l'IPC -els últims tres anys no s'ha fet-, per situar-lo en el 1,05 del tipus de gravamen. En termes absoluts, aquesta mesura suposarà un increment mitjà de 22 euros l'any i 1,8 euros al mes. El regidor d'Hisenda ho ha volgut comparar amb el fet "de deixar de prendre un cafè i mig" cada trenta dies i ha subratllat que el tribut per si mateix ja és progressiu ja que "es basa en el valor cadastral dels habitatges, que depèn dels seus metres quadrats". En aquest sentit, Enrech s'ha volgut desmarcar de la proposta socialista de pujar l'IBI només a les persones i empreses que més paguen.
Amb l'objectiu de justificar una major pressió fiscal, el regidor d'Hisenda ha realitzat una comparativa amb les set poblacions més grans del Camp de Tarragona. Si el tram de l'IBI més baix d'aquest municipis se situa en 283,45 euros i el més car en 432,83, Reus se situaria la cinquena posició amb 335,33 euros. Des del PSC han celebrat que ara CiU reconeixi l'existència d'una fiscalitat baixa a la ciutat, quan "durant molts anys han estat dient que pagaven massa impostos", segons ha explicat el regidor Carles Salas.
En el torn de rèpliques, els socialistes s'han mostrat indignats amb el que consideren un increment "desmesurat, fora de context, d'esquena a la ciutadania i amb poca sensibilitat davant la crisi i l'atur". Salas ha tornat a reclamar que es gravi més IBI als que més paguen i que s'introdueixin més bonificacions per a les empreses que contractin treballadors. En relació a la brossa, el PSC considera que l'informe de l'interventor "no és equilibrat" i fins i tot han demanat que el govern negociï una rebaixa en la contracta amb FCC, per tal de no ofegar les butxaques dels ciutadans.
El portaveu d'Ara Reus, Jordi Cervera, ha estat contundent en la seva intervenció. Després d'afirmar que "aquest dia passarà a la història per l'aplicació d'unes ordenances que intueixen la fallida econòmica del consistori", Cervera ha atacat CiU i PP, recordant-los diversos punts del pacte de govern i del programa electoral en què es fixa literalment la moderació i contenció de les taxes i els impostos. El regidor d'Ara Reus ha afirmat que no és cap argument de pes l'increment en base a l'IPC, ja que els ciutadans "han perdut poder adquisitiu i n'hi ha molts que es troben a l'atur". Com alternatives, ha proposat un augment de mitjana del 3% dels tributs, que l'Ajuntament "cobri els vuit milions que li deu Innova i que es trobin inversors per al Tecnoparc".
Per la seva banda, el portaveu de la CUP, David Vidal, ha criticat el model d'ordenances fiscals que neix de la llei d'administracions locals -provoca un dèficit fiscal en els ajuntaments, ha dit-, i el fet que no s'hagi encetat un procés de participació per consultar als ciutadans quin tipus de fiscalitat volen, en funció de l'estat dels comptes. Vidal ha recordat el cas d'Arenys de Munt, on governa la CUP, per desmentir aquelles "opinions que es refereixen a les nostres propostes com a idealistes". D'altra banda, des de la CUP es lamenten que no s'hagin inclòs criteris de redistribució de la riquesa a les ordenances, per tal que les rendes més altes paguin més.
Després de la votació, ha arribat el moment del discurs de l'alcalde, qui ha qualificat l'oposició "d'irresponsable" per no donar suport a uns tributs que "reflecteixen la mala situació econòmica en què ens hem trobat l'Ajuntament". "Lamento que no siguin conscients de la situació", ha assenyalat l'alcalde, qui ha preguntat de manera retòrica diversos cops a Teresa Pallarès "Creu que a mi m'agrada la pujada d'impostos?". De nou, Pellicer ha justificat les mesures del govern per l'herència deixada pel tripartit. Ha reconegut que "aquesta decisió pot tenir conseqüències polítiques", a poques setmanes d'unes eleccions, però "no hi ha cap més remei". "Intentarem que no hi tornin a haver augments d'aquest estil". És la nova màxima del govern.
