Divendres, 29 de Març de 2024

El mestre que va prometre el mar, història d’una promesa incomplida

10 de Maig de 2014, per Isabel Martínez
  • El mestre Antoni Benaiges, amb els seus alumnes de Bañuelos de Bureba

    Extreta del llibre 'Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar'

  • Jaume Roigé, acompanyat d'una familiar

    Isabel Martínez

  • Recreació d'un aula de la República

    Isabel Martínez

La història de la promesa incomplida del mestre de la República de Mont-roig del Camp, Antoni Benaiges, és un relat apassionant que mostra el poder dels somnis i la necessitat que la memòria no es perdi. El periodista Francesc Escribano i el fotògraf Sergi Bernal presentaren el passat dimecres a la biblioteca Xavier Amorós de Reus el llibre Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar. Aprofitant aquesta presentació, Reusdigital va entrevistar Jaume Roigé Benaiges, nebot d’Antoni Benaiges, i una de les persones que durant més de 70 anys ha guardat els quaderns del seu tiet, fet que va permetre recuperar la història d’aquest mestre altruista i pioner en la introducció de la tècnica pedagògica Freinet.

Com arriba els anys 30 un mestre de Mont-roig com el seu tiet a un poble com Bañuelos de Bureba? 

La meva àvia va quedar vídua i els dos germans eren pagesos i la meva mare la van posar a la botiga de comestibles i estanc al poble de Mont-roig. El meu tiet, Antoni Benaiges, va fer de pagès bastants anys i va començar a estudiar de gran influït per la família Sardà, que eren familiars de la meva àvia. El pedagog Agustí Sardà era l’oncle de la meva àvia i venien a Mont-roig els estius, fet que li va influir. Quan va acabar d’estudiar va estar un any a l’escola de Vilanova i la Geltrú i allí va conèixer a Patricio Redondo i el mètode Freinet, una tècnica en la qual el nen té la iniciativa. El primer destí de propietat va ser aquest poble de Bañuelos de Bureba, a Burgos. Era un poble molt petit, no hi havia ni llum, ni aigua,… però ell va marxar molt il·lusionat cap a allà.

Quina era la situació del poble quan el seu oncle hi arriba?

Quan va marxar tenia 31 anys, era el curs del 34-35 i tenia tres coses molt dolentes que ell no sabia: que era català, amb idees molt progressistes i, per últim, no era catòlic. Precisament, va anar a un lloc on el catolicisme estava molt arrelat. Quan va arribar allà, l’escola era com una quadra i la va haver d'arreglar, i amb els primers diners va comprar una impremta perquè tota la base són els quaderns. Tot això amb els seus diners i cada vegada que escrivia a l’àvia  era per demanar cèntims per l’escola.

El capellà el tenia una mica en contra, els cacics també perquè ell defensava que els nens havien d’anar a escola fins el 10 o 12 anys,… i quan va esclatar la guerra estava al pitjor lloc. El dia 18 de juliol comença la guerra i al dia següent ja el van agafar. Realment, ell no havia d’estar allà perquè al juliol els mestre ja fan vacances però ell estava esperant als nens perquè els havia promès anar a veure el mar… Es veu que ja li tenien ganes, el van torturar durant una setmana i el 25 de juliol el van matar, nosaltres ens vam assabentar per la carta d’un amic seu que es va passar del bàndol nacional al republicà i des de Bilbao. Va enviar un tros de diari amb una foto seva, dient que l’havien assassinat.

En quin moment s’assabenten que el seu familiar es troba en una fossa comuna a La Pedraja?

No sabíem res però quan a La Pedraja es va obrir una fossa i el Sergi Bernal anava cap allà.. es veu que se li va atansar una persona i li va dir “aquí està enterrat el seu mestre”. Li va comentar que el mestre els havia promès que els portaria a veure el mar. Si no s’hagués quedat allà, segurament no hauria passat res perquè molts mestres es van exiliar a Mèxic, per exemple, com va fer el Patricio Redondo.

En què es basava la tècnica Freinet que aplicava el seu oncle?

Els quaderns que feia amb els nens s’enviaven a moltes escoles, a França, a Mèxic, a tot arreu,… i també a mi, que aleshores tenia cinc anys. Érem els subscriptors. Aquests quaderns van acabar en una capsa i hi van ser durant potser 70 anys. La meva mare els va recollir, jo també els llegia quan era més nen… Quan els meus pares es van jubilar i van anar a viure a Barcelona i aquella casa la vam llogar vam treure les coses, vaig trobar aquesta capsa amb els quaderns que han estat la clau. Han donat la volta al món, han anat a Mèxic, han tornat, s’han fet les fotocòpies pel llibre.

Si llegeixes aquests quaderns, el mètode Freinet fuig del tradicional mestre que va dient les lliçons perquè els alumnes les aprenguin de memòria. En aquest mètode, els nens feien anar l’impremta i si tocaven, per exemple, un tema del mar cada nen posava el que a ell li semblava què era el mar. Malgrat la duresa de la història, es pot dir que al final de tot ha triomfat la memòria per sobre d’aquells que volien esborrar la tasca del seu oncle

Tot i que tenia 6 anys, recordo quan es va rebre aquella carta (comunicant de l’assassinat). Tots estàvem plorant i  la meva àvia no s’ho va poder treure més del cap perquè el meu tiet tenia 33 anys quan el van matar. Va ser un cop molt dur i ara s’ha fet una mica de justícia, malgrat que el seu cos encara no s’ha pogut ser identificat, ja que han passat molts anys perquè la prova de l’ADN tingués èxit.

Estan satisfets que s’hagi recuperat la memòria també d’Antoni Benaiges a la seva localitat d’origen?

Sí, l’any passat vaig encarregar-me de fer el pregó de la Festa Major de Mont-roig i a la casa on va néixer li van posar una placa. Això significa que se li ha fet un reconeixement que, evidentment, es mereixia.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital Jaume Roigé mestre Antoni Benaiges mont-roig
reusdigital.cat Reus Diari Digital mestre antoni benaiges mont-roig

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics