'En esports, Reus sempre ha estat punter'

Cinc olímpics reusencs per tres de Tarragona. A que es deu?

Com a ciutat, la que té més atletes és Reus, i com a club, el Nàutic Amposta.Tampoc obeeix a cap cosa especial. En esports, Reus ha estat sempre punter. Si et poses a mirar, per exemple, es treballa molt l'atletisme al Reus Ploms.Hi ha gent de Reus que no ha sortit d'un club reusenc o reusencs que tampoc han acabat defensant en uns Jocs Olímpics un club de Reus. S'ha de tenir en compte que les modalitats olímpiques són les que són, per exemple l'hoquei no és modalitat olímpica, va ser esport d'exhibició a Barcelona i no hi havia cap jugador nascut a la capital del Baix Camp.

De Reus són: Santi Esteva, olímpic a Mèxic 68, molt jovenet, va aconseguir el primer diploma de nadador espanyol al llarg de la història. Al 72 va estar lesionat de l'espatlla. I aquell any tenia la segona millor marca mundial en esquena. La lesió el va privar,segurament, d'una medalla olímpica. L'última olimpiada que va disputar va ser a Montreal, l'any 1976.

Eladi Vallduví, a banda de ser reusenc, és el que més jocs olímpics ha disputat, de Munich 72 a Seül 88. Va participar en tir olímpic, i tot i ser dues vegades campió del món, no va aconseguir cap medalla. Jordi Neria, waterpolista, va anar als jocs de Los Angeles 84 i Seül 88 amb la selecció espanyola. Gaietà Cornet feia 400 metres llisos i va anar a Seül 88 i Barcelona 92. Actualment és director d'activitats del Comitè Olímpic Espanyol i serà cap de l'expedició espanyola a Pequín.

Iratxe Quintanal va anar a Atenes en llançament de pes i ara busca la mínima per entrar a Pequín, tan en pes com en disc, amb la desgràcia que ha tingut un brot de meningitis i ha estat hospitalitzada. Això li ha trastocat la preparació, només li queden dos proves per aconseguir la mínima.

S'ha buscat fer la presentació del llibre just abans de l'inici de les Olimpiades de Pequín?

Sí, el llibre el vaig començar a fer fa dos anys, l'any 2006, després de l'estiu. La idea del llibre neix a partir d'una convocatòria de premsa de natació sincronitzada de la selecció espanyola, on una de les components, Andrea Fuentes, de Valls, havia participat a Atenas 2004. A l'Andrea se li havia perdut la pista de petita, i és quan passa a categories superiors que se li descobreix l'historial. A partir d'aquí vaig pensar que el que li ha passat a aquesta noia també li ha passat a més gent. Tot això m' ha portat molta feina: localitzar-los, quedar amb ells i recollir tot el material. Tenia clar que l'objectiu era publicar-ho abans de Pequín, que és quan es tornarà a parlar dels Jocs Olímpics.

Com es recopila tota la informació dels 28 participants del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre?

La primera feina és recollir tots els contactes, després localitzar-los. Ha estat més complicat aconseguir informació dels que ja són morts; he hagut de localitzar els fills, i encara m'ha portat més feina. Per exemple, un vivia a Palma de Mallorca. Vaig haver de recopilar informació dels diaris de la zona i al final vaig contactar amb ell. La resta han estat entrevistes cara a cara, i una sentada per parlar tranquil·lament del seus records i vivències. L'objectiu final del llibre és parlar de tots els records que tenen, des de com es van classificar, la seva experiència en cerimònies, la seva primera carrera, els rivals... Jo els demanava també material gràfic. Els capítols acaben completats amb el palmarès d'ells, ja que a banda de ser olímpics, han estat en campionats del món, d'Europa, han aconseguit títols d'Espanya, i fins i tot alguns, com Gaietà Cornet, encara conserven récord d'Espanya de la seva modalitat. Dels 28 només n'hi ha dos que hagin aconseguit medalla: Ballester, d'Alcanar, va ser or a Atlanta en la classe tornado de vela amb Fernando León. L'altre, Xavier O'Callaghan, de l'Hospitalet de l'Infant, que va ser bronze a Sydney 2000.

Per part dels atletes, recordar tot el que significa uns Jocs Olímpics els deu emocionar.

Sí, d'alguna manera els he fet reviure tot el que van passar. Per la majoria ha estat l'experiència de la seva vida. Jordi Mariné per exemple, nascut a Vinyols i els Arcs, va participar a Tokio 64, i va fer la prova de fons de ciclisme en carretera. Explica que el somni de tots els ciclistes és anar al Tour de França. Ell, que en va córrer un, va quedar més impressionat dels Jocs Olímpics. És la prova de la qual tothom guarda un record fantàstic. En el fons, el llibre no deixa de ser un homenatge a ells, no deixen de ser els millors esportistes que ha tingut la demarcació de Tarragona. Molts d'ells donen valor a aquest llibre perquè recupera la seva història.

Quines han estat les fites dels atletes de les nostres terres?

Des de Tòquio 64, amb la participació de Jordi Mariné, sempre hi ha hagut un representant de la demarcació en tots els Jocs Olímpics. A Pequín ja hi ha tres noies classificades: Andrea Fuentes, que participarà en la prova per equips de natació sincronitzada i farà duet amb Gemma Mengual. Sònia Franquet, tiradora de pistola d'Ascó, que ja fa un any que té la classificació aconseguida. Des de fa un parell de setmanes, Laia Forcadell, atleta de Tortosa, amb marca als 400 metres tanques, també ha aconseguit l'accés als Jocs Olímpics d'aquest estiu. En els últims anys s'inverteix la proporció d' homes i dones. Fins ara, dels 28 participants, 21 eren homes i 7 han estat dones

Fer una recopilació de totes les dades no et deu haver estat gens fàcil

No, localitzar-los i quedar amb ells un a un per fer l'entrevista ja és tot un problema. Si això hi afegeixes que ho he fet en estones lliures, després de treballar al Diari de Tarragona, encara és més complicat. Ja m'ho vaig plantejar amb dos anys de temps, ho havia de fer en dies de festa i estones fora de la feina. He hagut d'anar per tot Catalunya, de Tarragona a Banyoles, on viuen dos remadors ampostins. Lògicament, quan veus el producte acabat és molt gratificant i més quan es tracta del teu primer llibre.

Vint-i-vuit atletes és una quantitat petita, normal o gran per una zona com el Camp de Tarragona?

Jo et diria que són pocs. La mitjana, comptant la participació en jocs, surt a tres esportistes de la demarcació per joc, tot i que és difícil comparar. Mirant els darreres anys, en demarcacions com Girona, crec que es queda una marca curta. Cal dir que per darrere també puja gent amb força, estan sortint molts joves valors, i suposo que la mitjana de tres es pot anar incrementant. També s'ha de tenir en compte els requisits de cada prova: en atletisme, per exemple, són tres esportistes per país i prova com a màxim, sempre que hagin fet marca mínima. Cada modalitat té les seves peculiaritats.