A principis de juny, les temporades de futbol s'acaben i arriben les alegries o els disgustos, però aquest any ha estat del tot diferent per diversos motius. De tots és conegut que per culpa de la pandèmia, el futbol territorial es va acabar a casa nostra el primer cap de setmana de març, i també és conegut que el futbol professional es va acabar el gener de 2019 per culpa d'una SAD mal gestionada.
En aquesta mena de desert futbolístic que viu la ciutat sembla que hi comença a haver moviments per revertir la situació. Fa una setmana que la Federació Catalana de Futbol (FCF) decidia aplicar els ascensos previstos als equips que ocupaven les places de mèrit quan es va suspendre el campionat al març. De resultes d'aquesta decisió, el CF Reddis aconseguia retornar a la Segona Catalana una temporada després del seu descens.
També hi ha moviments entorn del CF Roig-i-Negre que, segons han informat alguns mitjans, té la intenció d'entrar al campionat de Quarta Catalana.
Molts pensaran, i amb raó, que això és molt poca cosa per una ciutat que s'havia acostumat a veure al seu estadi equips com el Rayo Vallecano, el Mallorca o l'Osasuna. És cert, però cal ser conscients de la realitat actual i no fer volar coloms.
El primer equip de la ciutat
L'ascens del CF Reddis a Segona Catalana el situa com el club esportivament i històricament més important de la ciutat. Amb una junta directiva potent, presidida per l'empresari hoteler Xavier Roig, està fent una aposta decidida per un model innovador de club amb el fitxatge de jugadors joves amb projecció. El CF Reddis ha de significar una oportunitat per aquests joves que aspiren a jugar en categories superiors, d'aquí la importància de la col·laboració del club amb el centre de tecnificació Tecnifutbol de Salou que gràcies a la seva experiència i als seus contactes, els pot obrir oportunitats en lligues estrangeres com ja ha passat en aquestes últimes temporades. Aquesta col·laboració amb Tecnifutbol també ha permès al CF Reddis disposar de joves sud-americans i africans de gran qualitat amb la il·lusió d'iniciar una carrera futbolística a Europa.
Aquesta combinació de bons jugadors de les escoles de futbol de la ciutat i de joves estrangers amb molta projecció està resultant positiva. Enguany ha permès signar una temporada brillant on tan sols han cedit dos empats i dues derrotes en els 26 partits que es van poder jugar fins a la suspensió del campionat, tot aconseguint una mitja superior als tres gols per partit.
L'aposta per la pròxima temporada a Segona Catalana segueix sent la mateixa. Això si, afegint-hi un punt més d'ambició. Una ambició que pot sorgir d'una possible col·laboració amb la Fundació Futbol Base Reus (FBBR) presidida per Xavier Castro i que serviria per donar una sortida als jugadors que acaben la seva etapa de futbol formatiu i que alhora permetria augmentar les expectatives esportives del CF Reddis de cara a convertir-se en un equip de referència a la ciutat.
L'enquesta
En aquest sentit, des de Reusdigital.cat s'ha formulat una enquesta per valorar el grau d'acceptació que tindria la possibilitat que el CF Reddis jugués a l'estadi Municipal del Roquís. Els nostres lectors s'hi han mostrat favorables en un 75% dels casos, ja sigui per la necessitat de donar una utilitat a un recinte actualment infrautilitzat (50%) o bé per la trajectòria històrica del club (25%).
Són molts els passos a fer i molta la paciència necessària per part de tothom per tornar a veure el futbol que la ciutat es mereix. Però a Reus hi ha gent amb ganes de recuperar el futbol. Cal que la ciutat en sigui conscient i hi doni tot el suport necessari, ja sigui anant al camp a veure els partits o bé esponsoritzant d'alguna manera iniciatives serioses nascudes des de la humilitat i la professionalitat de gent de futbol com és el cas d'Albert Vinyes, director de Tecnifutbol i vicepresident esportiu del CF Reddis.
A dos anys del centenari de la seva fundació, el CF Reddis i la ciutat tenen l'oportunitat que l'entitat blanc-i-blava celebri tal com mereix aquesta difícil fita per un club modest més acostumat als disgustos que a les alegries. Un club que segueix existint gràcies al fet que ara fa cinc anys no es va deixar absorbir per la SAD del CF Reus. Una decisió valenta de la junta presidida per Joan Alonso que va comportar perdre la Primera Catalana i greus problemes econòmics, però que ara fa que alguns reusencs puguin seguir celebrant les victòries del CF Reddis, i esperem que en el futur puguin ser molts més els que les celebrin.
