El seguiment informatiu dels Special Olympics de 1996

Els Special Olympics de 1996 van suposar a Reus un canvi de paradigma transversal en l'àmbit social. En aquesta singular competició esportiva per a persones amb discapacitat intel·lectual més d'un miler de voluntaris van participar en quatre dies en què més de 2.200 esportistes d'arreu del món van donar la seva millor versió. En total, els atletes van competir en deu esports, amb una cerimònia d'inauguració i una altra de clausura que van omplir el Pavelló Olímpic de Reus.

Un dels factors decisius en el desenllaç del certamen va ser la cobertura periodística. Els mitjans locals van apostar per fer un desplegament a l'altura de la competició, en un seguiment exhaustiu per una iniciativa que va ser pionera en l'àmbit de la inclusió. En una època en què no hi havia Internet ni telèfons intel·ligents, la ràdio i la premsa escrita van ser els principals canals de difusió. També hi va contribuir la televisió catalana.

Amb motiu d'aquests jocs, i per oferir informació de tot el que hi ocorria, es van editar quatre edicions d'un diari de paper creat per a l'ocasió. La iniciativa va ser un dels pals de paller en l'àmbit comunicatiu de la cita. Va ser editat per l'Editorial & Media, SA. I la seva distribució va ser gratuïta. 

A les seves pàgines es podien llegir reportatges sobre els esportistes i voluntaris, i es va informar amb profunditat dels protagonistes dels jocs. A més dels resultats esportius de cada jornada, hi havia entrevistes als organitzadors i representants municipals, com a l'alcalde de Reus de llavors Josep Abelló o la regidora delegada Lídia Martorell. El mitjà escrit també contenia galeries fotogràfiques, a més de la presència de la mascota Carlota, que va causar furor.

Un dels periodistes que va formar part d'aquest seguiment va ser el Francesc Joan, del 'Diari de Tarragona'. En el seu cas, estava començant la carrera professional, i recorda especialment l'impacte que va suposar aquest seguiment informatiu.

"La ciutat va entomar la responsabilitat amb molta il·lusió, va ser una campanya bestial", afirma Francesc Joan sobre els jocs de 1996. El periodista detalla que un dels seus principals actius va ser el Pavelló Olímpic i com els Jocs Olímpics a Barcelona van facilitar la seva celebració a Reus.

"Gimnàstica, esport adaptat, hoquei patins, en aquella època es van aprofitar les instal·lacions per fer moltes competicions d'alt nivell", ha recordat el periodista. Respecte al seguiment del seu mitjà, ha desglossat que cada dia dedicaven un espai extens a la secció d'esports, i informaven de les competicions que s'havien disputat el dia anterior, a més d'entrevistes, cròniques i reportatges. "El paper de la premsa va ser cabdal", detalla Francesc Joan.

En aquest sentit, coincideix el periodista Enric Tricaz, que en aquells moments era cap d'esports de Ràdio Reus. Tricaz ha remarcat que en aquell esdeveniment es va mostrar "la bona voluntat dels reusencs i les reusenques", i que l'interès que va generar va comportar la retransmissió per al Canal 33 de la inauguració i la clausura.

"Ens vam adaptar, mai havíem informat d'esport amb discapacitat intel·lectual" ha recordat Tricaz, que ha ressaltat el paper dels voluntaris, els quals considera un actiu clau en l'execució de la trobada esportiva.

Sobre el paper social dels jocs, recalca la funció integradora que va significar, i que amb el pas del temps "ha evolucionat molt". Finalment, el veterà periodista fa valdre la figura de la Carlota, la tortuga i mascota dels jocs, que va causar furor en aquell certamen esportiu i social, tot convertint-se en un dels símbols.

Per la seva part, Marià Arbonès, exdirector de Punt 6 Ràdio, recorda els programes radiofònics especialitzats que prèviament i durant la celebració dels jocs va dur a terme la ràdio. Sobretot, entrevistes als protagonistes i reportatges sobre el desenvolupament del certamen esportiu. Punt 6 Ràdio va ser un dels mitjans implicats en el vessant més social dels jocs.