Dijous, 25 d'Abril de 2024

Un any d'agonia roig-i-negra (1)

Repassem el lent declivi del CF Reus fins a la fi de la primera volta de la temporada 2018/ 2019

08 de Setembre de 2019, per Marc Busquets
  • L'anterior màxim accionista del CF Reus, Joan Oliver

    Reusdigital.cat

Corria el mes d'agost de 2018 quan el CF Reus encarava la seva tercera consecutiva al futbol professional de l'estat. Amb Xavi Bartolo com a tècnic, la direcció esportiva comandada per Sergi Parés va confeccionar una plantilla il·lusionant. Les bones sensacions es van confirmar en la primera (i per ara única) edició del torneig Ciutat de Reus, que els roig-i-negres es van endur en desfer-se de tot un Girona de Primera amb un gol del davanter Miguel Linares. Dies després, però, just abans del debut a la Lliga al camp de la UD Las Palmas, un comunicat enviat als mitjans va argumentar "problemes burocàtics" en el tràmit d'inscripció d'alguns jugadors. La convocatòria es va haver de completar amb joves del planter i es va perdre per 2-0. Era l'inici del final. 

El tancament del mercat de fitxatges

Els problemes en la inscripció dels jugadors tampoc es va poder resoldre abans del primer partit a casa de la competició, contra el Real Zaragoza (0-0). El tancament del mercat fitxatges s'anava acostant, i en una última jornada de ritme frenètic a les oficines de l'Estadi, el primer en fer les maletes va ser el golejador Dejan Lekic. A mitjanit de l'1 de setembre es van confirmar les males notícies i el club va confirmar que no s'havien pogut segellar les altes de Vítor Silva, Karim Yoda, 'Tito' Ortiz i Isaac Cuenca. Aquest últim, cridat a ser l'estrella de l'equip, va carregar dies després contra La Liga en assegurar que "no s'havien cregut" que s'hagués rebaixat el salari al mínim per poder jugar a casa. 

Tot va fer preveure, en conseqüència i a l'espera de poder registrar els futbolistes al mercat d'hivern, que la primera volta es faria molt i molt llarga per a la plantilla. Posteriorment va aparèixer en escena el màxim accionista de la SAE, Joan Oliver, que va admetre ser "el prinicipal responsable" del conflicte generat. De passada, va admetre la "poca informació" facilitada als periodistes i als seguidors en tot el procés previ, si bé la va argumentar "per no interferir en la resolució del cas". El directiu va escenificar la declaració de guerra a La Liga i el seu dirigent Javier Tebas. Aquest va revelar que es va informar el CF Reus dels seus "problemes" amb el límit salarial al juliol, és a dir, un mes i mig abans que es fes públic. 

Preconcurs de creditors

A la gespa, Bartolo i els seus jugadors van aguantar prou bé el tipus al llarg de setembre i octubre. Van vèncer a Tenerife (0-1) gràcies al jove Alfred Planas, van empatar el derbi amb el Nàstic i van passar ronda a la Copa en superar l'Osasuna a Pamplona (1-2). Just abans de la castanyada, Oliver i el president del CF Reus, Xavier Llastarri, van tornar a explicar-se. El primer va indicar que esperava trobar la sortida financera adequada per a la SAE en el termini d'un mes, tot anunciant de passada que s'havia entrat en preconcurs de creditors "per evitar embargaments" i renegociar amb els creditors un deute de 5 milions d'euros. D'aquell discurs d'Oliver, amb tot, cal recordar que va ser el primer cop que va admetre un retard "de 20 dies" en el pagament de les nòmines als futbolistes. 

En les setmanes següents, Bartolo va erigir-se en un inesperat portaveu del club. En les prèvies dels partits de l'equip, aquest valorava els rivals però també informava de l'evolució de les gestions d'Oliver. Més d'un cop va apel·lar a la confiança i a la fe per fer el cor fort, mentre l'entorn es desanimava i els jugadors començaven a evidenciar el seu malestar. Especialment dolorosa va ser la derrota a l'Estadi contra l'Extremadura (0-4), amb la posterior xiulada dels aficionats cap a la directiva i, en aquesta, Oliver convertit en una mena de Joan Gaspart, tot sol a Tribuna, aguantant-la. 

La crisi abans del Córdoba

A finals de novembre es va parlar de l'entrada d'un possible inversor per salvar les arques del club. En no revelar-se la seva identitat, els rumors van començar a ser una constant. Un dels noms que va sonar va ser el del futbolista del FCBarcelona Gerard Piqué, que finalment va adquirir l'Andorra i que aquest estiu ha comprat la plaça vacant deixada precisament pel CF Reus. Dies després, en ple pont de la Puríssima i la Constitució, Oliver va assegurar als futbolistes que l'entrada de diners era qüestió d'hores. Res va canviar i un grup de jugadors va decidir denunciar els impagaments de sou, el que els podria donar la carta de llibertat si no se'ls pagava en el termini estipulat. 

Encara rai que, a la gespa, Bartolo i els jugadors van seguir lluitant fins l'últim instant. Va ser molt comentada la protesta dels roig-i-negre en l'inici del duel a Alcorcón (0-1) en què aquests van plantar-se al mig del camp, abraçats, durant un minut. El primer 'match ball' que va salvar Oliver va ser just abans que l'equip rebés el Córboba. La plantilla va denunciar que s'havia arribat a una "situació límit" pels impagaments de sou i va rebutjar que La Liga se'n fes càrrec. L'endemà va semblar obrar-se el miracle. Un comunicat va subratllar que es procedia a pagar les nòmines pendents, el que havia de "garantir la continuïtat" de l'equip a La Liga. Mig miler d'aficionats van organitzar una protesta contra Oliver a l'exterior de l'Estadi tot exigint que vengués la SAE i se n'anés. El 'míster' de l'equip, al seu torn, va demanar "transparència" al màxim accionista per conèixer d'on havien sortit els diners. 

L'últim gol a l'Estadi

La calma, però, va durar molt poc. Tot just tres dies. Dels 12 jugadors que havien denunciat la seva situació salarial a la Asociación española de futbolistas (AFE), tots van cobrar excepte 'Tito Ortiz'. Sense haver pogut jugar fins llavors, el migcampista va quedar lliure tot advertint en la seva roda de premsa de comiat que els seus ja excompanys havien aguantat "massa mentides" d'Oliver i la directiva. Va ser llavors quan cinc altres futbolistes van optar tambér per denunciar els seus casos a l'associació, que no van veure ni un cèntim passat el període perquè se'ls pagués. A finals de desembre (el dia dels innocents, de fet), la ja curta plantilla del CF Reus es va quedar tan sols amb 13 fitxes. El president, Xavier Llastarri, va presentar uns dies abans la seva dimissió, fart "d'insults, acusacions i assetjament". En la seva carta de comiat, per cert, va dir que la continuïtat del CF Reus estava "garantida". 

Oliver va explicar-se un cop més a la sala de premsa de l'Estadi per no dir que la venda del club no estava tancada, tot i que havia "diverses negociacions obertes". Per Reis, el CF Reus va golejar el Málaga a domicili (0-3) amb un equip sota mínims, i Jesús Olmo i David Querol (els últims en denunciar els imapagaments) van cobrar abans de ser alliberats dels seus contractes amb el club. L'afició, com sempre al peu del canó, va engegar una campanya per recollir diners per als treballadors de l'entitat, que tampoc cobraven. I així, en aquest context, l'equip va tancar la primera volta en descens, amb un empat en l'últim sospir contra el Numancia sorià a l'Estadi (1-1), en el que per ara ha estat el darrer gol en la història del primer equip. Era el 12 de gener de 2019. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Enric  09 de Setembre de 2019

Tot molt nefast

Cuando una societat se hace cargo de una empresa ya se sabe que son los respondables de la gestion y que tienen la obligacion de actuar con su dinero, en este caso ya de antes sabian lo que marca tanto la liga como la federacion, asi pues los que presuntamente dilapidaron el dinero fueron ellos, lo que pasa es que compran clubs sin tener un puto duro esto es lo que pasa, vamos que pretenden jugar a millonarios sin tener el dinero asi no se puede funcionar

Pit  09 de Setembre de 2019

El Cas del Reus CF.

Es podrien dir moltes coses del Reus CF, pero hi ha algunes força importants que no es diuen, o es posen al calaix, anem a pams, el que va pasar amb el Reus CF, es que ni mes ni menys, es va posar el club contra les cordes per part de la Liga, es aixins objectivament parlant, agafin qualsevol club, El Barça, Madrid, Atletic, etc... i suposem que tenen un Fons economics de 150 milions de euros, doncs be, suposin pel cas, que La Liga els hi diu a algún d'aquests clubs, que en poc mes d' un mes, han d'ingressar prop de 100 milions de euros en concepte de garantía, com es normal, cap club ni el Barça ni el Madrid, ni el Atletic, podrien fer front aquesta xifra en tant poc temps, i amb alguna que altra interferencia pel mig, consequencia: el club es trobaria en una seria situacio finançera d'insolvencia, que portaría a concurs de creditors………….., i tot seria exactament igual que ha passat amb el Reus, en teoría la Liga deu al Reus, en diferents conceptes economics, i partides de tot tipus, com es drets televisius, negociacio jugadors, compensacions, etc... un total de aproximadament 10 milions de euros, mes o menys, al Reus CF, no hem d'olividar que el Sr Oliver ja el mes agost de l'any passat van presentar cinc causes contra la Liga per tot tipus d'irregularitats, i que están en els organismes de la justicia, i que depen com poden tenir continuitat, i resolució en el curt plaç, apart hi ha les acciones que poden dur a temer els nous propietaris contra els organitzacions que van intenvindre en tot el proces del Reus CF, tant en la part esportiva com en la part professional de jugadors, ningu dubta que el Sr Olive va realitzar una gestio questionable amb el Reus CF, pero el Reus CF, no era in de bon troç el club mes endeutat, i amb pitjor situació finançera, hi han equips a segona divisio que están molt pitjor que el Reus CF, i evidentment que tard o d'hora sortira algún cas, tambe es cert, i cal aprendre que per mantenir un club de futbol a Espanya, es necessita molts recursos de tot tipus, la historia només acaba de començar, i esperem que duri poc, i que tot s'acabi be, per la ciutat, per l'aficio, i per l'esport, i a veure si aquests americans van en serio i aixequen el club, i el club reviu i torna amb més força que mai.