L’aigua: tècnica i indústria

Les dues conferències que va acollir ahir el Palau Firal i de Congressos de Tarragona van permetre conèixer diferents sistemes de reaprofitament d’aigües i la seva aplicació en la indústria química al Camp de Tarragona.

La penúltima jornada del cicle Aigua, Rius i Pobles va comptar amb una doble conferència. La primera d’elles va anar a càrrec de l’alemany Markus Busch, enginyer medi ambiental per la Universitat de Berlin. Busch fa unes setmanes que s'ha instal·lat al nostre país i treballa amb el projecte 'Water Technology Centre Tarragona Dow Water & Process Solutions'. La segona conferència va comptar amb la participació d'Anton Valero, president de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), i Daniel Pi, president del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).

Markus Busch, especialitzat en la tècnica de la dessalinització de l’aigua, va fer un breu repàs en torn als sistemes que l'home ha utilitzat al llarg de la història per tractar amb l’aigua. "Un aquaducte és una estructura força estètica i aparentment senzilla", va comentar, "però amb el temps la superpoblació del planeta ha obligat els humans a situar-nos cada cop més lluny de la font directa de l’aigua". Busch va intentar justificar, així, la importància d'assolir nous mètodes i perfeccionar els sistemes preexistents (la dessalinització per mitjà de l’osmosis inversa) capaços de potabilitzar grans quantitats d’aigua.

Una de les problemàtiques més greus que planteja la dessalinització són els costos econòmics: "en la mesura que poguem reduir l'elevat cost d’aquest procés, podrem rendibilitzar el cost de producció". Per fer més eficients els processos de potabilització, tal i com va apuntar Busch, és necessari "una millora en els filtres, els mòduls i altres mecanismes que perfeccionin el sistema".

Per impulsar un projecte ambiciós i rigorós en aquest sentit pel Camp de Tarragona, Busch s'ha fixat en les diferents plantes que ja estan en funcionament en d'altres països. Un dels exemples més remarcables és la planta dessalinitzadora més gran del món, situada a Ashkelon (Israel) i capaç de produir unes 300 mil tones d'aigua potable al dia -suficient per abastir una població d’un milió de persones-.

Un dels altres reptes plantejats per l’enginyer medi ambiental Markus Busch és el de "reduir, també, l'impacte mediambiental de les plantes dessalinitzadores". Un horitzó, el de fer minvar l'agressió ecològica d'aquests processos, força significatiu si es té en compte que Espanya és l’estat que més ús fa de l’osmosis inversa per dessalinitzar l’aigua.

En la segona part de la jornada, sota el títol "Aigua i indústria química: reutilització d’aigües depurades al pol químic de Tarragona", Anton Valero -president de l’AEQT- es va mostrar satisfet de "l’esforç que s'està fent a Tarragona pel que fa a la reutilització d’aigües". Si en l’actualitat, com va afirmar Anton Valero "estem reutilitzant 6,6 hectòmetres cúbics l’any, l'objectiu és que arribem a reaprofitar-ne fins a 20".

Malgrat la voluntat expressada per Valero d’apostar per la reutilització d’aigües, la realitat és que la indústria al Camp de Tarragona encara té una forta dependència dels recursos hídrics naturals.

Daniel Pi -president del CAT- va recordar l'alt cost que té l’aigua a Tarragona i, en conseqüència, la necessitat de reduir la despesa en aquest concepte. Pi va reconèixer que la concessió actual de la qual disposa la indústria és limitada i, tal com va dir, "tot allò que reforci l'abastament d’aigua de la indústria és positiu". Pel que fa a la reutilització de les aigües, Pi creu que "incrementa les garanties perquè la indústria no depengui exclusivament del Consorci d’Aigües de Tarragona".