Mig diner 03 d'Octubre de 2008
l'Òbol té raó.
Tens tota la raó, però la culpa és nostra de seguir mantenint a aquests vividors. Almenys amb el Franco eren els primers de la promoció. Ara normalment són els últims.
És francament curiós que ningú no posi en dubte que la unitat entre les persones és un element superador de situacions complexes. Podríem esmicolar tot un reguitzell de difícils situacions personals i col·lectives on la proximitat, la interrelació amb d’altres ens ajuda a superar-les, a refer-nos el més aviat possible i adreça les nostres vides. Aquesta reflexió la faig per reclamar des de l’àmbit de la política la unitat que sempre ens ha reforçat en moments de dificultat.
La societat catalana no entendria, ni ens perdonaria, que davant l’actual negociació del nou model de finançament s’especulés amb la rendibilitat política enfront la consecució d’un nou finançament més just per Catalunya, on la solidaritat no representi una penalització per les comunitats més dinàmiques.
Ningú no dubta que el nou finançament és una obligació legal recollida a l’Estatut, aprovat el 2006 pel Parlament i les Corts i referendat pel poble de Catalunya. Els catalans i les catalanes disposem ara de menys recursos per càpita per front a més serveis i a més població. Fins i tot, així creiem que la solidaritat ha de permetre acostar posicions entre les comunitats que generen menys recursos i les que generen més, però no fins el punt d’invertir aquestes posicions.
Se’ns reclama al socialistes un bon acord. El que sí podem assegurar és que els socialistes no acceptarem un mal acord com el que Convergència i Unió va acceptar al 2001 sense mecanismes de revisió, contemplant com a base de càlcul una població de 6 milions d’habitants i no preveient cap mecanisme d’actualització d’aquesta variable.
Tampoc caurem en el parany de donar xifres durant la negociació que ens facin presoners d’elles per la frustració que suposaria no arribar a una xifra excessivament alta o per la insensatesa que suposaria partir d’una xifra baixa. L’acord serà, com ho ha estat sempre, del pacte i la negociació. Un pacte que només serà possible si totes les parts estan disposades a apropar posicions, i donant suport al Govern de la Generalitat en la seva negociació, que ha de comtar amb la màxima unitat de les forces polítiques catalanes.
