El meu cos em demana escriure alguna cosa sobre la Constitució, i mira per on, aquests dies porto escoltant les tertúlies amb el tema de la Constitució espanyola. El motiu principal és perquè falla, i falla en el mes elemental que és com tallar la corrupció que ha afectat fins a les mateixes arrels dels partits polítics. Sí, sí que les lleis fallen, tots hi estem d'acord, i fallen perquè no es té en compte l'esperit amb la qual es va redactar, i les llacunes que es tenen cal corregir-les pel bé de la societat i el país.
La renovació del pacte polític amb l'actual situació dels dos grans partits polítics, que tenen la clau per a la reforma de la Constitució, es fa gairebé impossible. Doncs els líders d'aquests partits generalment són triats amb obediència als seus superiors anteriors, i amb el suport dels seus respectius homes. Al no tenir democràcia partidista es fan autoritaris, i és impossible la intervenció de les joves o noves generacions. Pel seu lloc, que en cada modificació de la Constitució els ciutadans joves poden participar bé directament, a través del referèndum; o també indirectament, a través dels seus representants, per renovar així el compromís de mantenir un marc fonamental per a la convivència. Però ja els puc avançar que ni directa ni indirectament és possible amb el nostre sistema de participació electoral que tenim poder fer una revisió. Mitjançant un article que vaig llegir fa temps, el qual em va fer pensar en el seu moment, i ara faig esment a ell, per recolzar els meus pensaments:
'elmundo: Dim Ago 26, 2009 12:08 pm. Assumpte: Els vicis de la democràcia espanyola (II)':
“Els constituents de 1978, en la seva major equivocació, van incloure en la Constitució dues formes complexes de reforma de la mateixa: d'una banda, l'ordinària, que afecta al Preàmbul, a 135 articles i a les Disposicions addicionals i transitòries, i, per un altre, l'extraordinària, que correspon a 34 articles que tracten de les bases de l'Estat en el Títol preliminar, dels drets fonamentals "bàsics" i de la Monarquia.
El procediment ordinari és políticament difícil, encara que jurídicament possible (tres cinquens de cada Càmera), mentre que l'extraordinari és políticament impossible i jurídicament inviable (dos terços de cada Càmera, dissolució de les Corts, dos terços de cada Càmera de les noves Corts i referèndum nacional). Dit d'una altra manera, no es podran reformar mai 34 articles, la qual cosa converteix en pétrea la Constitució, encara que la resta, si existeix l'acord dels dos grans partits, seria relativament possible. Així les coses, després dels gairebé 31 anys de vigència de la nostra Constitució, no hi ha hagut més que una sola reforma de la mateixa, que va ser obligada, i realitzada de forma chapucera.
La reforma va ser obligada, perquè el Tractat de Maastricht exigia que els Estats signataris reconeguessin els drets de sufragi actiu i de sufragi passiu dels comunitaris residents a cada país en les eleccions municipals. I va ser una reforma chapucera, per dues raons: Primer, perquè en lloc d'haver-se aprofitat per fer un esment de la integració europea en el Títol preliminar, i reconèixer després, en el lloc adequat, el dret a participar en les eleccions municipals dels comunitaris, es van incloure aquests dos drets en un article que es refereix als estrangers en general. I, segon: perquè ni tan sols es va fer bé gramaticalment parlant, en convertir dos drets independents (el de sufragi actiu i el de sufragi passiu) en un solament (es diu “el dret de sufragi actiu i passiu”), alguna cosa que pot tenir evidents conseqüències polítiques i jurídiques.
En qualsevol cas, es va fer malament aquesta reforma, però es va modificar almenys la Constitució pel procediment establert en la mateixa. No obstant això, hi ha hagut altres reformes encobertes de la Constitució, a causa de la seva extrema rigidesa. Per exemple, l'actual bandera d'Espanya no és la que assenyala la Constitució en el seu article 4, perquè no s'esmenta per res que en ella s'inclogui un escut a la franja groga, situat en el seu costat esquerre.
Això és, un altre dels errors dels constituents és que no van pensar seriosament en els símbols de l'Estat, per la qual cosa paradoxalment la Constitució es va publicar amb l'escut franquista. Quan els constituents es van adonar de la seva "ficada de pota", ja no era possible modificar l'article 4 de la Constitució, havent d'aprovar-se dues lleis ordinàries de 5 i de 22 d'octubre de 1981 intentant corregir l'error, a fi que s'inclogués un nou escut en la bandera.
Un altre exemple punyent més d'una reforma encoberta de la Constitució, és el que ofereix, tot esperant la sentència del Tribunal Constitucional, l'Estatut català, en el qual es diuen coses que la contradiuen obertament. Un dels pares putatius del mateix, ha confessat que al no poder-se modificar la Constitució pel procediment establert en ella, es va recórrer espúriament així a la via estatutària.
Ara bé, la rigidesa dels procediments de modificació de la Constitució és també la causa que no s'hagi pogut abordar la reforma d'algunes qüestions que estan mal regulades en el seu articulat, com els temes del Jurado o l'elecció del Fiscal General de l'Estat, que ara ho tria el Govern, amb tot el que això comporta, en lloc de ser triat per les Corts.
Per descomptat, aquesta última qüestió té una gran càrrega política i cap Govern voldria desfer-se de la possibilitat de tenir a les seves ordres al Ministeri Públic, però mentre no es dugui a terme aquesta reforma, la Justícia a Espanya no serà neutral. No obstant això, hi ha moltes altres qüestions que són simplement tècniques i que caldria reformar, com diversos articles del Títol VIII que ja han caducat i es troben buits de contingut. Per tant, mentre que la Constitució sigui irreformable, la nostra democràcia serà una democràcia viciada i imperfecta”.
Una vegada analitzat l'escrit del diari El Mundo que he adjuntat, en el qual poden estar vostès d'acord o no amb el seu contingut, un servidor opina. Un dels grans vicis de la democràcia espanyola consisteix que la Constitució que van crear és gairebé impossible de reformar, la qual cosa és greu per dues raons òbvies:
D'una banda, perquè les constitucions / lleis, com els edificis, béns d'equip, plans d'emergència, etc., necessiten ser renovats i posats al dia per poder mantenir-se en bon estat i ser competitius; doncs només duren aquells que es reformen.
I, per un altre, perquè com deien els revolucionaris francesos en la Constitució de 1793, "un poble sempre té dret de revisar, reformar i canviar la seva Constitució. No pot una generació subjectar a les seves lleis a les generacions futures". Si consultem les esmenes en la Constitució d'EUA han estat més de 30, raó per fer-la en la nostra. La redacció d'una Llei; Plans d'Emergència; etc.; fins que no han passat unes quantes revisions no es té un bon pla-llei...Doncs és el que toca, a veure si arribem a fer una bona reforma, amb tot el que ens està caient!
Senyors polítics, opinió pública i societat civil espanyola, ara toca treballar per modificar i adequar la nostra Carta Magna, perquè tinguem una sana convivència i una bona regeneració de la classe política, per fer millor al país; JA TOCA! després de gairebé 35 anys en vigor i una sola revisió. Tampoc cal oblidar el nostre codi civil i penal, tenim lleis de molts anys que no han estat actualitzades als nostres temps. Insisteixo una vegada mes, la corrupció és un organisme destructor, igual que una plaga i és necessari eradicar-ho com sigui. Hi ha molt treball encara per fer...!!!
Manuel-Cruz Matute Mendizábal és jubilat, enginyer tècnic industrial i llicenciat en geografia.
