VEGUERIA DEL CAMP O PROVÍNCIA DE TARRAGONA?
L'acte de Reus va ser sobri, amb dades històriques i elegant amb tothom. A Reus, avui ningú no reivindica la IV Regió històrica perquè tothom sap que els mercats, les comunicacions i el territori han canviat. La gent de la Conca, el Priorat o la Ribera poden anar indistintament a Reus o a Tarragona. Avui, la realitat del Camp amb dues capitals que es complementen és aclaparadorament evident en tots els àmbits de la vida diària i professional, i voler ressuscitar un provincialisme amb capital única que ens van imposar des de Madrid el 1833 i que el franquisme va acabar de consolidar a cop de decret, no té res a veure amb la tradició històrica del catalanisme ni amb les reivindicacions d'una organització pròpia i sobirana del país. Quan he sentit aquest migdia l'argumentari populista de l'alcalde Ballesteros m'ha caigut l'ànima als peus. Em pensava que des de l'esquerra es tenia una visió progressista del territori, sumativa i complementària, i veig que no. Com a reusenc vull una Tarragona catalana, és a dir, no provinciana, que reconeixi la capitalitat compartida amb Reus des de sempre, com a mínim, en l'etapa contemporània de la nostra història. Atiar el foc d'un localisme provincià no és propi de polítics responsables i em dol que en lloc de parlar de com hem de bastir la nostra organització territorial del país (si el Congreso ens deixa suprimir les Diputacions Provincials), després de gairebé dos-cents anys d'imposicions forànies, alguns defensin sense vergonya i en català la concepció provincial del senyor Javier de Burgos, copiada de la França jacobina i centralista, avui també en crisi.
