L'Hospital detecta els primers casos de pacients que no poden seguir la dieta per motius econòmics

"En general, podem parlar de mancança o de mala alimentació, especialment en els nivells econòmics més baixos de la població. Hem notat que potser la gent deixa de comprar verdures, fruites, carn i peix, que són més cars, i es decanta per la pasta, els llegums o els cereals, més econòmics". Són paraules de la dietista-nutricionista Núria Guillén, qui assegura que "si realment es deixa de menjar carn, peix, ous i làctics, i no se substitueixen per altres aliments,  pot provocar problemes de salut".
 
Isabel Megias en descriu alguns possibles efectes: "entre els nens, la mancança de proteïnes pot afectar al creixement i al seu desenvolupament, i entre els adults, si aquesta mancança és important, pot produir a llarg termini una disminució de la massa muscular, i per tant, menys qualitat de vida". Totes dues es dediquen a donar recomanacions alimentàries per a aquelles persones que tenen una patologia, desnutrició o malnutrició, i asseguren que, per primer cop, s'han trobat casos puntuals de pacients que no poden seguir la dieta per qüestions econòmiques.

Megias parla de l'exemple d'un pacient, "operat d'obesitat", que ha de portar una dieta equilibrada "per no tornar a recuperar el pes perdut", amb dues racions de fruita i verdura per dia. No obstant, el pacient ni treballa, ni té atur, ni pensió, així que ha de dependre d'allò que li doni el Banc d'Aliments. "Si aquesta organització li proporciona arròs i llenties és més difícil que pugui fer una dieta equilibrada ja que perilla l'aportació de proteïnes i verdura".

Per la seva banda, Núria Guillén es refereix a dos casos de pares catalans que no poden donar als seus nens una dieta adequada a la seva malaltia. "Et diuen que no tenen diners i que només poden fer un primer plat", assegura la dietista. Fins i tot, "alguns pacients de fora demanen posposar al màxim les visites, ja que traslladar-se a l'Hospital els hi representa un cost que no poden assumir actualment”, indica Megias, qui creu, això sí, que aquest fenomen "no és habitual”.

Serveis Socials treballa per una major coordinació al programa de gestió d'aliments

Per tal d'evitar els casos de malalts que no poden seguir la dieta per motius econòmics, la regidoria de Serveis Socials està implantant un nou sistema informàtic que servirà per coordinar d'una manera més eficient el repartiment de productes a través del programa de gestió d'aliments. "Fins ara, cadascuna de les entitats participants distribueix els aliments segons els seus criteris, però hem d'aconseguir treballar més en xarxa i poder donar resposta a aquestes individualitats, de pacients en risc d'exclusió social que necessiten una dieta específica", afirma la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella.

L'objectiu d'aquesta nova plataforma és saber on es troben els aliments adequats per la persona que ve amb una prescripció mèdica, "per tal que vagi a recollir-los", afirma Vilella. La majoria de productes recaptats durant el primer any de funcionament, fins el setembre de 2013, són frescos: verdura (45,34%) i fruita (18,48%). Precisament són dos de les famílies d'aliments més necessitades per portar una dieta correcta en cas d'alguna patologia.

No obstant, de productes làctics (3,64%) i càrnics (5,10%), i d'ous (0,27%), se n'han recollit pocs. Tampoc apareix a la llista el peix. Per tant, el pacient que ha de dependre dels aliments que li donen s'ha d'acabar conformant amb una dieta limitada, fins a cert punt, tal i com reconeix Vilella.

El següent pas seria, segons la regidora, que un cop detectades les necessitats de la persona, des del programa de gestió d'aliments es demanin productes concrets als supermecats que hi participen. De totes formes, Vilella puntualitza que aquesta és una problemàtica "aïllada" i que Serveis Socials ja atèn les individualitats de cada ciutadà.

És possible portar una dieta equilibrada amb 425 euros al mes?

Cada cop es detecten més famílies que han de viure amb el subsidi d'atur. Per això, preguntem a les dietistes si és possible portar una bona dieta amb aquests diners. "Depèn del tipus d'aliments i la qualitat", assegura Guillén, qui creu que es pot arribar a menjar "correctament" si es deixa de comprar "brioixeria, refrescos o alcohol, menjars més gustosos, però que no són saludables".

"Si ens dediquéssim a comprar verdura dos o tres cops per setmana perquè sigui fresca i no es deteriori, o a congelar la verdura per conservar-la millor, ens serviria per seguir millor la dieta equilibrada”, continua la dietista, qui creu que un àpat equilibrat pot arribar a costar "entre 3 i 3,5 euros, això sí buscant ofertes del dia i aliments de temporada”.

En aquest sentit, Guillén parla de la malnutrició infantil derivada de menjar productes poc saludables, com la brioixeria: "La gent prefereix comprar una bossa de magdalenes per seixanta cèntims que no pas una barra de pa per un euro, per fer un entrepà de pernil que és més saludable". "Segurament, les magdalenes són aliments més gustosos i més barats, però de baixa qualitat nutricional", afegeix.

L'alimentació ideal i saludable

Les dues dietistes detallen què hauria de menjar una persona sana per dinar i per sopar: una ració de verdura -entre 150 i 200 grams-, una mica de fècula -pasta, llegums, patata, arròs-, i de proteïnes -carn, peix o ous-, així com una peça de fruita, preferentment, o algun làctic tipus iogurt. Guillén dóna algunes recomanacions per tal d'estalviar diners: triar les llegums que són més econòmiques i comprar fruita i verdura de la temporada, que no pas altres fruites i verdures que s'exporten d'altres indrets, fora de la temporada de collita, i que per tant, són més cares.

Pel que fa a les persones que tenen una patologia prèvia, la dieta saludable dependrà d'aquesta. "Si has de controlar els greixos, la carn i el peix haurien de ser baixos en greix, si ets diabètic, hauries de controlar els sucres de la dieta”, afirma Isabel Megias.

Obesitat i mals hàbits alimentaris, principals consultes a la Unitat de Nutrició de l'Hospital Universitari Sant Joan

Les nutricionistes asseguren que les patologies que més atenen són l'obesitat, la diabetis i el colesterol, tot i que també fan recomanacions a adults i nens que tenen alguna altra malaltia -oncològica, per exemple- o un mal hàbit, que acaba per desembocar en una alimentació incorrecta.  Guillén i Megias també porten una consulta de nens que necessiten suport nutricional, que tenen una cardiopatia congènita, intoleràncies i al·lèrgies alimentàries o paràlisis cerebrals. "Són infants amb unes necessitats nutricionals específiques", subratllen.

Factors culturals que afecten la salut

Si bé és veritat que la crisi econòmica ha disminuït la possibilitat de portar una bona dieta, els factors culturals i socials continuen sent determinants. "Hem perdut els nostres hàbits enfront d'altres cultures com la nord-americana", afirma Megias. "Tothom se sap la teoria però molts no la posen en pràctica", afegeix Núria Guillén, qui considera que "avui en dia es prioritza el temps i la feina que no pas aixecar-te uns minuts abans per preparar-te un bon esmorzar".

"Per menjar bé necessites anar dos o tres cops per setmana al supermercat i dedicar una mica de temps a cuinar. Això molta gent ho veu com un problema i quan arriba a casa de la feina, prefereix posar una pizza al microones o prendre un menjar precuinat", adverteix Guillén, qui creu que l'educació alimentària s'hauria d'intensificar a les escoles. És clau per oferir una bona alimentació a les generacions futures.