Els soferts habitants de Catalunya hem d’estar d’enhorabona: diuen el capdavanters dels procés que ja han fet una llei que es veu que servirà per instaurar un dels principals pilars de qualsevol sistema democràtic, tot pensant –com no pot ser d’altra manera– en el benestar dels ciutadans, és a dir, en allò normalment identificat com a seguretat social.
Aital bona nova, que respon al nom de “Proposició de llei de creació de l’Agència Catalana de Protecció Social” (ACPS), és fruit de l ‘acoblament temporal –i aneu a saber fins quan– de l’actual govern bipartit ERC i Convergència –o com es digui, que potser no ho saben ni ells– i de les revolucionàries cupaires, i és presentat en societat com un nou pas cap a la “desconnexió” d’aquesta Espanya que ens oprimeix, roba i colonitza des de fa 302 anys, 604, o des del quaternari, segons gustos i interpretacions de diferents historiadors patriotes.
Per qüestions que tenen molt a veure amb la feina que m’ha tocat fer des dels catorze anys, he llegit amb interès l’esmentat projecte de llei.
Sincerament, i ho dic amb tot l’afecte i la benvolença possibles, els legisladors patris que l’han redactat s’haurien pogut estalviar la “feina”: el projecte en qüestió, que desconnecta més aviat poc i, només iniciar l’exposició de motius, ja esmenta l’actual Estatut d’Autonomia –o sigui, l’opressora norma que els maleïts espanyols ens han imposat–, sembla un mer intent d’harmonitzar sota una única norma el seguit de funcions autonòmiques que ja a aquestes alçades té atribuïdes la Generalitat de Catalunya –una institució, per cert, que a tot Europa és considerada com la que gaudeix de més descentralització i autonomia en comparació amb qualsevol altra nació sense estat o regió, històrica o no, europea.
Un dels “mèrits” d’aquest projecte de “desconnexió” rau en el fet que, en el desplegament d’articles que arrenca a la pàgina 5 i conclou a la 21, es dediquen no menys de set pàgines a tractar el tema que de ben segur interessa més als ciutadans, o sigui, l’estructura orgànica, composició i règim de funcionament, que vindria a ésser la “repartidora” de càrrecs diversos de l’ACPS. En total: una tercera part del text articulat –no està gens malament, no.
El ciutadà que s’engresqui a llegir el projecte no hi trobarà gaire cosa més. En cap moment no s’assabentarà de quin serà el procediment que ha de substituir l’actual seguretat social de l’estat que ens oprimeix, ens roba, etc. etc., perquè el seu article fonamental, que seria el 3r i parla de funcions, constitueix una magnifica declaració d’intencions –vagues–, no res més.
Una particularitat curiosa la trobarem a l’article 18, que tracta de la col·laboració institucional: aquí el nivell de “desconnexió” gosa reconèixer que es col·laborarà amb l’Administració de l’Estat Espanyol que ens oprimeix, etc, etc. Òbviament tampoc esmenta quin tipus de col·laboració serà, però és de suposar que la mateixa que practiquen el ocupes cupaires: m’instal·lo a casa teva i a tu te’n faig fora, i tu, Seguretat Social de l’Espanya que ens etc. etc. etc. continues pagant la llum, l’aigua i la contribució (entenguem-nos: les pensions i les prestacions).
Però bé, si així els apreciats sobiranistes i altres defensors de la nova pàtria i del dret a decidir (que marxem) estan contents i feliços, doncs... endavant les atxes!
Ramon Salvat és soci de Federalistes d’Esquerres i militant i membre CC del PSUC viu.
