L'escàndol de Rodrigo Rato no és un escàndol qualsevol. És un escàndol de primera divisió que deixa amb el cul a l'aire (perdó per l'expressió) tots aquells que el van escollir i elogiar. “El millor ministre d'Economia des de la democràcia”, segons José María Aznar; “un gestor excel·lent, una persona impecable en l'àmbit econòmic”, segons Mariano Rajoy, i una persona “per a la qual només hi pot haver elogis”, segons deia María Dolores de Cospedal.
Doncs ja ho veuen. Rato no només va ser el responsable de l'ensorrament de Bankia després de la seva sortida a borsa (un fet que als contribuents ens va costar 22.000 milions d'euros de diner públic) sinó que formava part del selecte club de les targetes opaques i ara sabem que no només es va acollir a una amnistia fiscal sinó que presumiblement va blanquejar diners. Riu-te'n, del cas Roldán quan governava el PSOE, i riu-te'n, del cas Pujol. Perquè Rato no només va ser vicepresident econòmic del govern espanyol (marca Espanya!!) sinó que va ser director gerent del Fons Monetari Internacional, que no és poca cosa. Ja ho vaig dir arran del cas de les targetes opaques: David Fernàndez va fer curt ensenyant-li una sandàlia. La hi havia d'haver llançat. I ara surt el ministre Montoro i ens diu que això, la detenció de Rato, és la prova més clara que la justícia és igual per a tots i que “per Hisenda no hi ha amics que valguin”!! Quins dallonses!! Què és pensa, Montoro, que ens ho empassem tot? Que ara aplaudirem la detenció de Rato perquè és la prova més clara que ells no tenen favoritismes? Facin el favor! Que ara hagin deixat anar Rato als lleons no els eximeix de les seves responsabilitats. Ni del cas Rato ni del Bárcenas ni de tot el reguitzell que tenen. Rato és una estafa.
Una estafa que els hauria de fer caure la cara de vergonya a tots, a Rajoy, a De Cospedal, a De Guindos, a Aznar, a Montoro i a uns quants més. A tots. I si no els cau la cara de vergonya és per una qüestió ben simple: no en tenen.
Xevi Xirgo és director d'El Punt Avui.
