Sovint ens arriben xifres referents a les persones més joves en edat de treballar, però com bé argumenta el sociòleg polonès Zigmunt Bauman, les classes populars de la societat som les més vulnerables i a la vegada les més invisibilitzades en estadístiques i dades, de manera que es fa més difícil la presa de consciència de quina és la realitat social en la qual vivim. L’era de la globalització és una arma de doble tall a causa de la tendència individualista de la nostra societat i la creixent desregularització que patim.
En la societat occidental, l’educació es presenta com un dret universal garant de cohesió social, tanmateix, queda palès que un elevat nombre de joves no assoleix els objectius preestablerts. A més, el mateix sistema té mecanismes segregats i presentats en format de segona oportunitat, potenciant encara més l’emancipació de les baixes expectatives de futur amb l’excusa d’augmentar l’ocupabilitat dels i les joves que, per diferents motius, s’han vist exclosos del sistema educatiu .
És necessari aprofundir en l’eficàcia i utilitat que tenen aquestes segones oportunitats educatives regides en un model de caràcter neohigienista i altament competitiu. Hem d’entendre i partir de la idea que la discriminació positiva en el sistema educatiu u no és una contradicció sinó un mecanisme perquè l’alumnat que presenta més dificultats pugui assolir els mateixos objectius que la resta.
La cohesió social mitjançant la vinculació amb la cultura ha de ser un dels grans trets característics de l‘acció socioeducativa per evitar generar rebutjos humans. En conseqüència, tal com aporta la pedagogia de caràcter marxista en l’Europa Occidental, s’ha de tenir en compte que quan s’aposta per la igualtat de drets, no està generant igualtat d’oportunitats, ja que obvia sistemàticament el context social del subjecte.
Per acabar, i només per quantificar i dimensionar la realitat juvenil catalana, desgranant el darrer informe de l’Observatori Català de Joventut, podem extreure i comprovar com a Catalunya, tot i que la taxa d’atur juvenil (és a dir, 15.000 joves de les 207.000 aturades.
Edgar Fernàndez és regidor de la CUP a l'Ajuntament de Reus.
