Nelson Mandela va dir: “Allò que és il·legal i impossible, la força de la gent fa que sigui legal i possible” i una part de la ciutadania espera que així sigui aviat a Catalunya. Per això, Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals encapçalen la llista unitària de qualitat i diversa, Junts pel Sí, presentada aquest dilluns 20 de juliol al Museu d’Història de Catalunya. El pacte, que dies enrere semblava impossible, es va concretar entre CDC i ERC dilluns passat, quan el desànim entre la gent que participa en el procés estava arribant al límit. L’endemà, dimarts, en una reunió al Palau de la Generalitat, es va presentar a les entitats sobiranistes, que el van donar per bo.
També formaran part d'aquesta candidatura conjunta acordada entre CDC, ERC i les entitats sobiranistes membres de les formacions polítiques sorgides com a conseqüència del procés, com Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, a més de persones emblemàtiques de la societat civil, com Pep Guardiola, que la tancarà. I així es configura un dels equips independentistes —previsiblement guanyador— que jugarà la final entre Catalunya i Espanya, en què Artur Mas i Oriol Junqueras tenen els números quatre i cinc respectivament. Si aquest equip capitanejat per Raül Romeva, amb un clar perfil social i ecologista, guanya les eleccions del 27 S, Mas serà investit president de la Generalitat i es constituirà un govern de coalició que aplicarà les propostes dels informes elaborats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional.
L'altre equip és la CUP, que juga en una altra lliga, en què es pretén fer política sense polítics. Una estranya paradoxa que molta gent abraça amb entusiasme a conseqüència del descrèdit dels representants del sistema polític tradicional, un dels factors que ha provocat la irrupció de noves forces polítiques. Algú creu de debò que Ada Colau, Albert Rivera o David Fernández no són polítics? Són astronautes? Metges? Bombers? Òbviament són polítics. És per això que seria més coherent i realista exigir llistes electorals no sense polítics, sinó amb polítics que compleixin el seu programa electoral, que tinguin un estil de vida coherent amb les idees que defensen, etc. Bon polítics que han de cobrar un bon sou com qualsevol bon professional.
Tot i la importància d’aquest debat, la característica fonamental de les eleccions del 27 S és que són plebiscitàries. Per això, encara el somni de molta gent és una llista unitària única, on també hi sigui David Fernández i altres membres de la CUP. Una candidatura extraordinària com requereix un moment extraordinari: l’única manera que la ciutadania de Catalunya pot decidir si vol o no vol esdevenir un país independent. Aquest seria l'equip invencible, el Dream Team que guanyaria la copa de la independència. Altra gent, però, pensa que és millor que la CUP es presenti amb una llista a banda per disputar l'espai a "la llista de la marmota", com anomena Antonio Baños l'esquerra que dubta de l'independentisme.
De totes maneres, com ha dit Jordi Sánchez, president de l'ANC, la música sona molt bé. Com ha passat fins ara en els actes organitzats per l'ANC, la banda sonora del procés sona afinada, tot i les dues candidatures independentistes. La Diada de l'Onze de Setembre, que enguany coincidirà amb l'inici de la campanya electoral del 27 S i consistirà en l'ocupació de 135 trams —tants com escons hi ha al Parlament— de l'avinguda Meridiana de Barcelona, servirà com a assaig general d’una nova realitat que la força de la gent pot fer legal i possible.
Diana Vizán és periodista i politòloga.
