Ha arribat l'hora dels perquès, hem parlat molt i ens hem barallat pel què, pel com i pel quan, però hem parlat poc o molt poc del que volem fer amb la independència. Ha arribat l'hora dels debats entre les diverses forces polítiques partidàries i contràries a la independència de Catalunya perquè, tot i que ja hem entrat en la dinàmica de les eleccions municipals, l'eix nacional serà predominant en les eleccions del 24 de maig. Els partits polítics que volen continuar formant part de l'Estat espanyol no estan predisposats a debatre els avantatges i els desavantatges d'un estat català independent. Fins ara han estat negant, sistemàticament, aquesta possibilitat, però suposo que de desavantatges n'hi deuen trobar, atès que no en volen ni sentir parlar. D'aquí al 27 de setembre, i al mig hi ha les eleccions municipals, s'hauran de fer debats entre els partits polítics partidaris de la independència i els partidaris de la dependència. Els ciutadans tenen dret a poder triar l'opció que considerin millor, amb llibertat i amb coneixement, perquè sense informació no hi ha llibertat d'elecció. El proper 27 de setembre decidirem si Catalunya ha de ser o no un estat independent per més que alguns s'entestin a negar-ho. Hi haurà uns partits que ja sabem que en el seu programa es plantejaran com ha de ser el futur estat català i uns altres que es plantejaran el programa dins de l'Estat espanyol; és absurd pensar que els ciutadans no votarem en clau nacional, tot i que també ho puguem fer tenint en compte l'eix social.
Es diguin com es diguin les eleccions, plebiscitàries, referendàries, constituents o fins i tot anticipades com volen alguns, els ciutadans sabem que votarem independència sí o independència no. El nou estat català és present en totes les agendes nacionals i internacionals. El món sap que el procés català no té aturador, perquè en democràcia, al segle XXI i a la Unió Europea no es pot obligar cap poble a formar part d'un estat si la majoria dels ciutadans no volen. A Catalunya estem vivint una situació excepcional, la societat civil està mobilitzada, ho hem demostrat sortint al carrer, any rere any, incloent el 9 de novembre. El govern català i una majoria parlamentària estan treballant amb l'horitzó del nou estat i la majoria d'ajuntaments estan organitzats i empenyent per fer-lo possible.
Quan ha passat que experts de l'oposició assessoren i ajuden el govern del qual són l'oposició a tirar endavant un procés? Quan s'ha creat un consell per a la transició nacional, encarregat d'explicar com ha de ser el procés cap a un estat català independent, si no és en circumstàncies veritablement excepcionals? Per això aquestes eleccions seran excepcionals, i és importantíssim que totes les forces polítiques que hi concorrin expliquin les seves propostes amb arguments racionals, reals, plausibles i amb xifres contrastades. Cal que coneguem els arguments a favor i en contra de la independència, però també cal que els partits que defensen una relació diferent amb l'Estat espanyol expliquin com serà possible aquesta relació, si a Espanya no hi ha cap partit polític que la defensi. I també cal que els partits que supediten el canvi a Catalunya al canvi d'Espanya expliquin com serà possible, si els partits polítics que defensen el canvi a Espanya el neguen per a Catalunya.
Estaria bé aprofitar les eleccions municipals per començar a debatre sense mentides i sense demagògia totes aquestes qüestions, no només perquè la història ens ha ensenyat que les eleccions municipals tenen transcendència a nivell nacional, sinó perquè, sense cap mena de dubte, les eleccions nacionals determinaran el futur de tots els municipis.
Carme Forcadell és presidenta de l'ANC.
