El secretari general del Sindicat d'Agents de la Policia Local, Marcos González, afirmava ahir amargament en una entrevista a Catalunya Ràdio que la Guàrdia Urbana es pot equivocar “però no som una banda que ens donen una placa i anem repartint hòsties”.
Feia referència, el senyor González, al documental Barcelona morta, que ha convertit la capital en una ciutat viva, carregada de més brega encara que l'habitual. L'afirmació és sobrera. Només caldria que els agents que han de vetllar pel compliment de les normes de convivència fossin una colla d'animals que aprofitessin la placa per anar estovant el personal. Però el mateix González admet el marge d'error. I hauria de reconèixer també un percentatge, tan petit com ell vulgui però real, d'imbècils de gimnàs que no haurien d'anar solts pel carrer, i encara menys uniformats. Aquesta eventualitat fa necessària, de tant en tant, la rectificació d'errors.
Tenen massa assumida alguns sindicats d'ofici l'endogàmia com a divisa de classe. Només pel fet de ser policia local –o dentista o periodista– cap sindicat hauria de defensar a ultrança algú que presenta indicis raonables d'excés. Aquest és exactament el problema del corporativisme sindical. No només hi ha raons de sobra, dins i fora del documental, per creure que hi ha gent que hauria de ser al zoo, tancada en una gàbia, en lloc de portar placa. Hi ha també algunes sentències que no admeten rèplica. Senyor González, vostès no són una banda, però no es comportin com una secta.
Vicent Sanchis és periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.
