Dilluns, 13 de Maig de 2024
Hem assistit a la convocatòria de l’Ajuntament de Reus per discutir les noves ordenances municipals a través d’un procés participatiu. Tal com ens temíem, res de nou: un simulacre de participació popular organitzat de manera que no es pugui entrar en profunditat en cap tema.
Bàsicament, el que se’ns presenta és un llistat de comportaments amb els seus respectius preus en forma de sancions. La participació popular, ben acotada, ha de consistir a regatejar els preus amunt i avall i ha de servir per donar legitimitat a les propostes del poder.
Però anem a veure amb una mica més de detall quins són aquests comportaments: D’una banda es toquen temes que en podríem dir menors, com les caques dels gossos, en el que no hi entrarem aquí tot i saber que hi ha propostes imaginatives sense afany recaptador.
D’altra, n’hi ha de francament ridícules (com que no es puguin tenir bicicletes als balcons), o que reflecteixen un incomprensible aferrissament contra noves minories perseguides, en aquest cas els infants (ningú fins ara s’havia atrevit a tant). Així que no poden jugar a pilota a les places, ni tampoc circular amb patins o bicicletes, ni tocar la guitarra als carrers (ni infants ni adults). Si alguna d’aquestes activitats en determinades condicions i moments pot resultar molesta, haurien de definir millor aquestes circumstàncies en lloc de prohibir tota l’activitat.
També n’hi ha de francament indignants, com totes les que tenen com a objectiu penalitzar la pobresa. Se sanciona la mendicitat, la venda ambulant, rentar-se a les fonts...Activitats totes elles que només les practiquen els qui es veuen obligats per la misèria. Així que seria molt més lògic proporcionar als pobres els recursos en lloc de sancionar-los per buscar-se la vida. Però aleshores ens respondran que no tenen recursos suficients per destinar-hi. Doncs si és així, aleshores tolereu-los! S’ha de ser molt hipòcrita per preocupar-se de les molèsties que la mendicitat pugui ocasionar als ciutadans sense ocupar-se de les molèsties que la misèria pot ocasionar als que la pateixen.
Per últim, hi ha temes com l’activitat de les treballadores del sexe als afores o el consum d’embriagants (això que han decidit anomenar “substàncies que poden generar dependència”: potser per distingir-les de substàncies que puguin generar
independència?).
Bromes a part, aquests són temes molt estudiats i en relació als quals hi ha propostes molt interessants. Però no val la pena ni parlar-ne, perquè ens diran que això depèn d’unes lleis d’abast superior (lleis que, en aquest cas, no semblen disposats a desobeir els nostres representants institucionals). Així que si no hi ha res a fer ni a parlar, ells seguiran sancionant i nosaltres oposant-nos a tota mena de sanció. El dia que en puguem parlar seriosament (és a dir, que puguem qüestionar i canviar tot el que calgui), que ens avisin.
I res més. Si continuem, de moment, participant d’aquesta pantomima serà per posar-la en evidència, no perquè confiem en els seus resultats.
Artur Sardà és delegat sindical de la CGT (Confederació General del Treball) a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
el canelo
Nuestro alcalde está mas pendiente de hacer el canelo con un bastón en Barcelona que del Reus del día a día y de sus habitantes. ¿donde se ha escondido la CUP? ah! debe estar ocupada conquistando alicante y menorca. Este alcalde, chulo y prepotente donde los haya, lo que quiere es que seamos todos como él, pero con los ingresos de los delincuentes.Es decir, si tenemos una bici, la metemos en la bañera.. me voy a ahorrar los insultos.
