La nit més curta i màgica de l'any

De ben segur que un any més us reunireu amb les persones estimades per celebrar la revetlla de Sant Joan i donar així la bevinguda al càlid estiu. Us heu preguntat, però, per què fem fogueres o mengem coca? El costum de celebrar la nit del foc i la màgia ve de molt lluny, i no només se celebra a casa nostra, sinó que indrets tan diversos i exòtics com Noruega o Finlàndia viuen amb intensitat el solstici d'estiu.

Més a prop del Baix Camp, a Barcelona, la bogeria per la revetlla va fer que el passeig Nou passés a dir-se Sant Joan, segons apunta Roger Sánchez Amat.

Festa d'origen pagà

Antigament, la festa tenia la missió de retre homenatge al sol i al seu poder, tal i com descriuen Cèsar Sánchez i Jordi Bonvehí, del web Històries d'Europa. Actualment, però, la simbologia ha cedit davant del component lúdic de la festa. L’Església catòlica va cristianitzar aquesta festa d'origen pagà tot substituint-la per la de Sant Joan Baptista, triat perquè a la seva vida es van donar un parell de fets destacats lligats precisament a les flames. Així, i pel que sembla, el seu pare va anunciar el seu naixement amb una foguera, i pel que fa a l'aigua ens hem de traslladar al Jordà, on va batejar Jesús.

D'aquesta manera, i en conseqüència, ens trobem en el cas d'una celebració que d'alguna manera la fe catòlica s'ha fet seva. L’origen de la festa l'hem de buscar tot associant-lo a les trobades que segles enrere es duien a terme abans que el continent europeu fos conquerit pel cristianisme. Per tant, algunes creences i costums d'aquesta nit tenen una explicació ben allunyada de la religió. És més, us heu preguntat per què ens han dit sempre que s'ha de saltar per sobre de les flames de la foguera?

Per trobar l'amor

Diversos divulgadors apunten que temps enrere es creia en el poder sanador de les cendres quan es patien malalties dèrmiques. El remei, doncs, és simple. Si se salten les flames, les lesions de la pell podran millorar de manera considerable. D'altra banda, i per a d'altres, la revetlla de Sant Joan és la millor ocasió per allunyar els mals esperits, per fer propòsits, per cremar allò vell i no desitjat i, segons els més optimistes, per trobar l'amor. No us penseu pas, finalment, que la nit de Sant Joan és només nostra.

La coca és un dels elements clau de la nit. Alguns entesos i els més grans de casa potser us diran que anys enrere eren rodones perquè volien imitar la forma del sol. A ses Illes, posem per cas (almenys a Menorca) mengen una ensaïmada estofada que els més llèpols acompanyen amb xocolata. Joan Amades, per la seva part, va escriure al seu Costumari Català que "l'eix de la festivitat són les coques de pa de pessic i fruita confitada", tot i que "també se'n prenen de recapte, llardons, pinyons i de moltes altres menes".

A Reus, no patiu, hi tenim coques de tots els tipus i per a tots els gustos. Un cop la panxa és plena, i abans o després de la ballaruca, si sou a prop de la platja més d'un aventurer us haurà proposat acabar a l'aigua. A Andalusia, no obstant això, en tenen prou rentant-se la cara a mitjanit.

Herbes i petards

De tradicions i creences lligades a la revetlla n'hi ha moltes més. Una de les curioses se centra en el pericó, també conegut com a herba de Sant Joan. En temps medievals es pensava que mantenia a ratlla els dimonis, motiu pel qual trobareu no pocs escrits i articles en què exposen les bondats del seu consum. De fet, és una herba antiinflamatòria i cicatritzant. Ara bé, si destaca per un motiu en concret és perquè té també propietats antidepressives, així que no se'ns ha de fer rar que es cregués que podia actuar com a remei per allunyar la tristesa i atraure l'amor.

Un altre gran ritual de la revetlla de Sant Joan és el de fer esclatar la festa amb coets i petards. Ja l'hagueu celebrada en un mas, a la platja, o a les Barraques de Reus, heu de saber que lluny del nostre país la revetlla és també l'excusa per trobar-se amb els amics i la família tot menjant i bevent per celebrar el regne del sol. Entre d'altres territoris, la festa es repeteix a Portugal, Noruega, Suècia, Dinamarca i el Regne Unit per donar una rebuda com cal a l'estiu.