Preston: 'Franco va voler allargar la guerra per destruir totalment els seus enemics'

Preston, l'estrella d'aquest Congrés que aquest divendres commemora tot just els 70 anys de l'inici de la Batalla de l'Ebre, confirmà la tesi anunciada el matí de dijous per l'historiador Gabriel Cardona segons la qual va ser la República que per demèrits propis va perdre la guerra.

Preston també veu la Batalla de l'Ebre com una immensa inutilitat i va utilitzar un símil futbolístic per recolzar el seu argument: "Podria ser un gran error estratègic si l'entrenador del Getafe jugués contra el Madrid amb una tàctica agressiva, en comptes d'una defensiva".

Franco "aprofità l'oportunitat" que li donà la República quan aquesta travessà el riu Ebre el 25 de juliol de 1938: "Franco reaccionà concentrant-hi totes les tropes i començant una batalla de desgast amb l'únic objectiu -continuà Preston- de provocar moltes baixes, incloses les seves". Franco preferia que Gandesa "fos el cementiri de la República" que no pas atacar Barcelona i liquidar la guerra. Perquè Franco "no volia acabar la guerra de manera ràpida", i aquesta obsessió la va mantenir durant tota la guerra, batalla a batalla. Volia "conquerir el país pam a pam perquè el seu objectiu principal era l'armament moral de la societat", és a dir, fer neteja ideològica i no permetre que les esquerres es mantinguessin al país un cop derrotades. No només això, existia una força militar a la cúpula del seu exèrcit que no el volia de cap de l'estat. Si hagués acabat ràpidament la guerra, Franco corria perill. Però els actes heroics com l'ajut als sublevats de l'Alcázar de Toledo i el desgast i la matança que va provocar en els republicans van confirmar-lo com a cap de l'Estat del bàndol sublevat.

"Franco va plantejar una guerra política dirigida a perpetuar-se ell" sense córrer perill, cosa que incloïa la liquidació completa de l'enemic, exterior i interior. Preston considera que la guerra la va guanyar Franco quan va vèncer, "en un passeig militar", la batalla del nord de la península.

D'altra banda, la jornada de dijous a la tarda va posar sobre la taula el paper galdós que la Societat de Nacions va jugar evitant intervenir a favor de la República, en una ponència defensada pel vice-rector de la URV Santiago José Castellà, expert en dret internacional. Aquesta actitud "hipòcrita" va beneficiar clarament el bàndol franquista, ajudat pels feixistes italians i els nazis alemanys.