Dijous, 20 de Juny de 2024

75 anys del descarrilament dels Guiamets: atemptat o accident?

Les autoritats franquistes van acusar als maquis del sabotatge que va causar 40 morts. La guerrilla mai va acceptar l'autoria

11 de Febrer de 2024, per Jordi Garcia Arnau
  • Fotografies del descarrilament del tren publicades a La Vanguardia

     

  • Barranc Ull de l'Asmà, a Darmós

    Reusdigital.cat

La pregunta l'hem de traslladar 75 anys enrere. Els que justament ara fa d'una de les pitjors catàstrofes ferroviàries que ha patit la península. L'accident de l'exprés nocturn de Barcelona a Madrid a l'altura de Darmós, entre les estacions dels Guiamets i de Móra la Nova, que va causar 40 morts i un centenar de ferits.

Poc després de les 10 de la nit del dia 12 de febrer de 1949, la locomotora de l'exprés va descarrilar en ple descens cap a l'estació de Móra la Nova. La inèrcia del descens va fer que el tren seguís recte fins arribar a al tomb a l'esquerra que fa la línia per evitar el penya-segat de la riera de l'Ull de l'Asmà dins el terme municipal de Garcia. Va ser en aquest punt on tres vagons, un de lliteres i dos de primera classe, van precipitar-se sobre la locomotora i van acabar caient pel talús del barranc. El vago-restaurant no va arribar a descarrilar, i va ser tota una sort si tenim en compte que l'accident es va produir a un quart d'onze de la nit i molts dels viatgers de l'exprés estaven sopant en aquest vagó. 

Alguns dels viatgers que no van patir danys van cobrir els prop de cinc quilòmetres a peu fins a l'estació de Móra la Nova per demanar ajut. Allí és on es va començar a gestionar tot l'operatiu de rescat que va durar moltes hores. Des de Reus va sortir un tren de socors i diverses ambulàncies per traslladar els accidentats a l'Hospital de Sant Joan. També participaren en l'operatiu de rescat l'exèrcit, la Creu Roja i personal sanitari de Reus, Tarragona i Barcelona. El primer balanç de víctimes fou de 28 morts, però alguns dels ferits van acabar morint i això va fer elevar el nombre de víctimes mortals fins a les 40. 

Molts dels morts eren empresaris i ciutadans de fora de l'estat com anglesos, nord-americans, cubans i grecs. Cal tenir en compte que en aquella època encara no existia el pont aeri entre Barcelona i Madrid, i el tren era l'única opció per desplaçar-se d'una ciutat a l'altra. Entre els empresaris morts n'hi havia un de reusenc, Víctor Baiget Barra de 31 anys. 

Aquest accident que va passar ara fa 75 anys, estava immers en un moment políticament complicat pel règim franquista. Cal que recordem que feia tan sols deu anys de la finalització la Guerra Civil Espanyola i cinc de la Segona Guerra Mundial. L'Espanya de Franco estava incòmoda amb la victòria dels aliats que podien voler acabar amb la seva dictadura. Aquesta mateixa lectura també la van fer els guerrillers republicans que menys de cinc anys abans havien protagonitzat la fracassada Operació de reconquesta d'Espanya des de la Vall d'Aran. Eren uns anys en què la resistència republicana estava especialment activa, centrant les seves accions de sabotatge en vies de tren i en petites centrals elèctriques, d'aquí que fos raonable pensar que el descarrilament del tren fos una acció del maquis.

Les investigacions oficials van concloure que l'accident va ser causat pel desplaçament dels carrils de la via i la retirada dels caragols que la subjectaven. Com era d'esperar, l'autoria dels fets es va atribuir a crepuscles comunistes vinguts de França, però des de Mundo Obrero, òrgan de premsa del PCE, van negar que ells en fossin els autors tot manifestant que "mai les guerrilles comunistes han atacat un tren civil sense objectius militars". Encara més, van culpar al mal estat de les vies i l'excés de velocitat del comboi com a responsables de l'accident, fet que tampoc es pot descartar, ja que l'Espanya de la l'època vivia immersa en una greu crisi econòmica que feia que els accidents de ferrocarril fossin força freqüents. En aquest sentit, cal dir que dos caps de la Guàrdia Civil de Tarragona van ser destituïts fulminantment per coincidir en els motius de la causa de l'accident amb les guerrilles comunistes. Però el règim franquista estava fart d'empassar-se accidents de trens amb massa morts com els que cinc anys abans van patir a la comarca del Bierzo (León) amb uns 200 morts o un altre a Àvila amb uns 80 segons xifres no oficials.

Ara bé, el que no es pot negar, és que el quilòmetre 536,6 de la línia entre Madrid i Barcelona és un punt en què un descarrilament de tren podia causar moltes víctimes. El fàcil accés al Barranc de l'Ull de l'Asmà des de la carretera i el considerable penya-segat d'uns 40 metres que hi ha en el punt on van caure els vagons fan pensar en què la possibilitat que l'accident fos provocat per un atemptat és força plausible. També podem afegir que el pont de l'N-420 que hi ha a tocar del lloc on hi va haver l'accident va ser un punt de trobada per celebracions anarquistes del primer de maig durant l'època de la Segona República.  

El règim tenia pressa per resoldre el cas, i va aprofitar l'accident per afusellar a quatre membres del PSUC que eren a la presó condemnats per altres motius relacionats amb atemptats comesos entre 1946 i 1948 per l'Agrupació Guerrillera de Catalunya amb seu a la Serra de Prades. El fet d'atribuir l'atemptat als comunistes va ser l'excusa perfecta que desitjava el règim per executar les seves penes de mort tot i que probablement no tenien res a veure amb el descarrilament mortal dels Guiamets. Entre els quatre afusellats hi havia Joaquim Puig Pidemunt que va ser director de 'Treball', el periòdic del PSUC i Numen Mestre Ferrando, un activista de Pratdip.  

Així, doncs, mai es va saber amb certesa qui van ser els autors del descarrilament si és que aquest fou ser realment provocat. Un treball publicat el 2003 a la revista 'Rails' apunta que els autors van ser un grup de maquis que es van voler venjar de la mort de dos guerrillers morts per la Guàrdia Civil un mes abans. En tot cas, i si hem de fer cas a la versió oficial, l'atemptat dels Guiamets seria el més mortal de la història de Catalunya per davant del d'Hipercor de 1987 on van morir 21 persones o del de les rambles de Barcelona el 2017 amb 15 morts.    

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Darmós diari Reus Digital

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges