Una espècie de falguera en perill d'extinció que es donava per desapareguda al parc natural de Montsant ha estat retrobada gairebé 90 anys després de la seva última citació a la zona. Es tracta de la coneguda vulgarment com a llengua de cérvol (Asplenium sagittatum), localitzada per primer cop pel doctor Prudenci Seró, natural de Cabacés, que la va citar a la boca d'un avenc l'any 1929. En els treballs exhaustius que experts com els doctors Molero (1976) i Pascual (2007) van efectuar no va poder ser localitzada.
Tampoc els censos d'aquesta planta entre 2009 i 2014 per part del parc natural van tenir un resultat positiu. Va ser, finalment, aquest 2014, 85 anys després de la primera citació, quan Roger Pascual –amb arrels a la Vilella Baixa- la va tornar localitzar a la boca del mateix avenc, fins al qual va ser guiat per Josep Ramon Miró. La llengua de cérvol, d'acord amb la legislació catalana, requereix ara un pla de recuperació com a espècie amenaçada.
La troballa s'ha publicat al butlletí de la Institució Catalana de la Història Natural, editat recentment i que inclou 29 nous tàxons i altres dades florístiques d'interès per al massís de Montsant aportades pel mateix Pascual. Tot plegat eleva fins a 1.305 el nombre de tàxons de flora vascular al parc natural, convertint-se en una de les zones de major biodiversitat de Catalunya.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics