El nostre planeta està format per un conjunt de sistemes naturals molt dinàmics i amb un elevat grau d'interrelació. El seu equilibri és, en la majoria dels casos, fràgil. Una fragilitat que s'agreuja amb l'ocupació del territori per part de l'espècie humana (assentaments i infrastructures). Però juntament amb els impactes ambientals generats per les activitats socio-econòmiques, sobre la major part de la superfície terrestre i de forma periòdica tenen lloc episodis d'inestabilitat d'origen natural que es converteixen en catàstrofes o desastres (naturals) en el moment que tenen incidència sobre les societats humanes. D'aquesta manera, ocupar un determinat espai de la superfície terrestre comporta un risc.
A casa nostra podem destacar com a fenòmens naturals adversos bastant recurrents les sequeres i les pluges torrencials amb inundacions incorporades. Ara bé, sequeres n'hi ha de diversos tipus (meteorològiques, hidrològiques, agrícoles, etc.) i molts cops arribem a situacions de sequera no tant per una meteorologia adversa sinó per un ús inadequat i insostenible dels recursos hídrics disponibles. El mateix podem dir de les precipitacions d'alta intensitat. Una cosa és com plou del cel i l'altra cosa és què succeeix amb aquesta pluja un cop arriba a la superfície terrestre. Si modifiquem els usos del sòl i ocupem l'espai sense cap mena d'ordenació ni planificació territorial està clar que tota la culpa dels mals produïts per una inundació no la podem atribuir a la pluja.
Un risc natural d'origen meteorològic que no es manifesta a les nostres latituds són els huracans o ciclons. Es tracta de tempestes tropicals originades en mars càlids que en condicions favorables (temperatura de l'aigua del mar com a mínim a 27ºC, creació d'un centre de baixes pressions originat per la quantitat d'evaporació generada i entrada de forma continuada d'aire més fred des de les capes altes), es transformen en poderoses estructures verticals (ascens de l'aire escalfat per les aigües marines i descens d'aire fred) que avancen horitzontalment sobre les aigües del mar generant vents de gran velocitat (>119 km/h) i pluges d'alta intensitat i que un cop arribats a les zones litorals causen la destrucció per allà on passen.
Els huracans no són fruït del canvi climàtic, però alguns estudis indiquen que sí que ha augmentat la seva intensitat (la temperatura de l'aigua del mar també s'està escalfant). L'aigua de la Mediterrània no es comporta de manera diferent i també està augmentant la seva temperatura, sols cal donar un cop d'ull a l'evolució de la temperatura de l'aigua del mar davant la costa de l'Estartit, a partir de les dades recollides sistemàticament per Josep Pascual. Huracans tropicals a la Mediterrània? Doncs, no. Tempestes més intenses? Doncs en el context del canvi climàtic sí.
Una altra cosa són els tornados i els esclafits, dels quals per desgràcia recentment el Camp de Tarragona n'ha rebut les conseqüències i disposem de nombroses imatges captades per la gent del territori on es veuen els desperfectes en edificis, mobiliari urbà, arbres, torres d'alta tensió, etc. Recordo també l'esclafit que va tenir lloc l'agost de l'any 2003 a la comarca d'Osona o el tornado de l'Espluga de Francolí l'any 1994. Sincerament crec que aquests fenòmens (ja sigui la columna d'aire que va des de la base d'un núvol en una tempesta al sòl; o el despreniment o caiguda d'una massa d'aire freda i densa d'aquest mateix núvol) s'han manifestat a casa nostra des de sempre i que en cap cas els podem atribuir al canvi climàtic.
Estic convençut que el Dr. Mariano Barriendos, geògraf, professor de la Universitat de Barcelona i màxim expert en climatologia històrica a Espanya, ha llegit en la documentació de segles passats guardada en els arxius descripcions de les destrosses provocades per aquests fenòmens. La pregunta que ens hem de fer és: són actualment més freqüents? De moment no hi ha estudis que puguin donar resposta a la pregunta plantejada, però el que sí que es pot dir és que cada cop el territori està més ocupat amb el que això significa d'augment de l'exposició.
Per totes aquestes raons es fa necessari conèixer quins són els riscos naturals de cada territori i la periodicitat en la seva manifestació (més complicat això darrer), així com establir els mecanismes adequats per gestionar aquest coneixement amb mesures de prevenció i adaptació.
La població n'hem d'estar al corrent i un exemple d'aquesta transmissió d'idees i de coneixement és la reunió anual d'observadors meteorològics de l'Alt Camp organitzada pel Centre Meteorològic de l'Alt Camp, del qual n'és el director Joan M. Boronat, i que l'edició de l'any 2008 ha tingut lloc a Valls el dissabte dia 15 de novembre.
