Al capdavant de l'educació lliure en medicina d'emergències

Fer ús de les tecnologies de la informació per estendre el coneixement mèdic. Amb aquest objectiu, el veneçolà Federico Capriles, metge adjunt del servei d'urgències de l'Hospital Sant Joan de Reus, va obrir, l'any 2011, un bloc en anglès dedicat a recollir les aportacions més interessants en l'especialitat de medicina d'emergències. Cinc anys després, 'My Emergency Medicine' s'ha convertit en una pàgina web de referència entre els professionals del seu àmbit, amb una mitjana d'entre 1.500 i 2.000 visites diàries, i forma part del Free Open Acces Meducation (FOAM), un moviment que aposta per l'educació d'accés lliure i els avenços de les innovacions mèdiques. "La medicina empeny a una velocitat que ningú hauria imaginat sense l'existència dels mitjans socials", assegura Capriles.

El metge veneçolà obre camí per sí mateix. "Cal tenir en compte que aquí a Espanya no existeix l'especialitat de medicina d'emergències i s'hi solen dedicar aquells professionals que han fet medicina interna o de família", assegura Capriles, qui això sí, té la certificació a nivell europeu. "Fa uns quants anys em vaig adonar que el nivell d'educació a la medicina d'emergències era difícil, tothom treballava i no es transmetia el coneixement", continua el metge, qui va crear el bloc "per facilitar l'accés a totes les referències que a mi em semblaven interessants, de cara als nous residents o els propis professionals ja consolidats".

Poc a poc, però, Capriles es va adonar que 'My Emergency Medicine' no només servia al seu entorn professional, sinó també a ell mateix per tenir un arxiu de fotografies i textos, a més de consolidar el seu perfil. D'aquí que el metge decidís crear un compte de Twitter del bloc, com una mena de targeta de visita per "arribar fins a mi i enviar-me allò que vulguis". El cercle de tot plegat es va acabar de tancar quan en el Congrés Internacional de Medicina d’Emergència de 2012, a Dublín, un dels majors especialistes a nivell mundial, Mike Cadogan, va proposar "organitzar tots aquells twitters i bloguers entorn el tema". Va ser el naixement de la FOAM, un moviment al qual qualsevol metge s'hi pot adscriure "de manera voluntària i sense cap compromís", apunta Capriles.

Accedir al coneixement del futur

Un dels principals avantatges que ofereix el moviment FOAM i totes les pàgines web adherides és el fet de poder accedir al coneixement sobre la futura evolució de qualsevol especialitat . "Si vols saber com es feia la medicina fa 5 anys, compra't un llibre, és el temps que es tarda en fer-se i editar-se. Si vols saber com era fa 2 anys, accedeix a una revista, i si vols conèixer l'actual has d'anar a un congrés i escoltar un expert per saber què fa", manifesta Capriles. No obstant, "per saber com s'exercirà la medicina del futur, l'única manera que et queda és anar a Internet i escoltar molta gent que malgrat no tenir una rigorositat acadèmica, sí té el suport d'institucions o d'altres professionals".

"Pot ser que en un bloc trobis algú que de forma personal assaja i porta la medicina més enllà. Això tampoc t'ho expliquen als congressos", subratlla Capriles, qui creu que encara queda molt de marge tecnològic per a la millora de la medicina d'emergències. Si cada minut es produeixen entre 20 i 30 milions de consultes a Google, Amazon ven 200.000 euros en productes i es veuen 2 milions de vídeos a Youtuve, està clar que vivim en un entorn d'explosió de la informació. Però cal que algú la filtri. I aquí entra en joc l'habilitat de Capriles i altres companys seus, com el metge Wojciech Rojewski, també a l'equip d'urgències de l'Hospital de Sant Joan i que també té un bloc propi.

Descobriments mèdics en una nova era de la informació

Capriles assegura que l'evolució de la medicina d'emergències és cada cop més ràpida, en un entorn de massificació informativa que permet aconseguir en poc temps avenços impensables. Un d'aquests casos és el tractament de pacients que es dessagnen. "Abans se'ls obria l'abdomen i el tòrax, per tancar l’artèria aorta, guanyar 10 minuts i poder entra a quiròfan. Però a algú se li va ocórrer la idea que es podia posar un catèter per la via femoral, amb un globus que s'inflés a dins", indica el doctor. "És una cosa molt complicada, que era utòpica i teòrica, però en només dos anys s'ha pogut aplicar", continua.

De fet, aquest tipus de tècnica ja no només s'utilitza a nivell hospitalari, sinó que hi ha paramèdics que l'apliquen en casos d'accidents greus al carrer o al domicili, quan el pacient té una fora hemorràgia i necessita guanyar temps per arribar viu a l'hospital. "S'haurà de veure quin èxit tindrà aquesta tècnica a llarg termini, si realment ha pogut salvar més gent, però a hores d'ara, ha permès que els professionals tinguem accés a noves tecnologies". De fet, ha estat una empresa farmacèutica la que ha desenvolupat el catèter i el globus que permet realitzar aquesta tècnica.

Un altre exemple que posa Capriles és l’oxigenació en aquelles operacions a cor obert. "Es necessita d'una màquina que és complicada, però avui en dia ja existeixen aparells portàtils als serveis d'urgències, destinats a aquells pacients que s'estan asfixiant per alguna raó", explica. L'especialitat que empeny aquest tipus d'innovacions és la medicina d'emergència: "encara és jove, però és extravertida i no li agrada deixar fils sense cordar". I la seva empenta no es pot imaginar "sense l'existència dels mitjans socials".

Enveja del món anglosaxó

Capriles va estudiar medicina d'urgències als Estats Units, quan encara no hi havia la tendència de ser proactius en la generació de coneixement, però "avui en dia al món anglosaxó és el pa de cada dia". Al món de parla castellana, en canvi, amb 540 milions de persones, la situació és ben diferent. "Només hi ha 12 blocs en castellà sobre medicina d'emergències", explica Capriles, qui això sí subratlla que són pàgines web de referència a nivell mundial, segons diferents rànquings. Des de la seva obertura, 'My Emergeny Medicine' supera els 380.000 visitants.

L'univers de la medicina d'emergència a twitter reuneix uns 2.400 professionals, que a més reben certificacions per la seva feina. "Aquí a Catalunya és important tenir el segell com a web del Col·legi de Metges de Barcelona", indica Capriles, qui també es refereix a ‘The Health on The Net Fundation’, una ONG que revisa el codi ètic del web per estar segur que compleix la normativa del país d'acollida. "Quan em fan una auditoria haig d'especificar que ningú paga el meu bloc, que ningú em suggereix què posar i que escric allò que vull", remarca el metge.

Federico Capriles porta 9 anys treballant al servei d'urgències de l'Hospital de Sant Joan de Reus. "Vaig venir a fer un doctorat en neurotoxicologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV), vaig fer amics i un d'ells em va suggerir de quedar-me a Reus. No ho havia pensat mai, però ja la situació a Veneçuela es veia malament, amb la inseguretat existent i vaig decidir donar el pas". El veneçolà sentia que "no tenia accés al coneixement a la velocitat que volia". Una velocitat que ara li ha permès ser una referència d'aquesta matèria a nivell mundial.