Alberich i Casas, l'Ítaca escolar de Reus

Fer les coses diferents, involucrar a les famílies i ser visionaris. Aquests tres conceptes podrien resumir la trajectòria de l’escola Alberich i Casas, un centre educatiu molt vinculat al seu entorn que enguany compleix quatre dècades de vida. Un aniversari que celebraran, entre d’altres propostes, amb la creació d’una exposició que mostri l’evolució del centre des que el 1978 va nèixer fruit de les anomenades escoles del Pacte de la Moncloa.

Una mostra que vol recuperar sobretot materials, com els primers xandalls i altres objectes vinculats a la memòria de diferents generacions d’alumnes. “Es volia construir una escola per a tothom, que no quedés ningú del barri exclòs”, comenta l’actual director del centre, Xavier Torrell, sobre la gènesi i evolució del projecte educatiu de l’Alberich i Casas. Un centre que té la peculiaritat que només ha tingut quatre directors en aquestes quatre dècades intenses en què l’educació del país ha donat un salt enorme. “Vaig demanar venir aquí, era un projecte nou”, comenta en el documental ‘De lluny, de prop, de Reus’ elaborat per la Casa d’oficis la que va ser directora entre el 1979 i el 2003, M. Teresa Vallverdú. ”Tot estava per fer”, recorda Vallverdú, mentre assenyala que, per exemple, “el carrer per accedir a l’escola no estava asfaltat”.

De fet, tal i com precisa Torrell, alguns carrers de la zona no es van asfaltar fins fa una dècada, quan la Generalitat de Catalunya va tirar endavant la llei de barris que va beneficiar aquest entorn. Una dècada que, paradoxalment, també ha transformat el que era un barri amb dificultats econòmiques i socials en una zona més benestant en què fenòmens com la segregació escolar no l’afecten perquè la població s’ha modificat. “Va suposar un canvi passar d’una escola molt petita, d’un barri en certa manera amb dificultats econòmiques a un que a partir del 2009 veies les construccions unifamiliars”, destaca Torrell, que va arribar a l’escola el 2001 per fer-hi pràctiques.

Al documental també es recorda que la pertinença al barri no excloïa, però, el sentiment de formar part d’una comunitat més gran. “Intentàvem que la gent se sentís, a més, de la ciutat”, recorda Vallverdú, amb projectes com la participació en el Carnaval i en altres festes i activitats ciutadanes. Uns projectes que al llarg del recorregut han tingut més empenta o menys, segons les etapes.

Mirada a la diversitat

Conscient dels avenços que els diferents docents han anat assolint-hi al llarg dels cursos, Torrell narra les principals fites d’un projecte educatiu, tal i com sol fer durant la jornada de portes obertes. En aquest sentit, destaca la decisió de convertir l’escola en centre atenció educativa preferent (CAEP) a principis dels 80, quan aquesta tria podia considerar-se un cert estigma i, a la inversa, representava tenir més finançament per tirar endavant programes per atendre les necessitats dels alumnes. Per Torrell, aquesta decisió anava “molt lligada a l’acció” per evitar “tenir als alumnes assentats en un escriptori amb llibres de text” i potenciar “activitats més manipulatives, més d’experiència, més enfocades a sortir al barri”.

Unes propostes que avui en dia són habituals a la majoria d’escoles però que, aleshores, eren “molt modernes”. No tan sols la metodologia educativa era diferent sinó que també “hi va haver una mirada a la diversitat” en base al fet que “tots els nens del barri havien de poder venir a l’escola”, una idea que va avançar-se molts anys fins i tot a la normativa. Això va fer, per exemple, que als anys 80 s’aconseguís “ja tenir un ascensor a l’escola” i que estés totalment adaptada a diferència de la resta de centres de la ciutat.

Un altre any per la memòria és el 2007, quan es va se sol·licitar tenir una unitat de suport a l’educació especial (USEE) que ara s’ha convertit en un SIEI (suport intensiu a l'escolarització inclusiva). “Sempre que es prenia aquesta mena de decisions se sentia aquest tipus de remor”, explica Torrell per il·lustrar que els avenços no han estat mai fàcils ni exemptes de debat dins la mateixa comunitat educativa. “Som el que som perquè hem tingut aquestes visions”, fa balanç, però, en positiu.

El salt a les comunitats d’aprenentatge

Pedagògicament, però, la transformació en comunitat d’aprenentatge és una de les decisions que més ha marcat als integrants del centre tant alumnes, famílies, docents i professionals. Inspirada en un projecte europeu i basada científicament en el fet que la participació de les famílies està relacionada amb els resultats acadèmics i en l’efectivitat social d’una comunitat educativa, aquesta proposta es va iniciar cap al 2001 i té diferents pilars com ara les comissions mixtes, els grups interactius i el voluntariat. “Cada quatre o cinc anys fem una festa del somni i es fan les propostes d’actuació dels propers 4 o 5 anys”, conclou Torrell, que destaca que la mateixa direcció no sempre comparteix tots els resultats d’aquest somni col·lectiu que respon a la majoria.

En aquest camp, un dels temes d’actualitat és la proposta impulsada per la comissió que vol aconseguir convertir el centre en institut-escola. “Va ser el més votat”, comenta mentre aclareix que “no és allò el director dicta quines són les coses” o “si vol o no” determinada iniciativa.

Més gran però alhora propera

Hort ecològic en un moment en què l’experimentació a les aules era encara una mica utòpica, vinculació amb la ciutat i amb els esdeveniments culturals… L’entusiasme amb el qual mestres i direcció parlen de com s’ha construït el projecte és realment inspiradora a ulls de qualsevol persona profana. Un projecte, a més, que durant molts anys va tenir un aire quasi familiar atès que el centre era únicament d’una línia fins que el 2007 va construir-se una ampliació decidida per la Generalitat i es van augmentar les línies fins a tenir-ne dos.

Una ampliació que no ha restat importància a les coses realment fonamentals en qualsevol espai pedagògic com és asseure's i parlar amb l’altre per intercanviar coneixements però també sentiments profunds. “Llegim, per exemple, 'L’Odissea' i intentem extrapolar tot el viatge d’Ulisses a coses que els passen als nens”, explica Torrell sobre les tertúlies literàries dels clàssics que es fan al centre.

“És una activitat molt emotiva”, descriu mentre recorda com en diverses ocasions aquesta excusa ha servit perquè un infant s’obri i expliqui intimitats que l’afecten com a persona. I si la seva Ítaca particular es trobés, en realitat, en aquesta escola reusenca?