Arxiu Municipal de Reus, construint la memòria de la Covid-19

La Pepita, l’Anna, la Míriam, el Xavi o la Maria Teresa. Aquests són els noms d’alguns dels donants dels més de 2.300 documents que l’Arxiu Municipal de Reus ha rebut, de moment, en el marc de la campanya '#arxivemlaCOVID19' impulsada per l’Associació d’Arxivers de Catalunya-Gestors Documentals (AAC-GD) i a la qual ja s’han acollit 76 arxius de tot el territori català, entre els quals el reusenc. En termes poblacionals, aquesta xifra representa que cinc milions i mig de catalans tenen un arxiu de referència (municipal, comarcal o universitari) al qual portar els seus testimonis documentals de l’insòlit confinament viscut des del 13 de març.

Pendent d’implementar-se les mesures de seguretat que permetran properament també fer donació física del material a les instal·lacions de l’Arxiu, la directora del centre reusenc, Elisenda Cristià, comenta que actualment la majoria dels documents recollits durant la campanya es troben en format jpg. Encara que són abundants els pdf i altres formats. Concretament, en format mp4 i mov es comptabilitzen actualment una vuitantena de vídeos. En total, se superaran, de moment, les 11 Gb de documentació.

Amb la cessió del material que l’Hospital Sant Joan de Reus va fer la setmana passada a l’Arxiu, la campanya ha donat un salt quantitatiu important, una xifra que s’incrementa amb nous fons dia rere dia. En aquest sentit, les darreres gestions de Cristià han permès que entitats com la Unió de Botiguers de Reus (UBR), l’associació d’havaneres La Balandra o el productor Ramon Masip també confirmin la cessió dels diferents documents que han generat al llarg de les setmanes de confinament. 

Uns materials que expliquen la quotidianitat del coronavirus a través de la sensibilització a les xarxes per part dels comerços de la ciutat o el retrat d’una plaça del Mercadal pràcticament buida durant gairebé dos mesos, per citar tan sols alguns dels darrers fons cedits. En un ordre diferent, Cristià també destaca la documentació que ha arribat a l’arxiu provinent dels centres cívics on s’ha establert un lligam “de participació i relació” diferent a l’habitual, a través de missatges i vídeos entre els usuaris, una faceta que incrementa el valor social de la col·lecció específica que l’Arxiu destinarà a aquesta pandèmia. “D’aquí a 100 o 200 anys quan els investigadors vulguin conèixer com va afectar la Covid-19, a més de les fonts oficials podrà consultar una gran col·lecció de documents amb imatges, amb diferents formats, que els hi expliqui el sentiment de la gent, com ho vivia realment la societat” assegura Cristià, qui es mostra molt satisfeta de la bona acollida que està tenint la iniciativa.

I és que aquesta se suma al treball previ que l’arxiu reusenc venia realitzant des de 2017 per documentar el moment present. De fet, l’Arxiu de Reus va ser, per exemple, un dels 53 catalans que va participar en documentar l’1-O sumant-se a la crida de l’AAC-GD. “Estem realment molt satisfets i cada dia s’hi van sumant arxius”, comenta el president de l’AAC-GD, Joan Soler, respecte a la campanya actual. Per a Soler, la clau de l’èxit és que permet a la ciutadania expressar emocions viscudes durant aquestes setmanes, un factor que ha generat una “molt bona receptivitat” dels particulars.

Per a Cristià la bona acollida es basa en l’aposta per voler documentar la memòria social de la situació. “La memòria oficial (decrets, bans, protocols...) quedarà recollida” apunta la directora de l’Arxiu Municipal de Reus com, de fet, ha passat sempre en tota època històrica amb l’afegit que també ho faran ara “els dibuixos dels nens o dels adults, les fotografies que es puguin fer, els reculls de textos de suport dels malalts o els diaris de confinament”, detalla Cristià. L’emotivitat d’aquestes setmanes fa, fins i tot, que l’arxivera vulgui destacar, per exemple, els noms de les tres germanes (la Maria, l’Anna i l’Helena) que van ser les primeres donants de la campanya en cedir els seus dibuixos a l’Arxiu de Reus.

Visió democràtica dels arxius

“Es vol donar veu a tothom” precisa la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals de l’ajuntament de Reus, Montserrat Flores, qui posa èmfasi en “la visió democràtica” dels arxius que marca d’una iniciativa que, concretament a Reus, es va posar en marxa el 6 d’abril. “Allò que ha de quedar del que està passant és allò que la ciutadania vulgui que quedi” tot incorporant “la diversitat” de les fonts produïdes, molt més plurals a les generades en altres moments històrics.

“Una veu, assenyala, que pot ser d’esperança, de dolor o de queixa” comenta, destacant-ne el vessant “emocional” de la documentació generada, una faceta que fins ara no s’havia tingut en compte en la preservació de la documentació generada al llarg dels segles marcada principalment per la visió oficial dels fets.

De l’hospital a les llars

“L’hospital és un lloc de lluita de la malaltia i és un lloc simbòlic. En el cas del de Reus sempre ha tingut la cura de mantenir la memòria i té un fons documental super important que arrenca pràcticament des dels seus inicis” recorda la regidora per destacar un dels epicentres generadors de bona part de la documentació recollida fins a la data. A diferència d’altres pandèmies, l’altre focus important generador de documentació són les llars. “La nevera i les telecomunicacions ens han permès ser a casa i, per tant, tenir l’índex de contagi que hem tingut” subratlla.

Respecte a d’altres iniciatives que han sorgit en clau local com ara la proposta de recollir fotos per part del Mas Iglésias, Flores precisa que “el CIMIR sempre es dedica a recollir imatges i com és lògic aquests dies també, perquè és la seva especialització”. En canvi, diu, “l’arxiu manté la memòria documental de la ciutat en el seu conjunt i aquesta memòria documental inclou fotos”.

'#DocumentingTheNow', la primera inspiració

Tenint en compte el '#Cuéntalo', on la vinculació va ser menor per part de l’AAC-GD, Soler comenta que l’experiència dels arxius catalans per documentar el present a través d’aquest tipus de campanyes suma ja amb aquesta cinc iniciatives i que ha propiciat, fins i tot, campanyes d’abast comarcal com la que va voler recollir documentació arran dels incendis de la Ribera d’Ebre.

Inspirant-se en iniciatives com l’americana '#DocumentingTheNow', el president de l’AAC-GD recorda com la feina de documentar el present per part dels arxius de Cambrils i Barcelona va iniciar-se el 2017 arran dels atemptats del 17-A. “Abans els temps eren més lents. La possibilitat de crear documentació immediata d’allò que està succeint és quelcom que en el passat no existia” comenta sobre com les noves tecnologies obren el ventall a preservar un present que ara per ara transforma els arxius en “agents socials” compromesos.