Bea Talegón: 'L'esquerra espanyola és part d'una democràcia de cartró pedra'

La periodista i advocada Bea Talegón (Madrid, 1983) prendrà part aquest divendres al cicle d'activitats 'Construïm república' que tenen lloc a la nostra ciutat. Habitual al 'FAQs' de 'TV3', ha estat lligada al PSOE i ha passat pel Parlament Europeu, en què ha exercit d'assessora dels socialistes. Actualment escriu a 'Diario 16', des d'on analitza la política estatal i la situació al nostre país. "Els grans mitjans espanyols fan una gran tasca d'intoxicació perquè són aparells de l'Estat", critica en una entrevista a Reusdigital.cat. Sota el títol 'La llibertat d'expressió sota amenaça', Talegón oferirà la seva ponència al Casal de la dona, a partir de les 7 de la tarda. El director de LANOVA Ràdio, David Fernàndez, conduirà la trobada.

Hi ha sectors de l'unionisme que diuen que no s'està construint república, i que viviu a 'Matrix'.

Això diuen (riu). Mira, en Puigdemont em va dir en una entrevista que mentre les monarquies poden ser-hi tot prement un botó, les repúbliques es construeixen a foc lent. I aquesta frase em ve sovint al cap, així és que no estic gens d'acord amb la gent que creu que vivim en una realitat paral·lela. Construir república significa dialogar, posar-se a la pell de l'altre i fer un exercici de recerca d'altres veus i de contextos previs similars. Cal tenir en compte que tot això que estem vivint és gairebé una repetició, punt per punt, anys enrere, del 15-M. A banda, construir república no és només l'absència de rei, com alguns ens volen fer creure. L'absència d'un rei és potser perquè no hi té lloc, en un sistema democràtic. Cal anar més enllà. Cal construir des del republicanisme cívic. 

L'independentisme ha assumit que aquest ha de ser un procés llarg? El govern de Puigdemont sempre va anar posant-se terminis per aconseguir fites. 

Crec que els terminis que es van marcar els partits independentistes van ser adequats, perquè després de tot cal marcar-se objectius perquè del contrari no et poses a treballar, no et poses les piles. I crec que finalment això ha estat útil perquè ha suposat una empenta per posar-se a funcionar. Ara bé, és cert, hem de tenir clar que la república es fa i es guanya a dia. Parlem de desenvolupar drets civils, i guanyar si se'm permet dir-ho en musculatura civil. Si una societat no manté greixats els seus drets, aquests es rovellen o te'ls prenen, que és el que per desgràcia estem veient últimament. Amb la república ens passarà el mateix. Si no volem anar enrere, cal que tots tinguem clar que s'ha de lluitar sense descans. En conseqüència, serà necessari que entre tots fem algunes passes, i de fet ja n'hem fet algunes. El referèndum és un exemple, en aquest sentit, o les eleccions plebiscitàries. Tot plegat serveix per fixar, a nivell quantitatiu, la xifra de suports que té un projecte com aquest. I el més positiu és que tot el que està passant evidencia que som molts els que proposem un canvi de sistema.

Per què el bloc republicà té tantes dificultats per formar govern? És una qüestió interna?

En part. Però és evident, a banda, que l'actitud que l'Estat està tenint ens demostra que som en un règim amb trets antidemocràtics. El bloc republicà proposa més democràcia i més respecte, i que hi hagi una consciència social més profunda. Per desgràcia, i com he dit, la reacció del bloc monàrquic és la demostració que aquí la democràcia és com és, i que tots plegats són demòcrates sempre i quan les coses siguin com a ells els agraden. Si les coses no són incloses al paradigma que ells segueixen i entenen, els surten els tics autoritaris propis del règim del 78, o fins i tot del cop del 36. És la manera que té aquesta gent d'entendre la convivència. Tot és tranquil, sempre que les coses les fem com ells les volen. 

La repressió de l'Estat anirà a més?

No en tinc cap dubte. Em penso que anem cap a un govern central de concentració, quelcom que fins i tot proposa des de fa temps gent com Felipe González. Crec, a més, que aquest nou projecte de govern a Madrid tindrà a Ciudadanos al capdavant, i llavors comprovarem què és realment l'extrema dreta. Per ara tan sols n'hem vist la poteta, amb total impunitat, però si res canvia seran al govern, comprovarem quantes passes hem fet enrere en matèria de drets i llibertats i quantes més en farem. Potser llavors molta gent entendrà de què parlem els republicans quan alertem de segons quines coses.

Però l'esquerra espanyola bé que deu haver-hi de fer alguna cosa.

El problema és que l'esquerra espanyola és part implicada en aquest joc, en aquesta democràcia de cartró pedra que tenim. L'esquerra i la suposada progressia s'han mantingut als marges del paradigma del règim, aquests últims 40 anys. I ho han fet així perquè els ha donat certa bona imatge, i com si hi hagués una alternança al poder. A l'hora de la veritat, però, quan es tracta de posar a la taula temes importants, el sistema els està bé com està. L'esquerra no té arrels profundes, ni la convicció de combatre la dreta. 

Creus que l'exemple dels republicans catalans pot inspirar la resta de l'Estat?

I tant. De fet, hi ha molta més gent de la que ens pensem que està favor de la república i que té ganes de sortir al carrer i lluitar per fer-la tirar endavant. A Espanya hi ha moltíssima gent que està d'acord amb tot això que es fa des de Catalunya. El problema, la distància entre els pobles sobirans de Catalunya i d'Espanya, és que els mitjans manipulen. I ho fan precisament perquè per això hi són, per intoxicar, per fer créixer la desconnexió entre uns i altres. Però consti que a Espanya hi ha molta gent que estaria a favor del que proposen els sobiranistes catalans. Necessitem uns mitjans que no transformin la realitat i no manipulin.

I parlant dels mitjans. Com es porta això d'aparèixer a les portades assenyalada com una espanyola que simpatitza amb l'independentisme?

Bé, és que del que es tracta des dels mitjans de Madrid és de criminalitzar l'independentisme, i en conseqüència tot s'hi val, i això és el que em molesta, perquè a alguns ens tracten de còmplices. Es vol transmetre que els independentistes són delinqüents, i per tant els periodistes que els donem veu els ajudem i som part del delicte en qüestió. Però mira, finalment el que fan és demostrar que són una eina més del règim. I aquest règim actua a través dels mitjans, però també a través dels jutges i de les seves forces de seguretat. Si tot aquest aparell fa el que està fent és perquè l'espanyola no és una democràcia consolidada. 

Anem a noves eleccions o hi haurà entesa?

No hi haurà eleccions. Els líders abordaran la qüestió des de la convicció que s'han d'entendre sense passar per unes noves eleccions. En primer lloc, perquè saben que si hem de tornar a votar els comicis no es desenvoluparan d'una manera tranquil·la, i l'exemple més clar és el precedent del 21-D. Hi ha gent a la presó i gent a l'exili, i per tant no crec que puguin haver-hi unes eleccions amb garanties. I, en segon lloc, perquè han de respectar el vot de la ciutadania. Han de donar respostes. 

Europa no mou fitxa.

Més del que ens pensem, es mou. I des del principi. Cada cop és més evident que Europa no veu amb ulls el paper de l'Estat, més enllà de declaracions puntuals de segons quins càrrecs polítics, o de l'ONU, o de l'opinió pública. El sobiranisme català és molt de símbols i gestos, i potser esperaven una reacció clara de la Unió Europea en aquest sentit. Des del moment en què mesos enrere, Puigdemont va poder-se moure per on va voler sense ser detingut, és que gran part del continent va entendre que no feia res dolent. I a més, ara ja hem vist com Bèlgica, Suïssa, Escòcia i Alemanya estan deixant en evidència Espanya.