-
El crit de «I va bola, va bola!», part de la tradicional rifa a l'Orfeó
Orfeó Reusenc
Castanyes, panellets... i confitura. A Reus i en altres poblacions del territori és habitual que per Tots Sants entitats i col·lectius diversos organitzin rifes en què el premi és d'allò més dolç. En sessions de matí i tarda, a l'Orfeó Reusenc i a la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia hi té lloc aquesta tradició ben arrelada a l'agenda social. Tots pendents del cèlebre crit "I va bola, va bola!".
Els afortunats hauran tornat a casa ben carregats de cistelles i paneres amb panellets, castanyes i una mica de moscatell per acompanyar-les.
Les rifes de confitura tenen el seu origen al segle XIX. Ara són una celebració que ens remunta a temps passats, sí, però de fet es van concebre amb una simple finalitat econòmica. Entitats d'arreu les organitzaven per recaptar diners i tenir més ingressos.
Amb tot, i segons diverses recerques, la pràctica de rifar dolços ve de força abans. I és que per novembre de l'any 1556, posem per cas, el consell reusenc va optar per posar multes de cinc sous a les rifes de torrons, a causa "del gran abús que se'n feia".
Força més endavant, en els primers anys del segle XX, el costum va consolidar-se en cafès, societats i pastisseries de Reus, així com en altres poblacions properes. El problema, en tot cas, és que la hisenda pública (que controlava les loteries) no permetia que se'n fessin. De fet, les autoritats de l'època van intervenir les rifes.
Dies abans de Tots Sants de 1903, La Vanguardia va alertar que s'obiriria expedient per frau contra els establiments que rifessin confitura per la festa. A Reus hi va haver moviments per evitar la prohibició, i es van fer gestions a Madrid amb el ministeri del ram per obtenir l'autorització corresponent.
El Diario de Reus ho va celebrar tot apuntant que s'havia aconseguit mantenir viva "una de les poques coses de Reus que van quedant". Tossuts com som de vegades els ganxets, hem mantingut la tradició fins als nostres dies. I que duri!
Els afortunats hauran tornat a casa ben carregats de cistelles i paneres amb panellets, castanyes i una mica de moscatell per acompanyar-les.
Els orígens
Les rifes de confitura tenen el seu origen al segle XIX. Ara són una celebració que ens remunta a temps passats, sí, però de fet es van concebre amb una simple finalitat econòmica. Entitats d'arreu les organitzaven per recaptar diners i tenir més ingressos.
Amb tot, i segons diverses recerques, la pràctica de rifar dolços ve de força abans. I és que per novembre de l'any 1556, posem per cas, el consell reusenc va optar per posar multes de cinc sous a les rifes de torrons, a causa "del gran abús que se'n feia".
Força més endavant, en els primers anys del segle XX, el costum va consolidar-se en cafès, societats i pastisseries de Reus, així com en altres poblacions properes. El problema, en tot cas, és que la hisenda pública (que controlava les loteries) no permetia que se'n fessin. De fet, les autoritats de l'època van intervenir les rifes.
Dies abans de Tots Sants de 1903, La Vanguardia va alertar que s'obiriria expedient per frau contra els establiments que rifessin confitura per la festa. A Reus hi va haver moviments per evitar la prohibició, i es van fer gestions a Madrid amb el ministeri del ram per obtenir l'autorització corresponent.
El Diario de Reus ho va celebrar tot apuntant que s'havia aconseguit mantenir viva "una de les poques coses de Reus que van quedant". Tossuts com som de vegades els ganxets, hem mantingut la tradició fins als nostres dies. I que duri!
La rifa de confitura (a la imatge, els premis de l'Orfeó) és una de les nostres tradicions per Tots Sants Foto: PDeCAT Reus/ Twitter
